El dret a decidir ja és historia

Després de la renúncia del president de la Generalitat a enfrontar-se a les conseqüències de convocar la consulta aprovada pel seu Govern, ERC, ICV-EUiA i les CUP, el 12 de desembre de l’any passat, i de l’exigència de l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural que es convoquin eleccions plebiscitàries en menys de tres mesos perquè el nou Parlament proclami la independència de Catalunya, el dret a decidir ja no serà més motiu de debat.

Durant aquests mesos la reivindicació més compartida per la majoria dels catalans (un 80% segons algunes estimacions) era la de votar quin tipus de relació volen mantenir amb Espanya. Certament, la voluntat de votar ha estat promoguda i quasi que abduïda pels partidaris de la independència. Dels cinc grups polítics implicats en l’acord per la convocatòria inicial del 9N, tres són declaradament independentistes: Convergència, ERC i les CUP (aquests amb la peculiaritat de defensar, alhora, la independència dels Països Catalans).

Unió Democràtica i iCV-EUiA no són independentistes i s’entén que no s’hagin sumat a la nova proposta de consulta, que el propi president planteja com una avantsala d’unes eleccions plebiscitàries, com les que li exigeixen Òmnium Cultural i l’ANC.

Òmnium Cultural deia fins fa ben poc que “Votar és normal”. Els partits que no veien clara la consulta deien que votar ja s’ha fet moltes vegades a Catalunya des de que hi ha democràcia. La previsible convocatòria electoral dóna la raó a ambdós.

El Partit Nacional Escocès va plantejar la convocatòria d’un referèndum per separar-se de la Gran Bretanya després d’aconseguir la majoria absoluta a les eleccions de 2011. Si la votació a Catalunya dóna una majoria suficient als partidaris de la independència podran al·ludir a l’exemple escocès per reclamar la celebració d’un referèndum que la faci contempli. Aleshores sí que la pilota estarà definitivament a la teulada del Govern espanyol.

Passi el que passi, i poden passar moltes coses, el que està clar és que “el dret a decidir”, que ha servit pel que ha servit, ha passat a la història.

Després de la renúncia del president de la Generalitat a enfrontar-se a les conseqüències de convocar la consulta aprovada pel seu Govern, ERC, ICV-EUiA i les CUP, el 12 de desembre de l’any passat, i de l’exigència de l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural que es convoquin eleccions plebiscitàries en menys de tres mesos perquè el nou Parlament proclami la independència de Catalunya, el dret a decidir ja no serà més motiu de debat.

Durant aquests mesos la reivindicació més compartida per la majoria dels catalans (un 80% segons algunes estimacions) era la de votar quin tipus de relació volen mantenir amb Espanya. Certament, la voluntat de votar ha estat promoguda i quasi que abduïda pels partidaris de la independència. Dels cinc grups polítics implicats en l’acord per la convocatòria inicial del 9N, tres són declaradament independentistes: Convergència, ERC i les CUP (aquests amb la peculiaritat de defensar, alhora, la independència dels Països Catalans).