'Seràs per sempre': un documental segueix les passes de la biografia d’un Estellés que “no s’acaba mai”

Era 30 de juny de 1979. Vicent Andrés Estellés va ser homenatjat en el seu Burjassot natal. Durant l'acte, iniciativa de l’Associació de Veïns del Progrés, s’inaugurà un bust del poeta en l’aleshores plaça del País Valencià, que poc després es convertiria en la plaça de la Constitució. Més tard, se celebrà un concert i els seus versos ressonarien en les veus d'Ovidi Montllor, Lluís Miquel, Paco Muñoz, Al Tall, Carraixet, entre altres. Entre el públic, grups violents començaren a insultar als participants mentre els llançaven ous i altres objectes. L'endemà, l'efígie va aparéixer coberta de femtes. Menys de 72 hores després, va ser llançada a la séquia de Montcada. Després de recuperar-la, l'Ajuntament el va deixar oblidat en dependències municipals sense obrir cap investigació.

Van haver de transcórrer vint-i-huit anys d'aquell succés –catorze de la mort del poeta– perquè l'Ajuntament de Burjassot inaugurara una estàtua, obra de Teresa Chàfer, que es va situar en un banc enfront de la casa consistorial. Van tornar els actes vandàlics. En 2010 i 2012, li van trencar les ulleres amb explosius casolans. En 2013 i 2014, va aparéixer coberta de pintura blava. En 2017, va ser arrancada del banc. En 2018, es van pintar una esvàstica, el símbol de les 'SS' i una creu cèltica sobre un cartell de la Ruta Estellés. En 2019, van sostraure els llibres que acompanyen l'estàtua. Així ho va arreplegar l’exalcalde de la localitat de l'Horta Nord i periodista Jordi Sebastià en un article publicat en La Veu.

Els atacs a la figura del burjassoter han sigut múltiples. Alguns han arribat des de les mateixes institucions valencianes. No obstant això, les envestides contra la seua memòria no han aconseguit esborrar el seu llegat. “En aquests moments que vivim, cal continuar reivindicant la poesia d'Estellés; perquè la seua figura i els seus versos estan més vius i més d'actualitat que mai”, reivindica Francesc Felipe, director d'una de les últimes iniciatives culturals per a posar en valor al poeta del poble: el documental Seràs per sempre, produït per Tresdeu Media, amb coproducció de 3cat i la participació de RTVE i À punt.

El documental, que veurà la llum després de la celebració en 2024 de l’Any Estellés –amb motiu del centenari del naixement del poeta– sorgeix de la voluntat de “tindre una producció amb llenguatge audiovisual del segle XXI que ajudara a difondre la figura d'Estellés al públic general, més enllà de la gent que ja coneix i gaudeix de la seua poesia”. “Intentem que es puga continuar transmetent l'esperit transformador que té la seua poesia; l'esperit d'un Estellés que, en una època molt dura com va ser el franquisme, va obrir, amb la seua paraula, moltes portes i la mirada cap a un país amb esperança”, recompon el realitzador.

En aquest sentit, Felipe espera que el documental siga “útil” per a divulgar la biografia i l'obra del poeta, principalment a les aules. I és que, apunta, “l'horitzó d'esperança i compromís en la transformació de la societat” de l'obra estellesiana no ha perdut la seua vigència. “A vegades sembla que les coses poden estar perdudes, que hi ha una situació de dificultats per a resoldre els conflictes que existeixen en el món actual, però el missatge de la poesia d'Estellés pot servir als joves de hui en dia davant els conflictes del canvi climàtic, el genocidi a Gaza o el problema de l'accés a l'habitatge”.

Seràs per sempre brolla a partir de “la flama que encén” el llibre Vicent Andrés Estellés. La veu d’un poble. Tots dos títols naixen dels primers versos d'un dels poemes més celebrats del poeta: “Assumiràs la veu d'un poble, / i serà la veu del teu poble, / i seràs, per sempre, poble”. Precisament, Pau Alabajos, autor de l'obra editada per Sembra Llibres, signa, junt amb Adrià Espí, el guió d'aquest documental, que es preestrenarà el pròxim divendres 19 de setembre a les 20.00 hores al Gran Teatre de Xàtiva. Se suma a l'equip la periodista, youtuber i activista cultural Sénia Mulayali, qui acompanyarà als espectadors en aquesta road movie per a “descobrir la poesia d'Estellés al llarg del territori”. La seua elecció no ha sigut casual, explica Felipe. Mulayali va nàixer en els campaments de refugiats del Sàhara, “té una vinculació molt forta amb la poesia i és una persona que no ha nascut al País Valencià però que ha adoptat el valencià i la cultura valenciana. La seua figura ens ajudava a mostrar, des de la modernitat, la universalitat de la poesia d'Estellés”.

De la seua mà, el documental guia al públic pels espais en què Estellés va viure i va construir la seua poesia. Mulayali recorre la geografia valenciana per a trobar-se amb la doctora en Filologia Catalana i professora de la Universitat d'Alacant Irene Mira a Alcoi, ciutat de naixement del cantautor Ovidi Montllor que va posar música a infinitat de versos del seu amic Estellés. A Barcelona, conversa amb la gestora cultural i poeta Àngels Gregori. Al costat del poeta i actor Elies Barberà camina pels carrers de Xàtiva, localitat a la qual Estellés va dedicar el seu cèlebre M’aclame a tu en record del bombardeig franquista sobre l'estació de ferrocarril el 12 de febrer de 1939. Recorre els espais del Burjassot que va veure créixer al poeta seguint els passos d'Isabel Anyó Andrés, la seua neta; i Pau Alabajos l'acompanya per la València on el periodista va viure durant gran part de la seua vida.

El periodista Vicent Garcia Devís la rep al Perelló, on Estellés es va traslladar amb la seua família després de ser acomiadat de Las Provincias en 1978, any en què va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalans. El poeta del poble va passar gran part de la seua vellesa a Benimodo i allà Mulayali és acollida per un dels seus grans amics, el poeta Rafa Armengol, i per la docent i escriptora Rebeca Khadeir, qui en 2015 va ser guardonada en la 13a edició dels Premis de Poesia i Narrativa Curta Vicent Andrés Estellés, com a alumna de l'IES Eduardo Primo Marqués de Carlet.

“Estellés és una eina d'esperança; una aposta per una esperança compromesa amb la realitat”, remarca Felipe. Conscient de formar part d'eixa primera generació que ja no ha pogut conéixer al poeta, insisteix en la importància de reivindicar amb orgull a “un dels millors poetes del segle XX i un dels millors poetes de la història en la nostra llengua”. Al seu juí, la rellevància de la seua obra radica en el fet que el burjassoter “ens ha parlat a les emocions, als budells, als sentiments més profunds”: “No s'ha quedat només en una poesia més acadèmica o per a uns certs ambients lletraferits, sinó que és absolutament popular i arriba a tothom que la llig. Encara hui continuem utilitzant eixa mirada estellesiana cap a la realitat i Estellés ha entrat en la manera d'entendre la valencianitat actual”.

Ja ho va dir Joan Fuster, Vicent Andrés Estellés era (és) un “huracà grafòman”. Un poeta que, com escriu Pau Alabajos en la seua biografia, no sols ha sobreviscut en les paraules que ha deixat escrites, sinó que ha aconseguit que es continuen llegint perquè “es mantinguen vives, palpitants, enceses”. “Les noves generacions continuen posant-ho de manifest; els docents divulguen la seua poesia a les aules; Estellés està viu en la música i en moltes referències sociològiques. Alguns poemes seus semblen escrits ahir”, completa Francesc Felipe, qui no s'oblida d'aquells versos sobre “El fang, la pluja, el fang, els carrers plens de fang, / l'aigua, l’aigua caient, a dolls, de les teulades” que semblaven escrits després de la dana. Encara que van ser publicats en 1971. En la poesia estellesiana, afirma, sempre “hi ha coses per descobrir”. Perquè, el fill del forner, que feia versos –com ell mateix es va descriure– “no s'acaba mai”.