L'amnèsia com estratègia?: per què els governs continuen ignorant el patrimoni audiovisual?
Arriba un altre 27 d'octubre i, puntual a la seua cita, el calendari internacional ens recorda la celebració del Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual proclamat per la UNESCO. Una data assenyalada per a omplir discursos institucionals de solemnitat buida, publicar declaracions complaents i lloar la imatge com a espill de la nostra identitat col·lectiva. Tanmateix, una vegada s'apaguen els focus del protocol, la realitat crua torna a colpejar-nos: la desídia política, la precarietat crònica i la indiferència dels governs cap als arxius audiovisuals continuen empenyent la nostra memòria col·lectiva cap a un precipici irreversible.
Mentre les administracions públiques han tendit massa sovint a tractar el patrimoni fílmic i sonor com una càrrega pressupostària o un mer residu burocràtic, ha sigut la societat civil organitzada la que ha hagut de fer un pas endavant per a evitar l'amnèsia. Al País Valencià en tenim un testimoni persistent i incòmode: des de la seua fundació a finals de 2009 de manera ininterrompuda l’Associació Ciutadania i Comunicació (ACICOM) ha convertit aquesta jornada internacional en una trinxera ciutadana d'acció, denúncia i divulgació.
Davant la inacció oficial, l'activisme social ha demostrat amb fets què significa defensar el patrimoni comú. Ho va evidenciar ACICOM quan, colze a colze amb el Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de la Comunitat Valenciana (COBDCV), va liderar la batalla per exigir la declaració com Bé d'Interés Cultural (BIC) dels fons documentals de RTVV i RTVE a la Comunitat Valenciana. Una demanda cívica avalada per dictàmens unànimes del Consell Valencià de Cultura (CVC) i de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, que l'administració va despatxar al·legant que ja estaven emparats per la llei general d'arxius, per cert la Consellera de Cultura i educació era Maria José Català.
S'ha demostrat en el suport continuat a iniciatives La Memòria Rescatada, recuperant de calaixos i golfes les bobines familiars en Super 8, 8mm o 16mm que retraten la vida quotidiana de la ciutadania valenciana del segle XX; en la catalogació desinteressada de 516 programes històrics a través del portal Fem Tele de 9, i en la cessió de filmacions històriques a l'Arxiu Fílmic de la Filmoteca Valenciana (IVC).
La memòria de la catàstrofe: el repte imminent de la DANA
Aquesta tasca de salvaguarda no pot circumscriure's exclusivament a les imatges del passat analògic; s'ha d'aplicar amb la mateixa urgència al present més dolorós. Els fets devastadors de la DANA que ha colpejat el nostre territori han generat un volum ingent de documents audiovisuals que constitueixen ja un patrimoni històric de primer ordre. Des dels reportatges i cobertures dels mitjans de comunicació i professionals de la informació fins als milers d'enregistraments espontanis fets amb telèfons mòbils per la ciutadania, aquests materials són testimonis insubstituïbles de la tragèdia, de la resposta comunitària i de les negligències de gestió.
A més de rescatar materials familiars greument danyats pel fang —com fa la campanya comunitària Salvem les Fotos, impulsada amb el Museu Comarcal de l'Horta Sud, la Fundació Horta Sud i la Xarxa de Cinema Domèstic per a recuperar milers de fotografies, cintes VHS, Super 8 i miniDV—, cal custodiar, catalogar i protegir aquests nous relats audiovisuals abans que l'obsolescència dels algoritmes, les plataformes digitals privades o l'esborrat premeditat en facen perdre el rastre.
És en aquest terreny on el cinema independent i compromés torna a fer de far: dins del marc del XII Festival Cinema Ciutadà Compromés (FCCC) organitzat per ACICOM, es demostra com la creació audiovisual serveix per a analitzar la realitat des d'un prisma crític i transformador. Una mostra palpable n'és la projecció i el col·loqui d'avui del documental Remontando las aguas, codirigida per Lorena Rodriguez i José Albelda, que té lloc avui 27/10/2026 a les 17.30 h a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània (CCCC Octubre). Espais i obres com aquesta demostren que el patrimoni audiovisual no és un objecte de museu inert, sinó una eina viva de deliberació col·lectiva, reparació moral i justícia històrica.
Cinc exigències inajornables als governs
La societat civil no pot continuar suplint indefinidament les obligacions estructurals de les administracions públiques. La preservació audiovisual és un deure constitucional, una dimensió directa dels drets culturals i una garantia democràtica del dret a la memòria. La passivitat governamental destrueix patrimoni diàriament. Per això, en aquest Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual 2026, els governs han d'assumir d'immediat cinc compromisos ineludibles:
- Blindatge jurídic real i protecció com a BIC: Cal atorgar la màxima protecció patrimonial com a Bé d'Interés Cultural als grans arxius audiovisuals públics valencians (fons històrics de RTVV, RTVE i À Punt a la Comunitat Valenciana), garantint-ne per llei la inalienabilitat, integritat, custòdia tècnica i dotació.
- Arxiu d'emergència i dipòsit de la memòria de la DANA: Els governs han de desplegar un programa públic de recepció, custòdia i preservació tant dels fons informatius professionals com dels enregistraments ciutadans sobre la DANA, assegurant que la memòria documental d'aquesta catàstrofe no quede dispersa ni sotmesa a interessos privats.
- Pressupostos estables i plans de migració tecnològica: Superar les subvencions puntuals i establir partides plurianuals suficients per a digitalitzar els suports analògics afectats per la degradació química (nitrats, acetats, síndrome del vinagre) i les cintes magnètiques abans que esdevinguen il·legibles.
- Plantilles tècniques dignificades i fi de la paràlisi administrativa: Revertir la destrucció de llocs de treball en les unitats de documentació i conservació de l'IVC i dels mitjans públics com À Punt. És urgent posar fi a les disputes i bloquejos burocràtics que amenacen la continuïtat de l'arxiu i desplegar plenament l'Arxiu Audiovisual de la Comunitat Valenciana.
- Accés obert, educació i retorn a la societat: El patrimoni finançat amb recursos públics ha de revertir en la ciutadania. Cal habilitar plataformes digitals públiques d'accés lliure —seguint models integrats com Platfo Filmo de l'ICAA, Patrimoni Cultura de Catalunya, UCLA Library Films and Television de la Universitat de Califòrnia, Los Angeles (UCLA) o Europeana que arreplega el patrimoni digital europeu o L'Internet Archivebiblioteca digital sense ànim de lucre fundada el 1996 per Brewster Kahle, amb l'objectiu d'oferir accés universal al coneixement i preservar la història digital.
Un poble que deixa perdre les seues imatges i els seus sons és un poble condemnat a l'amnèsia i a dependre de relats aliens.
Celebrar el Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual ha de ser, per damunt de tot, un acte d'exigència cívica: o els governs assumeixen la seua responsabilitat amb recursos i voluntat política, o seran còmplices de la desaparició de la nostra memòria col·lectiva.