La vaga i la rabosa
Jo faig vaga a partir del dia 11 perquè cal defensar el sistema educatiu públic valencià.
Faig vaga perquè m'estime la meua professió i el meu alumnat.
Faig vaga perquè ara tenim la rabosa, Conselleria, cuidant les gallines, el sistema educatiu valencià.
Faig vaga perquè l'ensenyament públic i gratuït és l'únic que defensa l'equitat social, garantint que tot l'alumnat tinga les mateixes oportunitats educatives, siga pobre o ric, d'àrees rurals o urbanes, nouvingut o no, valencià o equatorià, italià o senegalés, andalús o xinés, xiquet o xiqueta.
Faig vaga perquè tot l'alumnat, independentment dels seus recursos familiars, ha de tindre accés als ensenyaments de règim especial: conservatoris, d'idiomes, artístics etc...
Faig vaga perquè vull que tot l'alumnat valencià siga perfectament competent en valencià. L'ensenyament de i en valencià necessita una especial protecció i promoció.
Faig vaga perquè vull que el meu alumnat conega i gaudisca Mercè Rodoreda i Vicent Andrés Estellés, de la mateixa manera que ho fa amb García Márquez, García Lorca o Miguel Hernández.
Faig vaga perquè a les àrees més rurals del nostre país l'ensenyament privat no arriba, perquè allí l'ensenyament no donaria mai beneficis econòmics, allí només està l'ensenyament públic, clar.
Faig vaga perquè els centres d'educació especial públics, pràcticament no n'hi altres, tinguen tots els mitjans al seu abast. Aquests mitjans són necessaris per a un alumnat amb discapacitats, sovint molt severes, que hem de cuidar entre totes i tots.
Faig vaga perquè baixen les ràtios de tots els ensenyaments, perquè la ràtio és el factor decisiu en la qualitat de l'ensenyament.
Faig vaga perquè vull que l'alumnat valencià siga alumnat i no client. Els serveis públic no es poden convertir mai en una mercaderia, els socials i sanitaris tampoc.
Faig vaga perquè crec que la rabosa sempre voldrà menjar-se les gallines, i no tindre'n cura.
La rabosa diu que el sistema de finançament valencià és injust i que no pot invertir en ensenyament públic, que no té prou diners, però res feu quan governant l'estat podria haver-lo canviat.
La rabosa, però, si té diners per baixar els impostos als valencians més rics, i damunt pagar-los l'escola privada a la major part dels seus fills i filles.
La raboseta però, sí té diners per subvencionar l'ensenyament privat que segrega l'alumnat.
La rabosa té diners per rescatar Atitlan, però no per pujar el sou del professorat, el pitjor pagat de l'estat.
La Conselleria és indiferent al fet cert que els centres públics són més fidels als barris, a les comarques, a la sostenibilitat mediambiental dels desplaçaments, a la cohesió i a la justícia social.
La rabosa diu estar preocupada per l'avaluació de 2n de Batxillerat, benvinguda a la preocupació que molts professors i professores tenim quan veiem a l'inici de curs 35 alumnes per grup en les assignatures troncals. La rabosa és una estudiant roïna que només estudia al final de curs, “cal estudiar des de setembre”.
L'actual govern valencià lleva ara els cicles d'FP del sistema públic perquè els seus amics inversors ara saben que l'FP és un negoci sucós, i qui vulga formació professional que se la pague.
La rabosa escatima en orientadores i orientadors quan aquesta societat més necessita orientar-se perquè té cada vegada més direccions a on mirar i anar.
La Conselleria és indiferent al fet que al meu IES la contaminació acústica i de l'aire de milers de cotxes circulant pel carrer Xàtiva de València haja crescut exponencialment amb l'augment del trànsit per eixa via, això afecta l'alumnat i el professorat.
La rabosa fomenta, homologa i protegix universitats privades com a xurros, mentre la universitat pública té moltes dificultats per traure més places de grau o màster. Una part de l’estudiantat doncs necessitarà diners i una bona nota per estudiar, i l'altra només necessitarà els diners, perquè en aprovar l'EBAU té prou. Curiosa forma d'entendre la llibertat i curiosa forma d'entendre l'esforç.
La Generalitat parla de llibertat de tria de les famílies, quan en realitat qui té la llibertat és l'ensenyament privat a l'hora de triar famílies. Gràcies a la rabosa els privats trien clients, però la factura la paguem entre totes i tots, a escot.
La rabosa no vol que els i les docents cobrem com la resta de docents de l'estat perquè en realitat ens menysprea, li resultem molestos, molestes, difícils de manipular, lliures; menyspreu de persones lliures en nom de la llibertat.
La rabosa no vol doncs que ensenyem a ser lliures, ni que ho fem en llibertat, perquè la seua llibertat és selectiva, elitista. La seua llibertat és una llibertat que es ven al millor postor.
El Consell en realitat el que vol és que qui vulga educació de qualitat que se la pague.
Però, malgrat tot, l'ensenyament públic resistirà. Amb aquesta vaga ja ha començat a fer-ho.
La rabosa incomplix la legalitat quan no impedix que els centres concertats demanen diners al seu alumnat, si estan oferint un ensenyament gratuït, cobrar directa o indirectament hauria de ser il·legal. Així els concertats trien el seu alumnat, i el qui no puga pagar, ja sabem on anirà.
És a dir, que la rabosa li paga a uns el taxi sense mirar la distància de la carrera i porta ja tres cursos intentant punxar les rodes de l'autobús retallant els diners que li dedica, però és l'autobús on cabem tots i totes. L'autobús de l'ensenyament públic no tria el seu alumnat segons el compte bancari, ni el lloc d'origen, ni les diverses capacitats individuals, ni el pedigrí familiar, ni el rancio abolengo.
La rabosa vol que l'autobús siga una caldera a l'estiu i un congelador a l'hivern.
El Botànic en feu coses malament i deixà de fer altres que en feien falta. També patí mobilitzacions sindicals, i no poques. El Botànic no pujà el sou del professorat, cert, però potser no és aquesta l'única cosa que mou el professorat a la vaga. El Botànic, en canvi, tingué més que mai cura de l'ensenyament públic. Les seues mesures miraven de protegir-lo i d'emparar-lo, de millorar-lo i dignificar-lo. Els temps de la Covid ho demostrà especialment. En definitiva, la rabosa estigué 8 anys fora del galliner.
Jo faig vaga perquè l’autobús de l'ensenyament valencià siga el millor autobús, el que el poble valencià mereix, un ensenyament de qualitat i just al qual té un dret irrenunciable.
Faig vaga perquè la rabosa canvie, i si no canvia, vull que la rabosa deixe de cuidar el galliner.
*Àlex Amorós, professor de Geografia i Història, IES Lluís Vives