Què acredita i què no el dossier intern del PP contra Pérez Llorca i per què li obre una via d'aigua a la seua candidatura?
LLEGIR EN CASTELLÀ
El dossier contra Juan Francisco Pérez Llorca que ha circulat en el si del PP ha aprofundit en el fre de la direcció nacional d'Alberto Núñez Feijóo a la designació com a candidat del successor de Carlos Mazón a les pròximes eleccions autonòmiques. A més, el PSPV-PSOE va anunciar que portaria l'informe davant la Fiscalia Anticorrupció. I hi ha entitats vinculades a l'extrema dreta que anhelen aconseguir-lo per a plantar-se en un jutjat. Però, què acredita i què no aquest ja famós informe intern contra Pérez Llorca i per què obri una via d'aigua a la seua candidatura?
L'informe, elaborat per un investigador privat i revelat per elDiario.es, acredita que el president de la Generalitat i la seua família tenen un important patrimoni immobiliari, sobretot al municipi de Finestrat, on Juan Francisco Pérez Llorca va ser regidor d'Urbanisme i alcalde entre 2007 i 2025. És la part més ben travada i la que impacta directament en la gestió municipal del cap del Consell. La que més l'ha de preocupar, com ha anat desgranant aquesta setmana aquest diari.
Les indagacions orquestrades per a la guerra bruta contra Pérez Llorca vinculen el decret de consulta pública del document consultiu del Pla General Estructural (PGE) de Finestrat, firmat el 5 de novembre de 2025 per Juan Francisco Pérez Llorca poc abans de convertir-se en president de la Generalitat, amb les propietats familiars de l'aleshores alcalde de la localitat de la comarca de la Marina Baixa posades en el punt de mira.
No obstant això, tal com ha informat aquest diari, el PGE continua bloquejat, entre crítiques de l'oposició municipal socialista pel que consideren una tramitació opaca. Com que no està aprovat, el Pla General no ha consolidat drets per als propietaris de terrenys que passen de rústics a urbanitzables, però sí que erosionaria el president de la Generalitat si alguna de la vintena de propietats de Pérez Llorca i la seua família estigueren entre les que podrien aconseguir importants plusvàlues.
L'empresa de la qual és accionista el president de la Generalitat, Rancallosa I SL, va adquirir quatre immobles rústics entre 2013 i 2020 quan Pérez Llorca era regidor d'Urbanisme i alcalde. Alguna d'aquestes propietats es podria veure afectada pel nou PGE o per altres normes subsidiàries aprovades durant els mandats de Pérez Llorca a l'Ajuntament?
El dossier també sosté que Pérez Llorca va firmar l'adjudicació de les obres de reurbanització de l'avinguda de Benidorm de Finestrat, una de les principals artèries del municipi, tenint terrenys confrontants propietat de les societats familiars. Precisament l'habitatge situat en aquesta avinguda va ser adquirit per una empresa de la qual Pérez Llorca és copropietari i va ser objecte d'una reforma important.
El mateix Serra va reconéixer a aquest diari que s'havia reunit a la taverna La Raspa amb l'alt càrrec de l'Executiu autonòmic de Pérez Llorca, que forma part del cercle més pròxim al president. Però es desconeix el nom dels empresaris amb els quals suposadament s'haurien reunit Serra i Ivorra.
D'altra banda, l'informe també dedica a penes un paràgraf al contenciós que manté la família de Juan Francisco Pérez Llorca amb l'empresari hispanorús Konstantin Viktorovich Sokolov Medvedev arran de l'hotel Allon Mediterrània de la Vila Joiosa. El dossier suggereix que es tracta d'un apartat “útil per a ampliar el relat patrimonial, però exigeix prudència per a no semblar sensacionalista”.
Terminologia obertament ambigua
L'informe passa de puntetes pels contractes d'emergència de la dana adjudicats davall la batuta d'un altre alt càrrec pròxim al president, el secretari autonòmic d'Infraestructures, Javier Sendra. També afirma que Sendra hauria adjudicat, com a director gerent de l'empresa pública EPSAR, quasi 60 milions d'euros a “empreses vinculades a l'òrbita del PP” i insinua que Pérez Llorca “manté corresponsabilitat institucional per vocalia”, amb una terminologia obertament ambigua. No aporta proves.
A més, el document repassa les propietats del secretari autonòmic Javier Sendra i del seu germà, el degà del Col·legi Oficial d'Arquitectes de la Comunitat Valenciana (COACV), Luis Sendra, a Planes, localitat de la qual el primer va ser alcalde. I retreu, sense més ni més, que el COACV “ha desplegat activitat formativa al municipi governat pel subjecte sense que conste conveni publicat en el portal de transparència de l'Ajuntament de Planes” i al·ludeix a un suposat “patró sistèmic de nepotisme”.
En un altre apartat, l'autor del dossier retreu a Sendra que les subvencions de la Diputació d'Alacant, de la qual va ser diputat provincial, a l'Ajuntament de Planes, del qual era alcalde, es van aprovar amb el seu vot sense que “conste abstenció”. Una asseveració que evidencia un desconeixement total del funcionament de les diputacions.
No obstant això, el fragment menys encertat carrega amb males arts contra l'advocat David Serra i la seua dona, la vicepresidenta segona de les Corts Valencianes, Magdalena González La Red, dels quals afirma falsament que disposen de “patrimoni estranger opac”. Ho fa basant-se en els comptes anuals d'una de les mercantils que comparteixen, Delamain Tecnología SL, que va anotar un import suportat a l'estranger de només 447,47 euros al qual s'aplica la deducció per doble imposició internacional. És a dir, no es tracta de diners opacs. Malgrat això, l'informe deixa caure —“a títol indicatiu”— que el matrimoni podria tindre fons a Andorra, Luxemburg, els Països Baixos o el Regne Unit. Res d'això està acreditat.
Un dossier per a la desestabilització
Malgrat els errors de pes i les insinuacions malintencionades del dossier, la seua mera existència i el fet que haja sigut encarregat i haja passat de mà en mà en el si del PP ja compromet i desestabilitza enormement Pérez Llorca.
A més, ha aguditzat la guerra interna en la qual ja estaven immersos els populars valencians. En aquests moments, en el PP ningú es fia de ningú. L'entorn del cap del Consell assenyala una suposada entesa entre el president de la Diputació de València, Vicente Mompó, i l'expresident Francisco Camps. Tots dos neguen haver instigat el dossier. També es queixen que l'eurodiputat Esteban González Pons o els diputats Fernando de Rosa i Macarena Montesinos —molt pròxima a Carlos Mazón— estiguen erosionant la imatge de Pérez Llorca davant la direcció nacional.
L'actual president, després de la dimissió de Carlos Mazón, ha aconseguit aprovar un pressupost amb el suport de Vox i ha rebaixat un poc la tensió social per la catastròfica gestió de la dana. No obstant això, no ha aconseguit fer el mateix en el PP valencià. El dossier ha obert una via d'aigua en el projecte de Pérez Llorca i podria convertir-se en un forat negre de dubtes si no es para ràpidament i ofereix explicacions convincents.
L'informe aporta vies d'investigació noves. I, per si no n'hi haguera prou, algunes fonts del PP asseguren que existeix un segon dossier sobre Pérez Llorca que ha arribat al carrer Gènova.