Així es reparteix el pastís de les derivacions de la sanitat pública valenciana a la privada: 270 milions que copen huit grans grups

La Conselleria de Sanitat va derivar en els anys 2024 i 2025 més de 270 milions d’euros a hospitals i clíniques privades a través del pla de xoc per a desfer-se de les llistes d’espera en assistència quirúrgica i d’activitats no concertades, entre les quals destaquen proves diagnòstiques, diàlisis, salut mental o radioteràpia. Els grups sanitaris més beneficiats per aquest negoci cada vegada més gran són Vithas (46,2 milions), Hospital Clínica Benidorm —dirigit pel germà del conseller Mariano Gómez— (25,3 milions), Diaverum Servicios Renales (23,7 milions), Quirón Salud (22,6 milions), Neural (21 milions), ITA Salud Mental (19,7 milions), Grupo Imed (18,2 milions), Baxter (15,8 milions), Instituto Valenciano de Oncología (10,8 milions), Ribera Salud (10,4 milions) i Asisa (8,8 milions).

Segons les respostes del conseller de Sanitat, Marciano Gómez, a una pregunta parlamentària de la diputada del PSPV-PSOE Yaissel Sánchez, aquestes derivacions i el pla de xoc estan emparats per un decret del 1997 i un altre del 2021, aprovat amb l’anterior govern d’esquerres, per a reduir les llistes d’espera quirúrgiques i atendre la demanda derivada de l’increment de població arran de la recuperació per al sistema públic dels departaments de Dénia i Manises. “El 2024 i el 2025, la població assignada als departaments de salut de gestió directa de la Comunitat Valenciana ha crescut en 600.000 persones”, assenyala la resposta. És a dir, que, per l’organització actual i el creixement de població, per a la Conselleria de Sanitat resulta imperatiu recórrer a clíniques i hospitals privats per a millorar el servei.

Així doncs, el grup que més operacions i diagnòstics ha captat de la sanitat pública ha sigut Vithas, a través dels seus centres a València Hospital 9 de Octubre, El Consuelo i Turia; Hospital Rei Don Jaime a Castelló i les societats NISA i Mediterránea Médica. En total, 26,2 milions pel pla de xoc i quasi 20 milions en activitats no concertades.

En segon lloc en ingressos i amb un creixement exponencial en activitats no concertades està l’Hospital Clínica Benidorm, ara conegut com a Centro Médico Salud Baleares i les seues empreses satèl·lit, que van ingressar en menys de dos anys 20,3 milions en no concertades i 5 milions en el pla de xoc. Aquesta companyia, dirigida pel germà del conseller de Sanitat, forma part des del finals del 2025 del Grupo Ribera Salud, que al seu torn va aconseguir 10,4 milions d’euros més, quasi 5 milions més en pla de xoc i 5,5 en diagnòstics i proves. Ribera Salud, al seu torn, ingressa uns 190 milions a l’any per la gestió de l’àrea del Vinalopó (Elx-Crevillent).

Quirón Salud va ingressar en dos anys 10 milions del pla de xoc i 12,6 milions d’activitat no concertada. Com passa amb Vithas, Imed, Asisa o Quirón mateix, aquests centres també ingressen grans quantitats a través del conveni amb Muface per als empleats públics.

El Grupo Imed, que ha dut a terme una expansió important a la Comunitat Valenciana en els últims anys, va obtindre 11,7 milions del pla de xoc i 6,5 milions d’activitats no concertades. Asisa va ingressar 8,8 milions, dels quals més de 8,5 corresponen al pla de xoc per a reduir les llistes d’espera quirúrgiques. L’IVO, que ja té un conveni amb la Generalitat pel servei d’oncologia que supera els 53 milions d’euros a l’any, va ingressar el 2024 i el 2025 10,8 milions més pel pla de xoc.

A aquests grans grups cal sumar empreses especialitzades en diàlisi, salut mental, cirurgia maxil·lofacial o odontologia, que completen aquestes derivacions de 270 milions en dos anys: 194 milions en activitat no concertada i 76,8 en el pla de xoc.

Pel seu interés informatiu, adjuntem la resposta del conseller Marciano Gómez sobre el repartiment del pla de xoc i l’activitat no concertada.