El mateix dia que el president Ximo Puig apuntava que, en aquests moments, no és “oportuna” l’aplicació d’una taxa turística a la Comunitat Valenciana, els tres grups que van subscriure l’acord del Botànic i que sustenten el Consell (PSPV, Compromís i Unides Podem) han presentat una proposició de llei sobre aquest tema. La tan controvertida taxa turística, l’aplicació de la qual serà municipal i de caràcter voluntari, inicia així un camí parlamentari que permetrà aplicar-la després d’un any de moratòria des de la seua aprovació. És a dir, està previst que la tramitació de la proposició concloga el mes vinent de novembre, de manera que no podrà aplicar-se fins al 2024.
El document que ara inicia el seu camí parlamentari, i que compta amb el rebuig frontal de la patronal turística i dels grups de l’oposició (PP, Ciutadans i Vox), és fruit d’un acord aconseguit pels partits del Botànic a finals de l’any passat, en el context de la negociació de la Llei d’acompanyament als pressupostos del 2022, que van acordar presentar una proposta conjunta després de sis anys de debats interns –el secretari autonòmic de Turisme, el socialista Francesc Colomer, s’ha mostrat més d’una vegada contrari a aquesta mesura-.
Els diners recaptats amb aquest tribut es destinaran íntegrament a inversions i despeses “vinculades a la promoció, l’impuls, el foment i el desenvolupament del turisme sostenible”. Així doncs, el text explica que, amb aquest gravamen, es pretén millorar els serveis i la promoció turística; impulsar una mobilitat més sostenible, especialment en les zones de més afluència turística; protegir i regenerar el medi ambient, els recursos naturals i la seua promoció com a patrimoni amb un interés diferenciador i conservar i reparar el patrimoni cultural, així com incentivar la participació del turista en les activitats i els esdeveniments culturals i festius.
També es destinarà a “les polítiques d’accés a l’habitatge en les zones afectades per un increment de preus conseqüència de l’afluència turística”; lluitar contra l’intrusisme i el frau en el sector de l’allotjament turístic, impulsar bones pràctiques laborals i a la lluita contra la precarietat laboral en el sector, millorar les infraestructures, reformes urbanes i dotacions turístiques, “impulsar un turisme més inclusiu, accessible i social” i “a millorar els barris amb més flux turístic”.
De 50 cèntims a dos euros
La taxa turística quedarà en mans dels ajuntaments i l’import serà entre 50 cèntims i 2 euros diaris, depenent de la categoria de l’establiment: 50 cèntims per a hotels i cases rurals de fins a tres estreles, apartaments turístics estàndard, hostals, albergs, pensions i càmpings; un euro per a hotels de fins a tres estreles, establiments i cases rurals de quatre i tres estreles superior, apartaments turístics de categoria primera i albergs turístics de categoria superior; 1,5 euros per a hotels de quatre i tres estreles superior, establiments i cases rurals de cinc estreles, cinc estreles gran luxe i quatre estreles superior, apartaments turístics de categoria superior i embarcacions de creuer i iots turístics; i, finalment, dos euros per a hotels de cinc estreles, cinc estreles gran luxe i quatre estreles superior.
La taxa planteja nou exempcions a l’aplicació, entre les quals les estades dels menors de 16 anys, les motivades per la salut o les de competicions esportives oficials. També les estades subvencionades per programes socials de les administracions públiques de qualsevol estat membre de la Unió Europea o les que es facen per causa de força major.
També estaran exemptes les estades fetes en els albergs juvenils integrats en la Xarxa Valenciana d’Albergs Juvenils (REVAJ, pel nom en castellà) sempre que els destinataris tinguen una edat inferior a 30 anys; les estades organitzades per associacions declarades d’utilitat pública en el marc de les seues activitats; les que es facen per participar en congressos o esdeveniments científics organitzats per universitats públiques valencianes i les de persones amb discapacitat que acrediten un grau de discapacitat igual o superior al 66%.
Instrument “flexible”
La diputada socialista Trini Castelló ha celebrat l’aprovació d’un instrument “flexible” que assegura la “cogovernança” entre les administracions i el sector i respon a un context “complex i canviant” a causa de la pandèmia i la guerra a Ucraïna: “Tenim clar que la prioritat absoluta és la recuperació i, per això, hem introduït una moratòria d’un any en l’aplicació des que s’aprove en les Corts”.
Des de Compromís, la seua portaveu parlamentària, Papi Robles, ha destacat l’“esforç de generositat” dels tres partits del Botànic: “Es tracta de donar aquest instrument als ajuntaments i que després siguen ells els que decidisquen què fan”. “És una política que està present en tot el nostre entorn”, ha dit Robles, que ha ressaltat que aquesta proposta és fruit del diàleg amb les parts.
Per part seua, el portaveu adjunt d’Unides Podem, Ferran Martínez, ha considerat: “Parlem d’una eina regenerativa, una política verda que avança en la transformació, en fiscalitat mediambiental i ens acosta a les polítiques de les capitals europees més avantguardistes”.