La ministra d'Hisenda i Funció Pública, María Jesús Montero, ha remés aquest divendres a totes les Comunitats Autònomes de règim comú i a les Ciutats Autònomes de Ceuta i Melilla un document per a iniciar el debat sobre la reforma del finançament autonòmic. El Govern ha traslladat una proposta de càlcul de població ajustada, una de les variables essencials del model de finançament i que determina el repartiment dels recursos en funció de circumstàncies demogràfiques, socials o territorials.
El Ministeri d'Hisenda també ha analitzat empíricament la distribució de la despesa autonòmica per a establir nous percentatges de repartiment per funcions. En concret, s'han analitzat indicadors bàsics de necessitats de despesa de les Comunitats Autònomes en sanitat, educació i serveis socials, així com la despesa en altres serveis autonòmics.
D'altra banda, per a complementar aquesta informació també s'han tingut en compte variables correctives de caràcter geogràfic i demogràfic com la superfície, la dispersió o la insularitat, que l'actual model ja contempla. A més, s'han inclòs elements correctors per despoblació i també es tenen en compte els costos fixos vinculats a la despesa, que tenen impacte en les comunitats menys poblades.
Amb aquest document el Govern té com a objectiu “obrir un debat lleial i rigorós, que supere la dialèctica de comunitats guanyadores i perdedores, i que aposte per un model racional, en el qual els interessos de totes les comunitats confluïsquen”.
Resum de la proposta:
Sanitat
En el cas de la despesa sanitària, l'indicador actual en la població ajustada és la variable població protegida equivalent, que es divideix en 7 trams d'edat i on s'apliquen uns coeficients que reflecteixen els costos que la sanitat té en funció dels anys dels seus beneficiaris. En la proposta plantejada a les Comunitats Autònomes, els grups es divideixen en trams d'edat quinquennals, la qual cosa suposa passar de 7 a 20 grups. D'aquesta manera es pot precisar molt més el cost real sanitari existent per franges d'edat. En definitiva, la població protegida equivalent té en compte que, en termes de despesa sanitària, l'edat dels ciutadans és rellevant.
La major estratificació ha sigut possible gràcies a que actualment es disposa d'indicadors d'ús i despesa que presenten un major desglossament per trams d'edat. Així mateix, la proposta també contempla una actualització dels coeficients aplicables millorant les dades i les fonts d'informació.
Per exemple, es té en compte la distribució de la despesa assistencial relativa als serveis hospitalaris i especialitzats; serveis primaris de salut; farmàcia; i consum en pròtesi, trasllats i aparells terapèutics. Amb tots aquests elements, el pes de la despesa sanitària en la població ajustada augmentaria respecte al sistema actual i passaria de tindre una ponderació del 38% a una entre el 40% i el 45%.
Educació
El model actual del sistema de finançament autonòmic avalua les necessitats en matèria d'educació prenent com a variable la població de 0 a 16 anys. Per tant, quedaven excloses altres etapes acadèmiques com la universitària o la Formació Professional que en la proposta remesa d'Hisenda sí que s'incorporen. De fet, en el document es plantegen diverses opcions de com podrien computar aquestes variables per a conéixer les preferències de les comunitats.
· Avaluar les necessitats de la població no universitària. És a dir, la població de 0 a 17 anys segons el padró i l'entrada d'alumnes d'FP Superior procedents d'altres Comunitats Autònomes, per a tindre en compte el transvasament que es produeix de manera significativa cap a determinats territoris.
· Avaluar les necessitats de la població universitària. És a dir, població del padró de 18 a 24 anys i l'arribada d'alumnes universitaris d'altres comunitats.
No obstant això, el document planteja una segona opció que inclourien la població no universitària de 0 a 17 anys i la població universitària de 18 a 24 anys. És a dir, sense incorporar els alumnes procedents d'altres Comunitats Autònomes.
Una tercera possibilitat també recollida en l'informe és una població no universitària d'1 a 17 anys i alumnes de Formació Professional superior i una població universitària basada en els alumnes matriculats.
La ponderació d'aquesta variable de despesa en educació també s'incrementaria des del 20,5% actual fins a una forqueta que varia entre el 25% - 30%, sent l'educació no universitària un 75-80% de la mateixa i la universitària la resta.
Serveis Socials
En el model actual, el sistema de finançament autonòmic avalua les necessitats de despesa en serveis socials sobre la base de la variable població de 65 i més anys.
No obstant això, tenint en compte que aquests recursos es focalitzen en les edats més avançades, la proposta remesa inclou la necessitat de dividir aqueix grup en dos. És a dir, un tram seria de persones entre 65 i 79 anys i un altre grup de majors de 80 anys. El major desglossament permet una millor adaptació a la realitat d'aquesta despesa, segons Hisenda.
Així mateix, existeix un elevat consens en què els serveis socials que assumeixen les CCAA arriben a una població que excedeix als majors. Per aqueix motiu, com a novetat s'inclou en aquesta variable els aturats sense prestació per desocupació.
La ponderació de la despesa en serveis socials en el model actual és d'un 8,5% i passaria a ser entre un 6% o un 10%. Dins d'aquesta variable, el padró de les persones majors de 65 anys pesaria entre un 80% o 90% i el dels aturats entre un 10% o 20%.
Resta de serveis
Respecte a la despesa en la resta de serveis que realitzen les Comunitats Autònomes, després d'analitzar diferents alternatives, la proposta és mantindre l'estructura actual respecte a aquesta variable. Això significa que es mesurarà tenint en compte la població total empadronada. En aquest cas, la ponderació d'aquest indicador es reduiria del 30% actual a un barem entre el 18% i el 22%.
Els elements correctors són els següents:
Variables correctives no poblacionals
La població ajustada també es compon d'unes variables correctives que tenen com a objectiu garantir una adequada prestació de serveis en aquelles comunitats les característiques geogràfiques de les quals incideixen especialment en les seues necessitats de despesa. En aqueix sentit, el document presentat té en compte un desafiament clau per a moltes regions com és el repte demogràfic.
De fet, el conjunt d'aquests factors no poblacionals passen d'una ponderació del 3% en el sistema actual a una forqueta entre el 3%-4%. Formen part d'aquestes variables correctives de caràcter geogràfic els següents elements.
Superfície
La superfície és una variable que ha format part del sistema de finançament autonòmic des del primer model que integrava les CCAA en models de finançament homogenis.
Hi ha determinades competències autonòmiques en les quals el factor superfície és determinant en la identificació directa de les necessitats de les comunitats. A més, és una característica que pot modular les necessitats de despesa dels territoris en relació amb aquelles competències no vinculades directament amb la superfície. És a dir, a major superfície, per a prestar serveis de sanitat, educació o serveis socials, o bé cal augmentar el nombre de centres per a reduir els desplaçaments dels usuaris o bé cal fer-se càrrec d'aquests desplaçaments.
Així mateix, la superfície pot ser representativa de fenòmens com la despoblació i la dispersió. La forma en què es pondera la variable és en quilòmetres quadrats.
Despoblació
La despoblació és un altre factor que té en compte la proposta i que està lligat al repte demogràfic que el Govern vol afrontar. No obstant això, l'informe descriu la necessitat d'analitzar si, a més de variables com la superfície, que consideren la densitat de totes les CCAA, és necessari identificar una variable concreta, amb caràcter més concentrat, que mesure específicament el problema que afronten CCAA amb zones més despoblades.
El document remés pel Ministeri d'Hisenda contempla diverses fórmules per a abordar el càlcul d'aquesta variable. Una d'elles és tindre en compte la població necessària perquè cada província aconseguisca la densitat mitjana -sense incloure poblacions amb més de 75.000 habitants- el que permet reforçar el resultat de les comunitats més despoblades.
Dispersió
En aquest punt, la proposta remesa contempla dues possibilitats. D'una banda, tindre en compte l'entitat singular de població habitada. Això és, qualsevol àrea habitable del terme municipal. Es considera una àrea habitable quan existeixen habitatges habitats o en condicions de ser-ho.
Una àrea es considera clarament diferenciada quan les edificacions i habitatges pertanyents a la mateixa poden ser perfectament identificades sobre el terreny i el conjunt de les mateixes és conegut per una denominació.
Una altra opció és considerar els nuclis de població habitats, que suposen un conjunt d'almenys deu edificacions, que estan formant carrers, places i altres vies urbanes. S'inclouen en el nucli aquelles edificacions que, estant aïllades, disten menys de 200 metres dels límits exteriors de l'esmentat conjunt.
Insularitat
La variable insularitat també està recollida en el document. La manera de ponderar-la seria en funció dels quilòmetres de les illes a la península.
Costos fixos
Finalment, una altra de les novetats de l'informe té a veure amb la incorporació a la població ajustada de la variable correctiva lligada als costos fixos o a les economies d'escala. Aquest factor podria afectar a les set comunitats autònomes de menor població i que, per tant, tenen majors dificultats d'aconseguir economies d'escala i els costos fixos tenen un major impacte per a elles.