Com es pot fer d’un festival un espai LGTB inclusiu: “Des de la direcció fins a l’organització han de tindre respecte”
L’assassinat d’un jove a l’eixida d’una discoteca a Galícia a crits de “marieta” ha desencadenat una sèrie de protestes i ha posat el focus en la violència verbal i física que pateixen les persones LGTB en els espais d’oci. L’onada de denúncies per agressions homòfobes i l’auge dels discursos d’odi –que creen el marc que les legitima i el context que les propicia–, una mena de me too del col·lectiu LGTB, recorda la necessitat de comptar amb espais segurs també en els ambients lúdics.
Amb l’extensió del discurs LGTBfòbic alguns esdeveniments han decidit subratllar el seu caràcter inclusiu i plantar cara des de la cultura. És el cas del Truenorayo Fest, un certamen underground que celebra al setembre la huitena edició a la Sala Mutant de València. En la presentació de l’esdeveniment, les organitzadores –totes dones i algunes part del col·lectiu LGTB– van recalcar la necessitat de vincular cultura i activisme i exercir com a altaveu davant les denúncies i de models de sexualitat alternatius. En paraules d’Ada Díez, codirectora, es tracta del “dret a ser” i de concebre la cultura com a motor de canvi: “Encara que tenim drets conquistats, tots els dies hem de lluitar per poder exercir-los”, va expressar la il·lustradora i programadora cultural també, que reclama un “feminisme transversal”.
Les responsables de l’esdeveniment, que compta amb la col·laboració de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de València, entenen que el festival ha d’implicar-se en totes les seues estructures per ser un espai segur, des de la direcció fins als artistes i els treballadors: “Tots els estrats han de tindre aquest respecte pels col·lectius”, afirma. En aquesta línia, Díez considera que el públic ha de sentir-se abrigallat i segur quan acudeix a un espai cultural o d’oci: “Exigim que els comportaments siguen concordes amb els valors del festival”, indica en conversa amb elDiario.es, en què expressa que en edicions anteriors han hagut d’expulsar assistents per assetjament.
El missatge de tolerància i diversitat, afig, va calant en el públic edició rere edició. “Hi ha molts comportaments –misògins o LGTBfòbics– arrelats i es canvien a través de l’educació i la cultura, mostrant la diversitat”, una idea que tracten de posar en pràctica amb el cartell, els artistes o les jornades que acompanyen cada edició. La codirectora, que organitza el certamen juntament amb Lourdes Sanz, considera que és responsabilitat de tot l’equip saber com actuar en cas d’agressió, més enllà de models com el dels punts violeta. Els organitzadors de grans esdeveniments, des de festivals de música a festes patronals, van començar a incorporar fa un lustre els punts violeta com a espais d’informació i denúncia contra agressions sexuals i violència masclista. El punt, més enllà de les actuacions pertinents en cas d’agressió, acompleix la funció de llançar el missatge al públic que la violència no es tolera. Si bé se’n té en compte la importància simbòlica, l’organització del Truenorayo defensa una perspectiva més transversal: “Una víctima necessita una actuació immediata, que tot l’equip siga capaç”.
El festival comptarà amb públic reduït en un aforament inferior a 200 persones, en funció de les mesures que marque Salut Pública, del 23 al 25 de setembre. L’esdeveniment, que conjuga activisme i arts escèniques, treballa a potenciar la música com a plataforma de difusió cultural reivindicant el paper de la dona i del col·lectiu LGTB+ com a rol actiu: “Les dones existim més enllà del 8 de Març i les persones LGTB, més enllà de juny”, el mes de l’Orgull, recalca Díez, que creu que “visibilitzar els problemes fa que tingues eines per a resoldre’ls”. La prioritat, expressa, és “que pugues assistir-hi sent tu. Les persones LGTB hem anat amagant-nos. L’altaveu és imprescindible”.