El diputat de Compromís expert en canvi climàtic: “Els episodis forts d''El Niño' van associats a danes més extremes”

La climatologia és una disciplina complexa en què pràcticament tot està interconnectat. I en què qualsevol desajust aboca a un escenari de gran incertesa. És el que alguns científics i investigadors adverteixen de cara a aquest any i al pròxim, quan culmine un dels episodis d''El Niño' més extrems dels que s'han registrat fins ara i que va començar el passat mes de maig. Científics de diversos països alerten d'una situació de risc derivada d'aquest fenomen, un calfament de les aigües del Pacífic que es produeix de manera cíclica sense una periodicitat fixa. Hem viscut tres dels set episodis d'El Niño' més forts en els últims 11 anys, quan el cicle és un fenomen que es dona entre cada 2 i 7 anys. El fenomen serà inèdit, apunten, i pot tindre un fort impacte en el planeta.

En el marc de la campanya 'Alerta El Niño', que demana als governs que es preparen davant el fenomen de calfament del Pacífic que s'està produint, científics, investigadors i activistes van acudir al Parlament Europeu per a fer una crida a la prevenció. Entre ells es troba el diputat de Compromís Juan Bordera, expert en canvi climàtic, que apunta a una possible relació entre el fenomen del Pacífic i les danes més extremes patides al Mediterrani.

Bordera adverteix que el fenomen s'ha d'estudiar amb detall per a comprendre'n el mecanisme, però assenyala diverses coincidències temporals. “El 1957, any de la riuada històrica a València, un dels sis episodis d'El Niño més forts havia estat actuant just aquell any. El 1982 tenim més o menys no sols la mateixa configuració, sinó que el del 82 és el tercer 'Niño' més gran de la història, i va arribar la Pantanada de Tous. El 1987, l'any de la precipitació rècord de la història d'Espanya, 817 litres en 24 hores a Oliva, 'El Niño' estava en ple desenvolupament, i l'octubre de 2024 [quan es va produir la dana a València que va deixar més de 230 víctimes] un 'El Niño' molt potent acabava d'actuar”.

El fenomen, explica Bordera, provoca diversos efectes que alimenten altres processos meteorològics: 'empeny' la temperatura de la mar, que és l'aliment' de les danes, i impulsa cap a la superfície una quantitat de calor que estava emmagatzemada en capes més profundes dels oceans. És conseqüència d'un canvi que es produeix en els vents i que augmenta amb el temps, i fa pujar també la temperatura atmosfèrica. Per això, afegeix, s'espera que l'any que ve siga el més calorós de la història.

Amb cada grau que augmenta la temperatura de l'aire s'incrementa un 7% la capacitat atmosfèrica de retindre vapor d'aigua. Amb una pujada prevista de 2 graus, “tenim aliment energètic per a les danes que es puguen formar i una quantitat de vapor d'aigua en l'atmosfera que, com a mínim, ja et porta a un 15% més d'impacte d'una dana gran”, apunta el parlamentari.

Bordera assenyala la dificultat de fer previsions amb exactitud, atés que 'El Niño' és un fenomen que impacta en un territori ampli, en molts llocs alhora, i els models utilitzen com a referència un clima passat que “ja no s'hi assembla gens”.

El tercer factor, apunta el diputat, és que s'ha alterat la circulació atmosfèrica. En el clima mediterrani, quan un dels corrents polars se separa de la circulació, es forma una DANA (depressió aïllada en nivells alts). “Aquests brots d'aire polar de sobte interactuen amb una mar en flames”, descriu el diputat, que subratlla que tots els ingredients de les danes més destructores “estan incrementant-se exponencialment”.

Bordera utilitza l'exemple de les dos últimes borrasques amb nom propi que interactuen aquesta setmana a Espanya. S'ajunten Charles i Bruna, que han deixat regions de Castella i Lleó i Extremadura en avís roig per pluges torrencials, amb l'evacuació de municipis pròxims a preses. “Arribarà un punt en què començaran a avançar fenòmens extrems i convergiran i es fusionaran, i això és el més perillós”, apunta. El parlamentari es pregunta què serà a partir d'ara el que es considere un fenomen extrem, ja que “les danes de 700 o 800 litres s'estan convertint en una cosa normal cada dos anys”.

Amb aquest panorama, estan preparades les administracions? “L'autoritat competent, l'Administració autonòmica, no té ni punyetera idea”, respon directament el diputat. “No estan preparats en absolut ni per a entendre la situació, amb la qual cosa no estan preparats en absolut per a afrontar-la ni per a actuar en conseqüència”, prossegueix. “Hi ha una gran diferència entre les comunitats amb governs absolutament negacionistes, que òbviament estan més mal preparades, i al País Valencià ho sabem... Però no hi ha cap país que s'estiga preparant degudament”. L'Administració estatal, apunta, tampoc ho està del tot, encara que “almenys es poden aconseguir avanços”.

“Tenim unes infraestructures dissenyades per gent que sabia poc de clima i, damunt, pensades per a un clima que ja no existeix. Davant l'avanç científic inqüestionable sobre la gravetat d'això, el més descoratjador és veure com es legisla contra l'horta, la costa, el territori que ens havia de protegir i que s'està convertint en una trampa”, conclou el diputat.