Els mitjans conservadors copen les noves llicències de ràdio de la Generalitat Valenciana, paralitzades des de fa dues dècades
LLEGIR EN CASTELLÀ
El Govern valencià comença a desfer nusos en la teranyina de les llicències de ràdio comercials, un embús que venia des de l’any 2007 i que en quasi dues dècades ha comportat una bateria de procediments judicials. El Diari Oficial de la Generalitat Valenciana publica aquest dimecres una vintena d’acords del Consell de l’Audiovisual, l’ens competent en la concessió de llicències, que resolen els concursos per a les llicències per a la prestació del servei de comunicació audiovisual radiofònica en ones mètriques amb modulació de freqüència, de caràcter comercial, durant els pròxims 15 anys. Un repartiment en què els mitjans conservadors com la Cadena Cope o Onda Cero han aconseguit les millors puntuacions, d’acord amb els criteris fixats en el decret, que comporten l’emissió d’un mínim del 50% del contingut en valencià.
La Cadena Cope és l’emissora que més llicències ha obtingut en aquest procés, amb 13 permisos en diferents municipis valencians, incloses les tres capitals de província. Tindrà llicències a València, Castelló de la Plana i Alacant, Alcoi, Benicarló, Benicàssim, Gandia, Monforte del Cid, Requena, Utiel, la Vall d’Uixó, Vilanova d’Alcolea i Xixona.
La segueix Onda Cero, que tindrà llicència a Alcoi, Castelló de la Plana, Dénia, Vinaròs i Xixona. Figura també Marengo Media: tindrà emissora a Alcoi, l’Olleria i Xàbia. Així mateix, també han obtingut llicències Radio LP, Radio Mediterráneo Azul i altres emissores locals. Mitjans com Libertad Digital han quedat fora per no complir els requisits de programació.
A la ciutat de València han obtingut llicència Radio LP i Cadena Cope; a Alacant, només Cadena Cope, mentre que a Castelló de la Plana n’han obtingut Sociedad Española de Radiodifusión (Cadena SER), Radio Mediterráneo Azul, Uniprex (Onda Cero), Radio Popular, SA – COPE, Radio LPi Radio Siete Mecomlys.
El concurs per a aquesta prestació del servei fa anys que està encallat. Va arrancar l’any 2007, amb el govern de Francisco Camps, però el 2011 es va declarar desert. Va tornar a arrancar mesos després, aquesta vegada amb el Consell d’Alberto Fabra. El 2016, el Consell de Ximo Puig, format pel PSPV i Compromís, va acordar suspendre la tramitació “per la concurrència de raons d’interés públic que feien inviable i inconvenient la resolució del procediment en els seus propis termes”.
Segons la mesa tècnica de contractació, “va constatar la impossibilitat de formular una proposta d’adjudicació degudament motivada, atés que els informes tècnics de valoració compresos en l’expedient, després d’anys de tramitació, resultaven insuficients per a sustentar una decisió jurídicament sòlida”.
El 2018 es va convocar un altre concurs, que obria la porta a operadors no comercials, com universitats o emissores íntegrament en valencià, una forma de compensar la falta de radiotelevisió pública amb continguts en llengua pròpia. Pel camí, diversos operadors de ràdio van recórrer i els diferents concursos han seguit els seus respectius camins judicials. Una desena de resolucions judicials van anul·lar el primer acord del govern progressista, embolicant encara més la teranyina. Quan van arribar les primeres sentències, l’Executiu havia adoptat nous acords. El 2020, el Consell va decidir paralitzar els processos fins que arribara la doctrina del Tribunal Suprem. Finalment, el 2024, ja amb Carlos Mazón al capdavant, es va acordar continuar el procediment.
El 2020, la nova norma audiovisual valenciana va determinar que el Consell de l’Audiovisual assumira les competències en matèria de concessió de llicències de comunicació audiovisual, incloent-hi la tramitació i resolució dels procediments pendents derivats del concurs del 2011 i l’execució de les sentències judicials fermes dictades en relació amb aquest.