La Generalitat oculta fa nou mesos informació sobre l'HPO que va comprar la dona de l'alcalde d'Alacant i que va posar en lloguer

Enmig de la polèmica desfermada per les irregularitats en l'adjudicació dels habitatges protegits del residencial Les Naus d'Alacant a càrrecs i persones afins al PP, un cas que ja s'investiga al jutjat, elDiario.es va destapar que la dona de l'alcalde de la capital alacantina, Luis Barcala (PP), disposava, almenys fins al passat mes de febrer, d'un habitatge protegit que va adquirir el 2006 en el qual mai havia viscut i que tenia llogat en una altra urbanització amb zones comunes i piscina denominada Los Lirios.

La fórmula jurídica per a poder fer-se amb aquest habitatge va ser aprovada pel PP a inicis d'aquest segle i va permetre als compradors beneficiar-se d'un negoci redó. En aquesta promoció hi havia un total de 12 habitatges protegits que la promotora podia vendre a tercers, amb l'autorització prèvia de la Generalitat Valenciana, que al seu torn els havien de destinar obligatòriament al lloguer amb els paràmetres establits per l'Administració. D'aquests 12, un se'l va quedar la dona de l'alcalde i un altre la seua excunyada, com també va avançar aquesta redacció. La identitat dels altres 10 propietaris de moment es desconeix.

Això és precisament el que el passat 9 de març van preguntar la diputada del PSPV María José Salvador i el seu company de partit, també diputat, Benjamín Mompó. En concret, van preguntar per escrit a la vicepresidenta primera i consellera d'Habitatge, Susana Camarero, per les autoritzacions concedides per la Generalitat Valenciana entre els anys 2002 i 2005 per a alienar habitatges, com també per la identitat dels beneficiaris.

Nou mesos després i després d'una segona pregunta plantejada per escrit el passat 10 de juny, continua sense haver-hi resposta. Per aquest motiu, Salvador ha recorregut a un mecanisme extraordinari previst en el reglament de les Corts per a requerir per tercera vegada la informació, en concret, “quins habitatges de protecció pública per a llogar han sigut alienats conforme a l'article 25.3 del Decret 92/2002, de 30 de maig, del Govern valencià, sobre actuacions en matèria d'habitatge”.

En concret, la diputada socialista ha invocat l'article 12.3 del reglament del parlament valencià, segons el qual “si el Consell no compleix el que disposen els apartats anteriors [donar resposta a les preguntes plantejades], el diputat o diputada sol·licitant podrà formular una pregunta oral davant la comissió competent que s'inclourà en l'ordre del dia de la primera sessió que es convoque. Si, a judici del grup parlamentari al qual pertany qui ho ha demanat, les raons no són fonamentades, en el termini de cinc dies, pot presentar una proposició no de llei davant la comissió corresponent que haurà de ser inclosa en l'ordre del dia d'una sessió que s'haurà de celebrar en el termini de quinze dies des de la seua publicació”.

Segons Salvador, “el president del Consell, Pérez Llorca, ha d'explicar per què no entreguen la documentació sol·licitada” i va recordar que el grup socialista ha demanat “la documentació a la Conselleria d'Habitatge per a saber tots els habitatges que es van adquirir en aquest règim pertanyents al pla d'habitatge 2002-2005 per a conéixer de primera mà l'expedient de l'habitatge de la dona de Barcala i d'altres, si n'hi haguera”.

La socialista ha denunciat que “el PP i Pérez Llorca oculten deliberadament aquesta informació”, per la qual cosa ha explicat que han presentat “una pregunta oral que tindrà tramitació prioritària en la comissió d'obres públiques, en virtut de l'article 12.3 del reglament que permet, de manera excepcional i quan no s'entrega la documentació, demanar comptes a través de preguntes orals en comissió i que Camarero explique per què oculta informació”.

Detalls de l'operació

La promotora de la promoció d'HPO Los Lirios d'Alacant, on almenys fins al febrer tenia el seu immoble la dona de l'alcalde i la seua excunyada fins que aquesta última el va vendre, va ser Antares Inmoinvest SA, una coneguda empresa alacantina que en l'actualitat continua presentant-se a la gestió d'habitatges protegits.

En el cas de Sagrario Martín, dona del primer edil, es va quedar un pis de 90 metres quadrats, una plaça de garatge i un traster, a més de la part proporcional de les zones comunes, on hi ha una piscina, mitjançant la subrogació d'un préstec amb Caja Madrid per valor de 68.489,73 euros. Unes condicions que no degueren ser molt diferents de les que va obtindre l'exdona de Carlos Barcala, germà de l'alcalde.

A canvi d'aquest preu avantatjós, quan la bambolla immobiliària estava a punt d'esclatar, i segons el decret en què s'emparaven aquests habitatges, s'havia de mantindre l'habitatge de lloguer durant un termini d'entre 10 i 25 anys a un preu taxat. Després, i segons la mateixa norma, “en el supòsit que l'inquilí no comprara l'habitatge, l'arrendador podrà optar per continuar amb l'explotació d'aquest en règim d'arrendament o vendre'l, amb l'autorització prèvia del canvi d'ús per part dels serveis territorials d'Arquitectura i Habitatge, coincidint amb la finalització del termini del contracte d'arrendament o d'alguna de les seues pròrrogues”. Sagrario Martín va poder acollir-se al termini de 10 anys de limitació del preu del lloguer i, amb tota seguretat, també l'excunyada de l'alcalde, ja que, en cas contrari, no s'hauria complit el termini legal per a poder posar-lo a la venda.

D'aquesta manera, mentre es cobra el lloguer es va pagant la hipoteca subrogada i, una vegada liquidada i alliberat l'immoble de la protecció, es pot llogar o vendre en el mercat de renda lliure. El procediment que es va seguir per a elaborar llistes de possibles adjudicataris per a aquests habitatges i per a adjudicar-los és una incògnita, més enllà del que va assenyalar Barcala quan es va fer públic el cas de la seua dona: “La compradora se n'assabenta perquè el pla parcial de Benisaudet va ser una actuació en què l'aleshores Institut Valencià de l'Habitatge va promoure sòl per a diversos edificis d'habitatges protegits i va ser molt conegut a tot Alacant”, va explicar Barcala.