La gestió del personal dels hospitals privatitzats rescatats divideix els socis del Pacte del Botànic
Encara que resulte contradictori, un assumpte en què hi ha ple consens en el si del Govern valencià del Pacte del Botànic com és la reversió dels serveis i departaments de salut privatitzats, ha acabat generant divisió entre els socis davant la falta d’acord sobre la fórmula per a assumir els professionals que passen de dependre d’una empresa privada a l’Administració pública.
La Generalitat Valenciana va optar a l’abril del 2018, quan va assumir la gestió directa de l’hospital d’Alzira després de finalitzar la concessió a Ribera Salud, per la figura del personal laboral a extingir, una fórmula que manté l’estatus que els treballadors tenen en l’empresa privada en el sector públic, sense superar proves selectives, i que protegeix el seu lloc de treball, però sense arribar als drets dels funcionaris. El model suposava una novetat legislativa, ja que la Generalitat no havia revertit cap servei, per la qual cosa els dubtes sobre la viabilitat van augmentar.
Aquesta modalitat va comptar fins i tot amb l’aval del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que en una sentència va considerar que els treballadors assumits per l’Administració pública d’una empresa privada no han de passar una oposició per a accedir a la faena.
No obstant això, davant la necessitat d’assumir el personal de les ressonàncies magnètiques, servei fins ara externalitzat, i de l’hospital de Torrevella amb 1.400 empleats, davant la finalització de la concessió atorgada a l’empresa Ribera Salud el mes vinent d’octubre, des de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, gestionada per la socialista Ana Barceló, es van despenjar fa setmanes amb la possibilitat de crear l’anomenada Empresa Pública de Salut (EPS) amb l’objectiu d’assumir tot aquest personal, una opció a què s’ha oposat Compromís i, sobretot, de manera més vehement, Unides Podem.
Segons fonts consultades de la formació morada que lidera la coordinadora i portaveu en les Corts Valencianes, Pilar Lima, “la possibilitat de crear una empresa pública mai es va parlar entre els socis del Botànic, el que es va parlar era seguir amb el model d’Alzira, era els acords i el que s’havia escoltat fa temps de la Conselleria de Sanitat, fins que apareix l’esborrany del decret de la creació de l’empresa pública via resolució en el web de Sanitat”.
Les mateixes fonts afigen que “és en aquest moment, deu fer uns dos mesos, que arranca el conflicte, però són els socialistes els que es desmarquen de la fórmula de la gestió directa, perquè Compromís, encara que va reaccionar més tard, i Unides Podem, estem en els acords, que era seguir amb la mateixa fórmula que es va seguir a Alzira”.
També el comité d’empresa de Torrevella, així com sindicats com ara Comissions Obreres, estan en contra de la fórmula de l’EPS per a assumir als empleats de les concessions i els serveis privatitzats.
Fonts de Compromís, per part seua, consideren que “cal més diàleg en aquest tema, com ho demostra que, a més dels socis del Botànic, els sindicats també s’hi han pronunciat en contra”.
Des de Sanitat, no obstant això, defensen que als treballadors d’Alzira també caldria integrar-los en l’EPS, ja que, quan es va recuperar la gestió pública del seu hospital, no hi havia res creat i per aquest motiu es va crear la figura del personal laboral a extingir, però tenen mancances, com per exemple la impossibilitat de canviar de departament.
La consellera del ram, Ana Barceló, va negar aquesta falta de diàleg quan va afirmar que “estan mantenint-se reunions amb la junta de personal i el comité d’empresa no una vegada, dues, tres, quatre, cinc reunions a Torrevella i a València” i va afirmar que “estan analitzant-se els diferents models que pot haver-hi per a la incorporació a la gestió pública del departament de Torrevella, una vegada que el mes vinent d’octubre acabe el contracte amb la concessionària”.
Com va informar elDiario.es, davant l’enorme distància en les posicions que hi ha entre el PSPV, partidari de l’empresa pública, i Compromís i Unides Podem, contraris a crear-la, el president del Govern valencià, Ximo Puig, va anunciar que de moment se n’ajorna l’aprovació prevista per al ple de divendres.
Així doncs, l’assumpte finalment no arribarà a tractar-se i haurà de buscar-se un acord que en aquests moments sembla complicat i contra rellotge, ja que a l’octubre els sanitaris de Torrevella passaran a dependre de l’Administració i dos anys més tard passarà el mateix amb l’hospital de Dénia, la concessió del qual acaba a l’abril del 2023.
Les discrepàncies es van posar de manifest en la junta de síndics de les Corts Valencianes del dimarts 1 de juny. Per a Manolo Mata (PSPV), aquesta fórmula és “la més digna possible”, tant per rigor jurídic com per a garantir els drets laborals, i que els treballadors de Torrevella estaran millor “com ha passat amb la Ribera”, el departament d’Alzira (València) que va passar a gestió pública el 2018 i on “es va armar un canyaret tremend i ja és un hospital públic més”. Mata va afirmar que el debat sobre una empresa pública és “una miqueta pervers”, ja que també és “100% pública” i amb controls.
El síndic de Compromís, Fran Ferri, va apostar pel model Alzira, ja que “ningú ha oferit una proposta millor”. Per això, ha demanat “esgotar totes les vies de negociació col·lectiva”, encara que “si algú posa una proposta millor damunt la taula, s’estudiarà”.
Per part seua, la portaveu d’Unides Podem, Pilar Lima, també va advocar pel model Alzira per a garantir una “gestió pública directa al 100%”, i va subratllar: “Cap broma sobre aquest tema tan seriós”. Lima va afegir que si amb el model Alzira es va aconseguir, s’haurien de “seguir els mateixos passos per a Torrevella i hospitals posteriors”.