El gestor públic valencià de les depuradores exclou els discapacitats dels llocs de direcció d'una oposició

Una oferta d'ocupació pública d'una entitat de la Generalitat Valenciana signada pel president Juan Francisco Pérez Llorca i pel seu vicepresident Vicente Martínez Mus podria resultar discriminatòria per al col·lectiu de persones amb discapacitat i vulnerar la doctrina establida pel Tribunal Suprem.

En concret, la convocatòria correspon a l'Entitat Pública de Sanejament d'Aigües Residuals (EPSAR) de la Comunitat Valenciana i el decret, del passat 17 d'abril, es va publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) sis dies després.

Segons la convocatòria, s'ofereixen 27 places, de les quals 22 (81%) són del grup professional A, de més nivell de responsabilitat —direcció, estudi, inspecció, etc.—, i les cinc restants (19%) són dels grups C i D, és a dir, d'administratius i auxiliars administratius. D'aquestes, es reserven tres places per al torn de persones amb discapacitat, cosa que compleix el mínim del 10% que exigeix la Llei de Funció Pública Valenciana.

Tanmateix, les places reservades per a persones amb discapacitat són d'administratiu i d'auxiliar administratiu, sense que hi haja una reserva proporcional entre els grups professionals i sense que se n'haja reservat cap per al grup A.

Això, segons diverses fonts jurídiques consultades per elDiario.es, podria vulnerar els principis de proporcionalitat i d'igualtat d'oportunitats, com també el dret a una carrera professional real, i provocar una discriminació de les persones amb discapacitat que vulguen progressar en la seua vida professional i personal.

Les mateixes fonts consideren que aquest repartiment xocaria amb la doctrina establida pel Tribunal Suprem en la seua sentència de 27 de novembre de 2025. Segons l'Alt Tribunal, la potestat de concentrar places no pot exercir-se de manera que es buide de contingut el dret d'accés a la funció pública en els seus nivells superiors, i es podria incórrer en un vici de nul·litat per falta de proporcionalitat i discriminació en la carrera professional.

En concret, la sentència estableix: “Calcular la quota de persones amb discapacitat en relació amb el nombre total de places previstes en una oferta d'ocupació pública, fent abstracció de cadascuna de les convocatòries que l'executen, atorgaria un marge injustificat de discrecionalitat a l'Administració per a triar en quina classe de places i en quins àmbits i nivells és procedent incloure una quota per a persones amb discapacitat i en quins no. I, per descomptat, no sembla que aquesta fora la finalitat perseguida pel legislador en aprovar l'art. 59 de l'EBEP”.

En la mateixa línia, el Comité d'Entitats Representants de Persones amb Discapacitat de la Comunitat Valenciana (CERMI CV) també considera que l'oferta d'ocupació pública podria vulnerar la sentència esmentada i així ho ha fet saber mitjançant una carta acompanyada d'un informe jurídic, remesa a l'EPSAR, en què, a més, sol·licita que es corregisca la convocatòria.

Segons la missiva, a la qual ha tingut accés elDiario.es —document complet al final de la informació—, el president de l'entitat, Luis Vañó, sol·licita al gerent de l'EPSAR, José Aparicio, que “justifique i revise la distribució de les places reservades per a persones amb discapacitat en la seua oferta d'ocupació pública de 2026”, ja que “cap de les vint-i-dues places del grup A, dotze de torn lliure i deu de promoció interna, té reserva” per a persones amb discapacitat.

Segons el document, tant la Llei de la Funció Pública Valenciana com la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic “s'han d'interpretar atenent la finalitat inclusiva de la reserva” i afegeix: “La llei no imposa un repartiment matemàtic idèntic per categories, però assolir el percentatge global no justifica per si sol qualsevol distribució. La Sentència del Tribunal Suprem 1536/2025, de 27 de novembre, rebutja un còmput global que excloga classes senceres de places. Encara que va resoldre una convocatòria docent d'estabilització, el seu raonament ofereix un fonament rellevant per a examinar aquesta oferta, amb la necessària valoració de les seues circumstàncies”.

Per aquest motiu, el president del CERMI CV exigeix, entre altres qüestions, “una explicació dels criteris utilitzats per a triar les places reservades i de l'absència de reserva en el grup A, juntament amb una còpia de la memòria i dels informes jurídics i tècnics existents que fonamenten el repartiment, amb les salvaguardes que siguen procedents”.

A preguntes d'elDiario.es, fonts de la Generalitat expliquen que “la Normativa Bàsica exigix que es reserve un contingent de places per a persones amb diversitat funcional no inferior al 10% conforme a l'article 64 de la Llei 4/2021” però “no imposa que la distribució interna d'estes places reproduïsca exactament la mateixa distribució de llocs de torn lliure”. El que és “essencial” és que es respecte “el percentatge de reserva i això és el que ha imperat en esta convocatòria”, asseguren.