Cinc sentències que van desarmar la mentida del 'Bar España' donen peu a condemnes de presó per als seus difusors conspiranoics

Cinc sentències que han desmuntat la mentida del 'cas Bar España' —l'última d'aquest mateix any— obrin la porta que els conspiranoics acusats de propagar sense fre la falsa trama a la xarxa siguen condemnats a eventuals penes de presó. El fiscal Javier Carceller, en la sessió del judici dedicada a l'exposició del seu informe de conclusions definitives, celebrada aquest divendres, va esgrimir detalladament les resolucions condemnatòries, tant en la jurisdicció penal —per denúncia falsa— com en la civil —per intromissió en el dret a l'honor—, i va elevar la petició de penes a 36 anys de presó, així com la responsabilitat civil per a indemnitzar les víctimes.

El representant del Ministeri Fiscal va destacar que es tracta del “primer judici” per la “difusió massiva” durant quasi tres dècades d'una mentida a internet i a les xarxes socials que “ha assolit dimensions colossals”, amb una amplificació “imparable” i “infinita”. En part, gràcies a una “regulació penal obsoleta i insuficient”. Les víctimes han patit un dramàtic “linxament públic, despietat, permanent i injust, que ha destrossat per complet la seua reputació personal i professional”.

“Els fets que ara es jutgen no poden qualificar-se simplement com una desinformació ni com una 'fake news'; el dany a les víctimes ha sigut irreparable, ha sigut un abús, una salvatjada, una acumulació continuada de delictes que mereix una resposta en forma de condemna penal molt contundent i enèrgica”, va manifestar el fiscal.

El representant de l'acusació pública va situar l'inici de la mentida el 1997: “Tot va començar amb Reinaldo Colás”. El perruquer de Benicarló, per una venjança contra la seua exdona, va denunciar la parella d'aquesta última per uns suposats abusos sexuals patits per les filles de tots dos. Tanmateix, després d'una investigació de la Guàrdia Civil, “es va comprovar que les filles [menors d'edat] eren manipulades” per Colás, tal com han declarat, ja adultes, les dues dones en el judici —en condició de testimonis i amb obligació de dir la veritat—.

Reinaldo Colás va incloure en la seua fantasiosa trama la jutgessa que va arxivar la denúncia inicial, la magistrada Sofía Díaz, que ha patit un autèntic calvari, i enemistats personals de Benicarló amb les quals mantenia “alguna diferència per raó de veïnatge”.

I, “per a donar-li més notorietat”, va incloure Carlos Fabra, aleshores president de la Diputació de Castelló, que en aquella època “eixia cada dia en premsa a conseqüència del procés conegudíssim que va tindre en aquell moment” per corrupció.

En una primera fase analògica de la mentida, Colás va repartir pasquins a Benicarló, assenyalant amb noms i cognoms la jutgessa i alguns dels seus veïns, i “per a dotar de veracitat el seu relat, va contactar amb diversos menors als quals amb promeses de regals, fins i tot amb subministrament de drogues, va fer contar que havien sigut víctimes i que havien presenciat atrocitats que atribuïa als abans esmentats al Bar España”, un establiment de carretera conegut a la zona per obrir les 24 hores del dia.

En aquella etapa inicial de la mentida, que ja va tindre cert arrelament local, es van dictar les primeres condemnes contra els seus difusors primigenis. El Jutjat Penal número 1 de Vinaròs va condemnar Reinaldo Colás com a autor criminalment responsable d'un delicte d'acusació i denúncia falsa. “Malgrat la condemna i malgrat la retractació dels testimonis que sustentaven aquelles imputacions, Reinaldo i el seu entorn van continuar difamant les seues víctimes”, va relatar el fiscal.

De fet, Reinaldo Colás encara seria condemnat en una “nova” sentència —dictada el 17 d'abril de 2013— pel mateix delicte de denúncia falsa. “Això no va ser obstacle perquè continuara amb el seu afany difamatori”, va rematar el fiscal.

Una mentida que “es continua difonent” hui en dia

El perruquer, amb problemes d'alcoholisme, va inaugurar una segona fase digital de la propagació desenfrenada de la mentida i va contactar amb un dels principals acusats, Ramón Valero Martín Consuegra, àlies Un técnico preocupado. Així “va reactivar la seua campanya de difamació utilitzant xarxes socials i publicacions a internet”, va dir el fiscal Carceller.

Les denúncies posteriors dels veïns i de la jutgessa difamats van donar origen al procediment que es jutja ara. Tanmateix, Reinaldo Colás va morir el 2017, i es va extingir així la seua responsabilitat penal. L'any següent, el Jutjat Penal número 1 de Castelló va condemnar un dels col·laboradors del perruquer, Joaquín Crespo, també per denúncia falsa.

Les denúncies —falses—, totes arxivades, que va presentar Crespo, també mort, a tort i a dret “van ser utilitzades” pels acusats, a manera d'herència, en l'última etapa digital de la propagació de la mentida, “que ara com ara es continua difonent”, segons va precisar el representant del Ministeri Fiscal.

A més, dos dels acusats en aquesta causa —els conspiranoics Pilar Baselga Calvo i Juan Lankamp Riaza— ja van ser condemnats pel jutjat de primera instància número 4 de Castelló per intromissió il·legítima en el dret a l'honor després d'una demanda de la magistrada Sofía Díaz. Baselga va pagar una indemnització d'uns 24.000 euros.

Els acusats, tant a YouTube com en pòdcasts o en tota mena de xarxes socials, van propagar les seues ocurrències tòxiques, inspirades en Colás, obviant “qualsevol mena de referència” al fet que les denúncies del perruquer havien sigut investigades “feia molt de temps” i “amb deteniment” i que s'havien arxivat mitjançant resolucions fermes. També obviaven, segons va abundar el fiscal, el fet que Reinaldo Colás va ser condemnat per denúncia falsa. “Tota aquesta informació no interessava als divulgadors”, va ironitzar el fiscal.

L'última condemna per calúmnies

Per si no fora prou, aquest mateix any, la Secció Segona de l'Audiència Provincial de Castelló va condemnar un tal José María Álvarez Moreno per un delicte continuat de calúmnies amb publicitat contra funcionari públic o autoritat, en referència a la magistrada Sofía Díaz. Álvarez, segons l'apartat de fets provats de la sentència, va remetre correus electrònics a diverses instàncies judicials amb la mateixa cantarella de sempre sobre el 'cas Bar España', incloent-hi “vídeos difamatoris” contra la magistrada i la difamació segons la qual els suposats implicats en la falsa trama de pederàstia de Castelló eren “els vertaders assassins de les xiquetes d'Alcàsser”, entre altres disbarats.

La sentència de l'Audiència de Castelló emmarca la condemna en una “campanya orquestrada”. El fiscal Javier Carceller va destacar la “transcendència” d'aquesta última resolució, a manera d'antecedent jurisprudencial, per als fets jutjats actualment davant la plaça 3 de la Secció Penal del Tribunal d'Instància de Castelló.

El fiscal també va lamentar que “encara subsisteixen vives” a la xarxa les manifestacions falses dels menors manipulats per Reinaldo Colás. També va qualificar d'“increïble” que alguns dels acusats “continuen mantenint la veracitat” de la mentida. Tanmateix, “tot el que s'ha publicat és absolutament fals”, va rematar Carceller.

El representant del Ministeri Fiscal sol al·ludir al caràcter pràcticament distòpic de la mentida del 'cas Bar España', amb una quantitat “inabastable” de referències a la xarxa i amb la “impossibilitat de l'esborrament complet” dels continguts publicats, que “romandran exposats de manera indefinida”. “No les he comptades perquè és impossible”, va afirmar.

Les “greus repercussions” de la mentida per a les víctimes

L'empremta digital dels difamats, especialment de la magistrada Sofía Díaz, haurà quedat marcada per sempre, sense possibilitat de reparació. La declaració de la jutgessa, segons el fiscal, va ser “realment impactant”, igual que les “greus repercussions en l'àmbit familiar i professional, allò que ella anomenava l'afectació indefinida”.

Javier Carceller també es va sentir “commogut” per la declaració de Francisco Camps, que estava “disposat a perdonar” els acusats, a causa de les seues conviccions religioses, encara que no a l'efecte que foren absolts penalment, segons va precisar l'expresident de la Generalitat.

El fiscal considera plenament acreditada la “relació” entre diversos dels principals acusats, tots ells coneguts exponents del món conspiranoic hispanoparlant: Ramón Valero Martín Consuegra, àlies Un técnico preocupado, Juan Lankamp, Pilar Baselga o Gabriel Hernández, del canal Las cloacas del sistema.

Sobre aquest últim, en la fase de prova documental del judici es va emetre un fragment del reportatge sobre la mentida elaborat pel programa Equipo de investigación de La Sexta en què l'acusat, lluny de retractar-se, demanava que els suposats implicats en la falsa trama del 'cas Bar España' foren “cremats en públic”. Hernández, que no havia sigut processat inicialment en la causa, “es va autoatribuir” l'autoria del canal Las cloacas del sistema, i va propiciar així acabar assegut al banc dels acusats.

“Almenys” una de les defenses ha insinuat durant la vista oral, en la línia conspiranoica habitual, que les denúncies de Colás mai no van ser investigades, una tesi “especialment greu” a aquestes altures, a judici del Ministeri Fiscal. La referència anava dirigida a Javier Fernández Torres, un lletrat que exerceix la seua pròpia defensa i que figura al banc dels acusats per haver difós la mentida mitjançant una “firma privada” denominada “Abogados contra la Corrupción”.

La “paciència immensa” del jutge

“En general”, va dir Carceller, “no hi ha hagut una prova de descàrrec” a favor dels acusats en la vista oral, en què el jutge ha fet gala d'una “paciència immensa”, segons li va reconéixer el fiscal, que també va al·ludir a alguns moviments de les defenses si més no desconcertants. L'advocat de Juan Lankamp —un 'youtuber' amb quasi 90.000 subscriptors al seu canal condemnat per difamacions relacionades amb el 'cas Alcàsser'— va aportar un informe pericial sobre el seu client, elaborat per un metge forense, que “el que diu és que està completament normal, que no té afectades les facultats intel·lectuals”, segons va destacar el fiscal sense ocultar la seua sorpresa davant una “prova de descàrrec” tan estranya i paradoxal.

Lankamp i Gabriel Hernández es van acollir al seu dret a no declarar —tots dos comparteixen el mateix lletrat—. El primer va expressar davant els mitjans de comunicació a l'inici del judici la seua retractació. D'altra banda, Un técnico preocupado “es retracta a mitges, sense reconéixer completament els fets”, segons li va retreure el fiscal. I Pilar Baselga, va afegir Carceller, “justifica la seua actuació dient que volia sumar-se a una causa justa”, en una mena de “compromís vital”.

El judici acaba amb les pròximes sessions programades per als dies 5 i 6 de novembre, amb el final de l'informe de conclusions del fiscal i els de les defenses, una fase de la vista oral que precedeix l'opcional torn d'última paraula reservat als acusats.