El desastre de la DANA que ha causat 228 morts a la província de València no ha modificat el full de ruta traçat pel Govern valencià de Carlos Mazón des que va arribar a la presidència a mitjan 2023 encaminada a recuperar el macrourbanisme del segle passat que va derivar en l’esclat de la bambolla immobiliària al final del 2007.
Lluny de paralitzar de manera cautelar els diferents desenvolupaments urbanístics reactivats per a analitzar-ne la viabilitat (la major part dels quals en la costa i molts en zones inundables), la tramitació de tots tira avant. I no sols això, sinó que pretén assumir més competències que poden obrir la porta a una pressió més gran en el litoral, malgrat els riscos que suposa el canvi climàtic antropogènic i el seu impacte a la Mediterrània.
Així doncs, al final de l’any passat es va anunciar l’aprovació d’un decret llei pel qual la Generalitat podrà tramitar plans especials urbanístics de reconstrucció dirigits a crear i ordenar sòls per a la construcció d’habitatges, així com a la reubicació de polígons industrials o terciaris, a la integració de les infraestructures que resulten necessàries i, amb caràcter general, a facilitar les tasques de reconstrucció.
A més, també es va anunciar una revisió del Pla d’Acció Territorial de caràcter sectorial sobre prevenció del Risc d’Inundació en la Comunitat Valenciana (Patricova) i la modificació de la Llei de l’horta, i per extensió del Pla d’Acció Territorial (PAT) de l’Horta, que en la pràctica implicarà eliminar traves per a la realització de diferents construccions que puguen col·lidir amb la protecció de l’horta.
Tan sols un mes després de la DANA, el PP i Vox van aprovar la construcció d’hotels a 200 metres de la costa mitjançant un decret de simplificació administrativa. Amb el Pla d’Acció Territorial de la Infraestructura Verda del Litoral (Pativel) aprovat el 2018 pel Govern del Botànic tan sols es permetia a 500 metres de la costa i amb unes dimensions i característiques molt limitades. A més, com va informar aquesta redacció, el Pativel protegeix 7.500 hectàrees de sòl en el litoral, de les quals 1.100 estan en zones inundables. Com que estan en sòls que ja eren urbanitzables, si s’elimina la legislació, aquest sòl serà susceptible d’urbanitzar-se.
El Govern de Mazón també té en marxa una proposta de modificació de la Llei d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge (Lotup) que porta a deixar l’urbanisme en mans dels promotors, de manera que fins i tot podrien tindre capacitat per a modificar plans generals, una competència exclusiva dels ajuntaments, així com la nova Llei de protecció i ordenació de la costa valenciana en les Corts. En virtut d’aquesta normativa, Mazón va anunciar fa poc que en el ple del Consell del pròxim 17 de juny sol·licitarà al Govern d’Espanya “la transferència de competències en la gestió del litoral valencià sota l’empara de l’article 49 del nostre Estatut d’Autonomia, en què es reconeix que és competència exclusiva de l’Administració valenciana l’ordenació del territori, incloent-hi la costa”.
Així doncs, va assenyalar que “no és un guany competencial, sinó qualitatiu de gestió que estem disposats a assumir per a poder administrar amb responsabilitat i proximitat el que és el nostre des de l’autogovern”.
Milers d’habitatges en zones inundables
Són molts els desenvolupaments urbanístics que s’han posat en marxa intentant sortejar el Pativel, que va atorgar a diversos projectes que ja estaven en tràmit un termini de cinc anys per a iniciar les obres. Aquest termini es va complir el maig del 2023. En cas contrari, la normativa obliga a convertir el sòl, fins ara urbanitzable, en rural protegit, en què no seria possible, per tant, la construcció d’immobles. Es tracta dels programes d’actuació integrada (PAI) de Torreblanca Golf, Platja del Puig, Bega de Cullera (conegut com el Manhattan), el Brosquil, el Mareny de Tavernes, Rafelcaid a Gandia i Cala Mosca a Oriola, que sumen una superfície total de 5,4 milions de metres quadrats i implicarien la construcció de 18.000 habitatges. D’aquests, almenys 10.900 estan en zones inundables de Borriana, Torreblanca o el Puig.
Molts els ajuntaments que gestionaven aquests plans van tractar de firmar actes de replanteig i iniciar obres, o fins i tot aprovar moratòries legalment molt qüestionables, abans que es complira el termini establit per no perdre els drets urbanístics.
D’altra banda, fora del Pativel, Benidorm té prevista la construcció de 20 hotels, 2.300 habitatges i tres centres comercials a Benidorm en el marc del projecte d’urbanització del Pla Parcial 1/1 Eixample Llevant.
L’Ajuntament de la Llosa (la Plana Baixa) celebrava fa poc l’aprovació de la Llei valenciana de costes que li permetrà garantir el pla urbanístic Casablanca, amb una superfície de més de 77.900 metres quadrats de sòl urbanitzable residencial, que ja té l’aprovació definitiva per part de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Castelló.
A València, l’Ajuntament tira avant amb la tramitació del Pla Especial de Sant Miquel dels Reis, que preveu la construcció de 575 habitatges en zona inundable pel barranc del Carraixet. Al costat del barranc mateix, l’Ajuntament de Vinalesa pretén urbanitzar un sector d’horta en producció de 50.000 metres quadrats amb un total de 333 habitatges.
D’altra banda, l’Ajuntament de Picanya va anunciar la reclassificació de 100.000 metres quadrats de sòl catalogat com a agrícola no urbanitzable en sòl urbanitzable industrial. Així es va aprovar en l’últim ple amb els vots a favor del PSPV, el PP i Vox i amb l’únic vot en contra de Compromís, que demana la paralització de la tramitació després d’assegurar que es tracta d’una zona inundable, tal com es va demostrar amb la barrancada del 29 d’octubre. Els valencianistes acrediten com a prova la cartografia DANA de la Generalitat Valenciana i el mapa de calats de la Universitat Politècnica de València (UPV), “tant l’un com l’altre indiquen que l’aigua va arribar al voltant de 65 cm d’altura”.