José Luis Villacañas: “A mesura que Lluís Vives guanya prestigi i influència, la Inquisició va perseguint la seua família”
José Luis Villacañas, catedràtic de filosofia en la Universitat Complutense de Madrid, torna a una institució que coneix bé. El filòsof es va llicenciar a la Universitat de València i dimarts presenta la seua biografia sobre Lluís Vives en La Nau, sota l’atenta mirada de l’humanista representat en l’estàtua central del claustre. “La pressió inquisitorial és discreta en el temps i moltes vegades coincideix amb l’evolució de l’obra de Vives”, explica Villacañas en una conversa telefònica amb elDiario.es poc abans de la presentació de la biografia, editada per Taurus.
Vives (València, 1492 - Bruges, 1540) va ser un humanista i filòsof de família jueva que va recórrer els principals centres del saber de la seua època i va esdevindre una referència intel·lectual, malgrat la persecució a què va ser sotmés a distància. “Des dels seus primers escrits, Vives és crític amb els dominics i els frares, que són els que dominen la Inquisició i que li ho fan pagar”, declara el biògraf. A més, coincideix amb la crisi de les Germanies i la repressió de les quals s’aferrissa especialment amb les famílies jueves: “Hi ha una dimensió de persecució religiosa i política pel que representaven els Vives en la defensa de les institucions valencianes”.
Son pare va ser condemnat a mort i cremat per la Inquisició el 1524 i el 1530 el cos de sa mare es va desenterrar i les seues despulles es van incinerar, 22 anys després d’haver mort. “El que constitueix un amarrament fonamental de Vives al món de l’humanisme centreeuropeu és abans de res la comunitat jueva sefardita de Bruges, molt rellevant i ben implantada, que l’ha d’ajudar des de l’època en què era estudiant a París”, relata Villacañas. L’humanista valencià, com altres estudiants de la Corona d’Aragó, es forma en la Universitat de la Sorbona de la capital francesa.
“A partir d’aquest ancoratge és quan comença a expandir la seua influència o la seua presència cap als elements del Govern de Brussel·les i de la família Àustria, tant de Carles com sa tia Margarida o sa tia Joana”, defensa el biògraf. Així doncs, Vives es convertirà en el preceptor o mestre de la noblesa flamenca: “Amb aquesta necessitat de connexions entre la noblesa flamenca i les realitats hispanes, pot desenvolupar una magnifica trajectòria de mestre de llatí i de filosofia, necessària per a les aristocràcies cortesanes”.
“A poc a poc va entrant en el laberint, cosa que fa que siga irreversible que torne a Espanya i, a mesura que va guanyant prestigi i influències, la Inquisició va perseguint els pobres i innocents familiars”, afirma Villacañas. “Això fa que Vives constituïsca el seu perfil intel·lectual apropiant-se de manera definitiva de tot el saber humanista de l’època”, afig.
El 1523, va ser elegit lector del Col·legi de Corpus Christi i nomenat canceller del rei Enric VIII d’Anglaterra. Allí travara amistat amb el pensador Thomas More, que es converteix en “providencial” per a Lluís Vives. More queda impressionat per les obres del filòsof valencià i el seu “llatí extraordinari”. “Aquesta consagració específica de More és el que li dona el suport i fa que siga convidat a Anglaterra, professor a Oxford, preceptor de reina Maria i conseller de la reina Caterina”, explica Villacañas.
Després d’alinear-se amb More en la seua oposició al divorci d’Enric VIII i Caterina, denuncia la “pantomima jurídica” del procés i “descobreix la facilitat amb què el poder utilitza els humanistes”. “Es nega de manera valenta a aquest joc i es queda en la ruïna més absoluta, sense ajuda i amb una vida de vertadera penúria econòmica, que no obstant això empra per a fer filosofia de manera autònoma i lliure”, postil·la el biògraf.