La portada de mañana
Acceder
El mapa de los 48 escaños en disputa en la última semana de campaña
La lucha de Beatriz por saber si fue un bebé robado en 1984
Opinión - La gente es muy rara, por Antón Losada

L'AVL titlla de “polititzats” i “arbitraris” els criteris que el PP vol imposar a la premsa en les ajudes al valencià

elDiariocv

València —

0

L'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) va rebentar científicament la proposta de la Direcció General de Política Lingüística d'aplicar per a l'administració valenciana els Criteris lingüístics de l'administració de la Generalitat, que es van proposar als funcionaris de l'administració i que ara es volen imposar als mitjans de comunicació que aposten pel valencià. En aquest cas, castigant amb un 0 sobre 40 els mitjans que utilitzen les normes de l'AVL. Això suposa una penalització econòmica molt important en les subvencions competitives al valencià que ofereix l'administració des de fa una dècada.

L'informe, que va ser remés a la Conselleria d'Educació després que aquesta sol·licitara un dictamen a l'Acadèmia, constata que les solucions dels Criteris segueixen en general el marc normatiu de l'AVL, però reserva una crítica de fons per a la mateixa estructura del document: “la redacció del text eludeix no sols l'explicitació de l'AVL com a autoritat normativa de referència, sinó també el paper d'aquesta institució en la consolidació d'un model formal valencià”.

Una omissió que no és menor: l'Acadèmia recorda que la seua llei de creació estableix que les seues decisions “hauran de ser observades per totes les institucions de la Generalitat” i que ha sigut l'AVL qui, durant més de vint anys, ha teixit “consensos entre les diverses sensibilitats lingüístiques que conviuen en l'àmbit valencià”, precisament per evitar “que hi haja vacil·lacions lingüístiques o canvis de preferència en les opcions lingüístiques depenent del partit polític que governe en cada moment”.

Però, com és possible que aquests Criteris es basen majoritàriament en l'AVL i siguen utilitzats pel director general de Política Lingüística, Vicent Satorres, per a avaluar amb un 0 sobre 40 mitjans de comunicació que segueixen les normes de l'Acadèmia com Levante-EMV, La Veu, elDiario.es de la Comunitat Valenciana o Saó?

“Traure del marc polític l'elecció”

L'Acadèmia també adverteix que els Criteris separen l'Administració del model estàndard de la llengua i la porten a un terreny en què les opcions depenen del color del Govern: “És convenient seguir les solucions que l'AVL prioritza. Això ajudaria a traure del marc polític l'elecció d'una opció o una altra, i evitaria un increment d'alternatives formals”.

La primera crítica normativa afecta el mateix títol del document: segons l'AVL, “caldria corregir-lo pel de Criteris lingüístics de l'Administració del Consell”, perquè la Generalitat no és només el Consell: també són Generalitat les Corts, el Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes, el Consell Jurídic Consultiu o la mateixa Acadèmia. Per aquesta raó, “si la Direcció General d'Ordenació Educativa i Política Lingüística, com a òrgan competent en matèria de política lingüística del Govern valencià, vol aprovar uns criteris lingüístics caldrà precisar que són els criteris de l'Administració del Consell, però no de l'Administració de la Generalitat en conjunt”. Una apreciació de pes que deixa en evidència els impulsors d'aquest canvi normatiu, que confonen Govern amb poder legislatiu o entitats estatutàries.

L'informe tampoc admet que una direcció general pretenga regular l'ús del valencià per damunt de l'Acadèmia i de tot el teixit institucional: “considerem improcedent voler estendre l'aplicació d'uns criteris específics que elabora una Direcció General de Política Lingüística no sols a tota la Generalitat valenciana, sinó també a la resta de les administracions valencianes (provincials i locals)”. En aquest cas també els volen imposar als mitjans de comunicació que aspiren a les subvencions al valencià, castigant en la puntuació aquells que segueixen els criteris de l'AVL. L'informe remata assenyalant que “bona part d'aquestes administracions ja fa anys que han adoptat un model de llengua basat en les prioritats de l'AVL, entitat reconeguda per l'Estatut com a autoritat normativa del valencià”.

Recomanacions col·loquials fora del registre formal

L'Acadèmia denuncia també el recurs reiterat dels Criteris a una llengua “natural” i “espontània” per justificar solucions allunyades del registre administratiu: hi apareixen “recomanacions, sobre la base manifestada de buscar una llengua 'natural' i 'espontània', que se separen del registre formal propi de l'Administració”.

En l'aspecte gramatical, detecta que els Criteris prioritzen almenys onze solucions que les obres normatives de l'AVL consideren “secundàries en els registres formals escrits”: el plural màrgens, la forma vore, la conjunció mentres, l'adverbi a on o l'ús exclusiu de fon i fou davant les formes principals fixades per l'Acadèmia, entre altres. També aplicacions poc precises: la duplicació pronominal en registres formals amb l'argument “poc precís” d'aconseguir “una expressió natural”, al marge del que preveu la normativa de l'Acadèmia.

El capítol més sever és el dels registres orals de l'Administració. Els Criteris presenten com a “plenament acceptable” en l'Administració l'article neutre lo —que el Diccionari normatiu valencià marca com a col·loquial—, i “fins i tot preferible” el numeral sixanta, el cardinal segon com a invariable —que la Gramàtica descarta expressament: “les formes sense variació no són acceptables en els registres formals”— i les terminacions en -eiximent com coneixement, que les obres de l'Acadèmia consideren sempre solucions secundàries.

“Incoherències” territorials

L'informe assenyala així mateix “casos d'incoherències relacionats amb l'aplicació del polimorfisme territorial”: els Criteris permeten opcions dobles en alguns fenòmens (dorm/dormo, hui/avui, cantà/va cantar), però imposen “una única opció” en altres fenòmens “territorialment ben consolidats”, com l'ús exclusiu de la preposició en en designacions de lloc, mesos i estacions —un ús l'acceptació recent del qual per l'Acadèmia, adverteix l'informe, “va associada a la duració” i no al caràcter puntual que li donen els Criteris— o l'exclusió de solucions vives en la meitat sud del territori: bastant, tenir o venir, cadascú.

I en el lèxic, l'AVL qualifica la llista de preferències dels Criteris d'“arbitrària”: de les 80 parelles de paraules, només set s'aparten de les solucions del Diccionari normatiu valencià, però en la resta “es deixa a criteri personal de l'usuari el lèxic no exemplificat”, cosa que la converteix en una llista que “es torna arbitrària”, a més de contradir el mateix objectiu del text de “buscar sempre (...) la forma més pròxima a l'administrat”.

L'Acadèmia exigeix, en conseqüència, que s'afija al document una clàusula explícita de submissió a la norma: “Caldrà interpretar i complementar aquests criteris lingüístics d'acord amb el que estableix la normativa de l'AVL”.