La Fiscalia Anticorrupció afirma que l’empresari Fernando Roig li va prestar, de moment a fons perdut, 1,7 milions d’euros a Carlos Fabra pel pagament d’un deute de 8,1 milions de l’Aeroport de Castelló al Vila-real CF, el club de futbol propietat seua. No obstant això, Roig va declarar davant el jutge instructor de la causa que va ser purament per amistat. Per què des del seu compte personal i no des dels seus mercantils?, li pregunta el jutge Jacobo Pin en referència als últims trams del pretés préstec. “Doncs, perquè era amic meu, perquè tinc els diners en el compte i podia ajudar-lo i em va abellir, vaig voler o el vaig poder ajudar i el vaig ajudar”, respon l’empresari, de braços plegats durant tota la declaració a què ha tingut accés elDiario.es.
L’amo del Vila-real CF, un equip que va obtindre 18,7 milions d’euros en patrocinis de l’Aeroport de Castelló, va al·legar davant el magistrat que Fabra necessitava diners per a fer front a “despeses d’Hisenda, advocats i altres” i que com que “en aquell moment Carlos estava en tots els diaris” va creure oportú vehicular la primera part del préstec a través de la seua societat Migumi SL per salvar la hipoteca milionària que mantenia l’expolític del PP sobre el seu habitatge en la luxosa urbanització de les Platgetes d’Orpesa.
“Després del préstec hipotecari, sí que va vindre Carlos, em va dir que estava a punt d’entrar a la presó, i que necessitava per acabar de pagar advocats i, llavors, del meu compte personal li vaig donar un préstec de 300.000 euros (...) que crec que venç al març del 22”, relata Roig.
—Li ha demanat justificació que aquests diners eren per a afrontar les seues responsabilitats pecuniàries?— pregunta el jutge.
—Ell em va dir que era per a resoldre problemes— hi respon Roig.
—Ell s’ha oferit [a tornar el préstec]?— repregunta Jacobo Pin.
—No.
—I pel que sembla, no li ha tornat cap d’aquestes quantitats— abunda el magistrat.
—No— hi contesta l’empresari.
El préstec mai tornat li pot costar encara més car a Roig, que s’enfronta, igual que el seu fill (també processat) a una petició de pena per part de la Fiscalia Anticorrupció de quatre anys i set mesos de presó pels pretesos delictes de cooperació necessària en la insolvència i suborn.
Enrique Gimeno: “Va ser un error per part meua”
L’altre empresari que s’asseurà en el banc dels acusats de l’Audiència Provincial de València, l’amo de Facsa , Enrique Gimeno, va declarar davant el jutge que Carlos Fabra li va demanar ajuda econòmica per a aconseguir avals: “Vam coincidir en un sopar i em va demanar aquest favor personal, era en definitiva garantir un aval que ell necessitava, no vam donar en cap moment diners”.
Gimeno va contactar amb el seu director financer, que li va dir que el pagament havia de ser “en efectiu”. “En aquell moment, ni jo ni els meus germans tenim disponibilitat d’aquest efectiu i és quan vam veure la possible solució a través d’una empresa [que] té liquiditat i, llavors, el que fa és passar un actiu a un altre actiu, amb el convenciment, amb la informació que em dona a mi Carlos, que això no arribarà a cap terme i, amb l’experiència que tinc jo amb l’atorgament d’avals per concursos públics, que mai he tingut una mala experiència”.
“Em presenta la declaració de la renda i ell té béns per a cobrir aquesta situació i el que em diu és que, en el cas remot que alguna cosa haja d’executar-se, ell paga el crèdit”, abunda l’empresari. Anys després, quan s’executa el crèdit, “la primera cosa que faig jo és posar-me en contacte, crec que ell està en la presó en aquell moment, em pose en contacte amb un familiar, anem al registre i veiem que totes les propietats estan embargades”.
Atesa la nova situació processal de Carlos Fabra, que s’enfronta al seu segon judici per corrupció i al “grup familiar” del qual Anticorrupció demana una multa que ascendeix a 18 milions d’euros, difícilment pot fer front als avals, tal com reconeix Gimeno: “Encara tenim termini per a reclamar, hi estem en contacte, diu que farà tot el que puga, però crec que les possibilitats són molt complicades”. “Estem en conversa i la informació que tenim a data de hui és que està tot embargat”, postil·la.
L’empresari, condemnat per haver finançat il·legalment el PP, explica al jutge l’amistat personal entre les famílies: “Ens coneixem a Castelló de tota la vida”, diu. Es tracta d’una amistat que “ve de generacions, perquè fins i tot son pare va ser advocat de la meua família, de la meua àvia i de la generació dos abans i una abans”. L’amo de Facsa al·ludeix, sense anomenar-lo, el seu avi Enrique Gimeno Tomás (les Useres, 1862-Castelló, 1947), que es va convertir en el propietari agrari més gran de l’horta castellonenca i en el tercer amo més gran de terres de la província. Els llaços que uneixen totes dues famílies, dedicades ara als negocis ara a la política, es remunten a un segle arrere.
Gimeno va prendre “personalment” la decisió d’avalar el seu amic Carlos Fabra a través de la mercantil en la creença que “no hi ha risc” i sense avisar el consell d’administració de la firma dedicada al proveïment d’aigua. Fins al 2016, “ignoraven la garantia”, explica. “És quan si que [ho] comunique al consell, als meus cosins i als meus germans que, en definitiva, tenim la immensa majoria de la societat”. “Va ser un error per part meua, però jo vaig pensar que no hi havia cap risc”, reconeix davant el jutge.
La decisió d’usar l’empresa (i no, com Fernando Roig, el seu compte bancari personal) li pot costar cara a una firma, que viu de les adjudicacions públiques atesa la seua especialització en la gestió de l’aigua. A més de nou mesos de presó per un pretés delicte de suborn per a l’empresari, la Fiscalia Anticorrupció demana per a la societat la inhabilitació durant un any per a contractar amb el sector públic. Encara que l’empresari nega que el favor a Fabra tinga a veure amb la contractació de Facsa per part de la Diputació de Castelló, que va presidir el llavors líder del PP entre el 1995 i el 2011.
La declaració de l’empresari acaba amb les preguntes de rutina que exigeix la Llei d’enjudiciament criminal, tal com li explica el jutge.
—Té antecedents penals?
—Eh, tinc una situació de Gürtel, vaig estar a Madrid— balboteja l’empresari.
—O siga, té antecedents penals?— repregunta el magistrat Jacobo Pin.
Gimeno mira a la seua advocada i hi respon: “Sí”.