Les festes valencianes multitudinàries, en el tall de la navalla durant la COVID-19: celebracions i cancel·lacions

Amb la caiguda de l’estat d’alarma la ‘nova normalitat’ comença amb passos curts i un termòmetre que reflecteix l’estat real és la celebració de festes populars. Així doncs, malgrat que la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública, Ana Barceló, ha afirmat aquesta setmana que amb les mesures restrictives que regeixen hui dia a la Comunitat Valenciana no es poden celebrar festes populars, ni tan sols cercaviles, perquè del que es tracta és d’evitar la concentració de persones, en les localitats hi ha disparitat de situacions, des de les que han decidit immediatament celebrar el que es puga tan prompte com es puga a les que es resignen a esperar temps millors el 2022.

I és que una de les característiques principals de les festes valencianes és precisament que són populars, amb participació de multituds, i la condició és la que els organitzadors de les festes es plantegen celebrar-les de manera molt restringida, o esperar a temps millors.

El cas més paradigmàtic són les Falles, les primeres que van alçar la mà una vegada la Generalitat Valenciana va deixar oberta la porta a celebrar-les dins d’unes restriccions sanitàries. I van ser, al cap i casal, les Falles de València les primeres a dir que cremaran els seus monuments al setembre. A València l’han seguida Alaquàs, Albal, Alzira, Aldaia, Benicarló, Burjassot, Borriana, Catarroja, l’Eliana, Énguera, Faura, Gandia, Gilet, Godelleta, Meliana, Mislata, Montcada, Onil, Paterna, Picanya, Quart de Poblet, Riba-roja, Sagunt, Sueca, Torrent, Torís i Utiel. Però durant els últims dies altres localitats han mostrat s reticències i no les celebraran, com són els casos d’Alberic, Alboraia, Alfafar, Algemesí, Benaguasil, Benetússer, Bétera, Bunyol, Elda, Godella, Manises, Massamagrell, Oliva, Puçol, Tavernes, la Vall d’Uixó, Vilamarxant i Xàtiva.

Per contra, altres festes germanes de les Falles, les Fogueres de Sant Joan a Alacant, van optar pel sentit contrari i immediatament van decidir no fer les celebracions i esperar al pròxim curs.

Els que sí que han volgut deixar clar que tornaran als carrers són els bous al carrer. De fet, aquests festejos taurins ja van començar en la localitat castellonenca de l’Alcora. Precisament aquests festejos han generat crítiques des d’alguns vessants polítics que, atesa ja la seua reticència per la tipologia d’aqueixos festejos, els veuen encara menys apropiats en uns moments d’alerta sanitària.

Una festa més pròpia de les localitats de la meitat sud, els Moros i Cristians, està tenint una negativa generalitzada. Ontinyent, Villena, Cocentaina, la Vila Joiosa, Ibi i Elda –de gran tradició de Moros i Cristians– ja han anunciat que no celebraran aquestes festes. En canvi altres localitats, com Torrent, ja han dit que sí que desfilaran.

D’altra banda, les festes patronals són altres celebracions que s’hauran d’avaluar individualment en cada municipi... o no. Com és el cas de les localitats de l’Horta Sud, on els municipis de manera conjunta en la comunitat han acordat no fer celebracions.

Pel que fa a grans celebracions d’estiu, amb caràcter immediat ja es volen evitar les festes de platja de la nit de Sant Joan, de manera generalitzada en tot el territori valencià.

Finalment, i com a gran festa de multituds, no sols valenciana sinó d’àmbit estatal i segurament mundial, està la Tomatina, de Bunyol, que sembla tindre maleïda la celebració del seu 75é aniversari. Ja va decidir suspendre’s el mes de març, malgrat que aquesta ‘batalla’ té lloc a l’agost. La precaució i l’essència de la festa s’ha volgut que prevalguen sobre la seua celebració coste el que coste.