La matinada sense dormir de Pilar Bernabé el dia de la dana: telefonades amb Marlaska, l’alcaldessa de València i els operatius de rescat

La matinada del 30 d’octubre del 2024 a les comarques valencianes que patien la dana va ser terrorífica. Al voltant de les 19.00 hores del dia 29 van caure les comunicacions i es va fer de nit. Se’n va anar la llum als carrers i als habitatges, va caure la cobertura telefònica i mòbil i tampoc funcionava la televisió. Només la ràdio va quedar com a font d’informació per a milers de persones que, entre les dotze de la nit i les set del matí, quan va començar a trencar l’alba, van quedar totalment aïllades del món. Amb els carrers coberts per dos i tres metres d’aigua, va ser un campe qui puga. Veïns ajudant o acollint altres persones que van salvar la vida de miracle. Familiars i amics buscant les primeres víctimes quan el corrent d’aigua va començar a minvar, al voltant de les quatre de la matinada.

Al voltant de les 00.15 hores del dia 30 d’octubre, el president de la Generalitat, Carlos Mazón, es va dirigir als valencians per a anunciar la pitjor de les notícies. Ja s’estaven confirmant les primeres morts —encara que hi havia hagut informació de persones mortes moltes hores abans— i demanava a tothom estar a casa i buscar llocs elevats. Després d’aquesta intervenció en la televisió pública i d’unes últimes instruccions en la reunió del Centre de Coordinació Operativa Integrada (Cecopi), es va donar per tancat el gabinet polític fins a les sis del matí. Els equips de salvament i rescat van continuar amb la seua faena i el cap del Consell se’n va anar a casa.

D’aquestes hores de la matinada a penes se sap res, perquè l’expresident de la Generalitat només té registrades comunicacions fins a les 23.29 hores, quan va mantindre una telefonada amb el lehendakari, segons la informació que el mateix Carlos Mazón va aportar al jutjat de Catarroja, que investiga la mort per homicidi imprudent de les 231 víctimes. Res més se sap de la seua actuació posterior i només hi ha la certesa que va tornar a primera hora del matí del dia 30 per a presidir la reunió del Cecopi. Segons va declarar el xòfer de l’expresident de la Generalitat, va portar Carlos Mazón a casa entre les 00.00 i la 1.00 de la matinada.

A diferència del president, segons les telefonades fetes durant la matinada, la delegada del Govern a la Comunitat Valenciana, Pilar Bernabé, sí que va continuar amb la seua feina al capdavant dels operatius de l’Estat i coordinant-se amb Emergències de la Generalitat Valenciana, que continuava amb les tasques de rescat mentre la catàstrofe es complicava amb cada hora que passava. Segons les comunicacions de Bernabé durant la matinada del 30 d’octubre del 2024 a les quals ha tingut accés elDiario.es, la responsable de l’Executiu va mantindre quasi 40 telefonades entrants i ixents durant les set hores que van transcórrer des de la mitjanit fins a les set del matí, quan va començar a eixir el sol i es va reprendre el Cecopi amb els responsables polítics.

A les 00.10 hores, no havien passat ni deu minuts des que la delegada del Govern havia penjat amb el tinent coronel de la Unitat Militar d’Emergències (UME) i amb un responsable de Presidència del Govern quan Bernabé va mantindre una comunicació amb el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska. Marlaska es va incorporar al Cecopi el mateix dia 30 d’octubre.

A les 00.12 i a les 00.39 hores, la delegada del Govern va parlar amb l’alcaldessa de València, María José Catalá. Encara que tres pedanies de la capital van quedar totalment arrasades per la dana i van morir 18 persones, en la major part de la ciutat pràcticament no hi va haver pluja ni danys. Va ser des del consistori des d’on es va preparar el primer dispositiu per a acollir els milers de persones que s’havien quedat a la intempèrie després de perdre els cotxes o quedar atrapades enmig de carrers i camins.

A les 00.57 i a les 1.13 hores, Bernabé va telefonar al president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, Miguel Polo. A la 1.16 hores va fer el mateix amb l’aleshores consellera de Justícia i Emergències, Salomé Pradas, amb qui va parlar durant cinc minuts. A les 1.44 hores, la delegada del Govern va rebre una telefonada de set minuts de la directora general de Protecció Civil del Govern, Virginia Barcones. Poc més d’una hora i mitja després —l’únic respir de tota la nit, si ens atenim a les comunicacions telefòniques—, la delegada del Govern va tornar a parlar amb l’alcaldessa de València. Van ser uns dos minuts.

A les 3.51 hores, va ser el tinent coronel de l’UME qui va telefonar a Bernabé. A aquelles hores, les aigües començaven a calmar-se a l’Horta Sud i els equips d’emergències podien accedir a la zona zero de la catàstrofe. A les 5.25 hores, Bernabé va parlar amb un telèfon que no apareix identificat en la relació de telefonades i, a les 5.29, va intentar parlar sense èxit amb la jutgessa de guàrdia de Torrent, que va ser la primera magistrada que, sobre el terreny, va començar l’alçament dels cadàvers que ja anaven apareixent per desenes.

A les 5.30 hores, Bernabé va parlar amb José Miguel Basset, cap provincial de Bombers i un dels tècnics més importants de l’emergència. Tres minuts després, la delegada del Govern va telefonar a Salomé Pradas, amb qui va conversar durant un minut. A les 5.35 hores, Bernabé va tornar a telefonar a la jutgessa de guàrdia de Torrent i va aconseguir parlar amb ella durant dos minuts. En la mitja hora següent, va mantindre diverses converses breus amb Carlos Gajero, cap superior del Cos Nacional de Policia a València.

A les 6.31 hores va rebre la primera telefonada d’un periodista i, a les 6.46, va parlar amb la secretària general de la Delegació del Govern. Minuts després va tornar a telefonar a la jutgessa de guàrdia de Torrent, que havia instal·lat el seu despatx en una gasolinera on havia tornat la llum i on ja portava diverses hores amb la identificació i l’alçament de cadàvers. A les 7.12 hores, la delegada del Govern va parlar amb Arturo Prieto, general de la Guàrdia Civil, i a les 7.21 va tornar a conversar amb la jutgessa de Torrent. Van parlar durant cinc minuts.

A aquelles hores va començar a tornar la llum a les zones més devastades per la dana i tothom va començar a ser conscient de la magnitud de la tragèdia. A partir d’aquell moment, ja s’ha contat tot amb llum i taquígrafs.