Noves eines de caça, gàbies trampa i trasllats: el pla de la Generalitat Valenciana davant la plaga de conills

La Conselleria de Medi Ambient ha sotmés a informació pública el projecte d’ordre que aprova les directrius per a l’ordenació, gestió i aprofitament sostenible del conill de caça a la Comunitat Valenciana. L’anunci, publicat en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV), obri un període de consulta de quinze dies naturals al Portal de Participació del Consell i al web del Portal de Caça i Pesca per a la presentació d’al·legacions.

La norma persegueix l’actualització del marc regulador vigent, que data de juny del 2009. Durant els últims quinze anys, la relació de municipis valencians afectats per la sobrepoblació d’aquesta espècie ha experimentat un notable increment, en passar de les 70 localitats incloses en el llistat inicial a les 177 comptabilitzades en l’última revisió del 2024. L’experiència acumulada en aquest període ha evidenciat les limitacions de les eines actuals davant la proliferació d’aquest animal salvatge.

La futura ordre introdueix novetats en els mètodes de control i la pràctica cinegètica. El text defineix formalment les modalitats esportives de caça i les tècniques de control per raons de gestió, alhora que regula els períodes hàbils corresponents. Com a principals eines addicionals, l’esborrany preveu l’ús de gàbies trampa i l’autorització d’armes i calibres restringits fins ara, amb la finalitat d’adaptar les actuacions a les particularitats de cada terreny.

Així mateix, la proposta metodològica del Consell planteja una gestió diferenciada dins d’un mateix vedat de caça. Aquesta fórmula permet distingir entre les àrees agrícoles castigades per danys recurrents i les zones forestals amb menys densitat d’exemplars, on la presència de l’animal aporta un impacte ecològic positiu. Per a equilibrar totes dues realitats, la norma regularà el trasllat de conills des de les parcel·les agrícoles amb excés de població cap als entorns forestals deficitaris.

Amb aquest pas, l’Administració valenciana busca dotar el sector agrari i cinegètic de canals de comunicació més àgils que reduïsquen els temps de resposta davant el deteriorament dels cultius. L’exposició pública permetrà a les organitzacions professionals agràries, col·lectius de caçadors i entitats ecologistes aportar les seues propostes abans de la redacció definitiva del text.

Efectes en els cultius

Les principals organitzacions agràries valencianes, com AVA-Asaja o La Unió Llauradora i Ramadera, han coincidit a assenyalar que la proliferació descontrolada del conill de muntanya ha superat la capacitat de gestió del sector cinegètic tradicional. Així, han reclamat de manera reiterada la declaració oficial de plaga a les comarques més castigades, una mesura que permetria articular indemnitzacions directes per als agricultors afectats i habilitar la intervenció subsidiària dels serveis públics a les zones de seguretat. Les plataformes professionals han insistit que els danys ja no es limiten a minves puntuals en les collites, sinó que comporten la destrucció definitiva de plantacions joves de cítrics, vinya i fruiters, cosa que aboca a l’abandonament sistemàtic de finques de regadiu i secà.

Per aquest motiu, han insistit en la necessitat d’actuar sobre els principals focus de cria inaccessibles per als caçadors, amb especial atenció a les infraestructures públiques. Les organitzacions han instat el Ministeri de Transports i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ) a assumir la neteja i el control biològic als talussos d’autovies, vies de tren i marges de canals, punts on la prohibició de caçar crea refugis inexpugnables per a l’espècie. Així mateix, les organitzacions representatives del camp valencià demanen flexibilitzar al màxim els tràmits burocràtics per a autoritzar batudes extraordinàries durant tot l’any, la crema o desbrossament de matoll periurbà i la cobertura integral per part d’Agroseguro de les pèrdues ocasionades per la fauna silvestre, sense penalitzar l’assegurat amb franquícies abusives