La Cambra de Comerç insta a perllongar la vida útil de la nuclear de Cofrentes per a protegir la indústria valenciana

La Cambra de Comerç de València ha emés un informe en què defén la necessitat estratègica de prolongar la vida útil de la central nuclear de Cofrentes més enllà de la data prevista per al seu tancament, el 30 de novembre de 2030. L’entitat pren com a punt de partida el dictamen del Consell de Seguretat Nuclear (CSN) favorable a la continuïtat de la planta d’Almaraz fins al 2030, una decisió que, segons la Cambra valenciana, senta un precedent aplicable a la instal·lació de la comarca de la Vall d’Aiora-Cofrentes.

El president de Cambra València, José Vicente Morata, ha subratllat que la resolució sobre la planta extremenya “reforça la necessitat de replantejar el calendari de tancament de les centrals nuclears a Espanya”. “Des de la Cambra creiem que aquesta mateixa reflexió ha d’aplicar-se a Cofrentes. Mantindre un mix energètic equilibrat és fonamental per a garantir el subministrament elèctric, preservar la competitivitat de les nostres empreses i acompanyar amb garanties la transició cap a un model energètic cada vegada més sostenible”, ha asseverat el dirigent empresarial.

El document elaborat per Cambra València destaca que la planta aporta més de la meitat de la producció elèctrica de la Comunitat Valenciana, amb una generació predictible superior als 7.900 gigawatts hora (GWh) anuals. Tot i representar només el 5,5% de la potència instal·lada en el conjunt del país, el parc nuclear espanyol genera al voltant del 20% de l’electricitat nacional gràcies a un factor de càrrega pròxim al 84% i una disponibilitat mitjana del 90%.

Riscos per a la capacitat industrial

L’informe de la Cambra de Comerç adverteix de les conseqüències econòmiques de culminar la desconnexió de la planta valenciana. La simulació efectuada pels tècnics de l’entitat revela que l’absència de generació nuclear en l’escenari del Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC) eleva el preu mitjà del mercat diari dels 47,4 euros per megawatt hora (€/MWh) fins als 65,0 €/MWh, fet que representa un increment del 37% en els costos de l’energia.

Segons asseguren, aquesta pujada afectaria directament la viabilitat de les 12.254 empreses manufactureres electrointensives radicades al territori valencià, un teixit productiu que, segons expliquen, manté 184.328 llocs de treball directes. Així mateix, l’estudi quantifica l’impacte socioeconòmic directe del complex de Cofrentes en més de 3.000 llocs de treball entre directes i indirectes, a més d’una xarxa de 400 proveïdors, dels quals 150 operen a la Comunitat Valenciana.

Morata ha remarcat que els objectius de descarbonització han d’afrontar-se amb “realisme” per a evitar perjudicis en l’atracció de capitals. “La Comunitat Valenciana afronta un procés de reindustrialització, d’electrificació de l’economia i de captació d’inversions que exigirà cada vegada una disponibilitat més elevada d’energia. En aquest context, la continuïtat de Cofrentes no només és compatible amb els objectius de descarbonització, sinó que constitueix un suport imprescindible”, ha assenyalat el president de l’entitat.

Estabilitat de la xarxa

Des del punt de vista tècnic, insisteixen que la central aporta més de 1.000 megawatts (MW) de potència disponible al sistema elèctric, suport de tensió i regulació de freqüència. Segons ressenyen, aquestes funcions resulten clau per a equilibrar la xarxa davant la implantació creixent de tecnologies renovables de caràcter intermitent. Addicionalment, l’escrit destaca la contribució ambiental de la planta, l’activitat de la qual, segons asseguren, evita l’emissió anual de tres milions de tones de diòxid de carboni a l’atmosfera.

L’informe analitza a més la fiscalitat que suporta la generació nuclear, amb una tributació que representa el 41,3% dels seus costos totals de producció (26,53 €/MWh sobre un cost total de 64,23 €/MWh), després d’experimentar un increment del 70% en els últims cinc anys.

Finalment, l’entitat empresarial alerta de la saturació de la infraestructura de distribució a les àrees industrials estratègiques. En nodes d’elevada activitat de l’àrea metropolitana de València, com Sagunt, Quart de Poblet o Picassent, la capacitat disponible és nul·la o molt reduïda. Aquesta limitació de la xarxa frena projectes d’ampliació i implantació de noves inversions en sectors clau com els centres de dades, la logística o la mobilitat elèctrica.

“Greuge” i “tracte diferent” a Cofrentes

Per la seua banda, el president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, ha denunciat el “tracte diferent” que rep la central nuclear de Cofrentes respecte de la d’Almaraz per part del Govern central. A través d’un missatge en la xarxa social X després de confirmar-se la pròrroga de la planta de Càceres, el cap del Consell ha criticat la diferència de criteri dictaminada per a la Comunitat Valenciana quan les dues instal·lacions compten amb “els mateixos informes, els mateixos tècnics i la mateixa seguretat”. Pérez Llorca ha qualificat la situació de “greuge” per al territori valencià i ha subratllat el caràcter estratègic de la planta, l’activitat de la qual genera el 44% de l’electricitat autonòmica i evita l’emissió anual de tres milions de tones de CO₂.

A més, la Generalitat ha advertit en un comunicat que la mateixa ordre publicada en el BOE per a la renovació d’Almaraz reforça la postura autonòmica davant el “tancament ideològic” de la instal·lació valenciana. Des de l’Executiu autonòmic exigeixen una resolució immediata per a prolongar l’operativitat de Cofrentes més enllà del 2030, amb l’argument que la planta compleix íntegrament els criteris tècnics, de seguretat i de garantia de subministrament aplicats a Extremadura. “Ara ja no hi ha excuses. No demanem cap tracte de favor. Demanem que s’aplique a Cofrentes el mateix criteri tècnic, objectiu i basat en la seguretat que s’ha aplicat a Almaraz”, han reiterat des del Consell per a defendre una infraestructura que consideren clau en el procés de descarbonització.