Per què creix la despesa farmacèutica en la sanitat valenciana? Unitats hospitalàries de referència i tractament de malalties rares

La Comunitat Valenciana és una de les autonomies amb més despesa farmacèutica d'Espanya. La quarta autonomia en població i situada en la mitjana quant a envelliment, veu créixer la seua despesa en farmàcia hospitalària i en dispensació de medicaments prop d'un 6% anual, fregant el podi de les que més gasten.

El portal estadístic del Ministeri d'Hisenda apunta que l'autonomia va gastar fins a l'agost d'aquest any 2.737 milions d'euros en despesa farmacèutica, molt prop de Madrid i superada també per Catalunya, amb 3.334 milions, i Andalusia, que gasta 3.687 milions. Fins ara, l'increment interanual és del 5,7%, i el volum més gran es destina quasi a parts iguals entre la despesa farmacèutica hospitalària i la despesa en productes farmacèutics amb recepta. Les dades del Ministeri, proporcionades per les comunitats autònomes, reflecteixen un augment considerable en els últims dos anys: la despesa farmacèutica hospitalària meritada ha pujat de 105,4 milions el gener de 2024 a 1.029 milions l'agost de 2026, mentre que en medicaments amb recepta ha passat de 139,7 milions a 1.186 milions en el mateix període.

La Conselleria de Sanitat va aprovar recentment una transferència de crèdit de 28 milions d'euros per a ajustar el pressupost del mes de setembre a la despesa farmacèutica derivada de la farmàcia i de les receptes expedides en règim ambulatori a pacients no ingressats en hospital. En l'ordre, publicada en el DOGV, s'indica que “a causa de les creixents demandes assistencials de la població, es constata que no resulta suficient el crèdit disponible per a fer front a les factures de la prestació farmacèutica de recepta corresponent al mes de setembre de 2026”. Les transferències de crèdit són una eina habitual en l'execució dels pressupostos. A final d'any, la despesa es regularitza ajustant el pressupost a la despesa realment executada d'acord amb les necessitats reals sorgides, expliquen des de la Conselleria de Sanitat.

Sanitat apunta que la despesa en medicaments i productes sanitaris per habitant és de 299 euros, lleugerament per damunt de la mitjana espanyola, situada en 284 euros, mentre que el 2023 era de 345 euros; la segona autonomia amb més despesa. Sanitat apunta a un increment global de la despesa —que es veu reflectit en les estadístiques del Ministeri— i, en el cas concret del creixement dels medicaments amb recepta, l'atribueix a l'augment de població amb cobertura sanitària a la Comunitat Valenciana, superior al d'altres autonomies.

Respecte al creixement dels medicaments hospitalaris, en què les dades d'agost de 2026 superen lleugerament la mitjana, el departament que dirigeix Marciano Gómez també apunta a l'increment de les teràpies avançades i a l'augment dels anomenats medicaments orfes —fàrmacs dissenyats per a previndre, diagnosticar o tractar malalties rares—, que creix un 45%. Els hospitals valencians disposen d'unitats de referència en tractaments i centres especialitzats, i ofereixen més tractaments que altres territoris. Per exemple, l'Hospital La Fe disposa de les anomenades unitats CSUR —Centres, Serveis i Unitats de Referència del Sistema Nacional de Salut—, que també es concentren als hospitals catalans. Sanitat també explica que, a la Comunitat Valenciana, des que es coneix que es finançaran els tractaments per a malalties rares, s'estableixen els circuits necessaris per a tractar de manera primerenca els pacients.

El cost dels tractaments amb medicaments orfes l'assumeix la comunitat que els administra, amb independència que el pacient procedisca d'una altra autonomia, expliquen; en teràpies avançades, no obstant això, sí que es repercuteix la despesa a les comunitats d'origen dels pacients. Les autonomies van demanar al juliol un protocol comú per a l'accés coordinat a tractaments farmacològics d'alta complexitat, que es va aprovar en un Consell Nacional de Salut.