Un òrgan d’Hisenda avala que la Diputació de València exigisca un nivell alt de valencià en contractes públics

Un organisme dependent del Ministeri d’Hisenda avala que la Diputació de València exigisca un nivell elevat de valencià a les empreses que contractarà la corporació. Després que una firma impugnara un procediment per considerar-lo discriminatori, en què s’exigia un nivell C2 de valencià com a requisit per a contractar, el Tribunal Administratiu Central de Recursos Contractuals desestima la seua petició respecte d’aquest punt i el considera conforme amb l’activitat de la Diputació, en relació amb un contracte per a una oficina de suport a projectes europeus.

No obstant això, l’òrgan sí que atén part del recurs presentat per la firma, que qüestionava la titulació exigida —demanava un equip amb llicenciats en Periodisme i Comunicació Audiovisual i en Economia, Geografia, entre altres— i criteris d’arrelament territorial —presència a Brussel·les i oficines a València—, per la qual cosa “l’anul·lació dels criteris referits suposa la dels acords d’aprovació dels plecs”. En conseqüència, la Diputació de València va acordar a finals de maig deixar sense efecte la licitació i haurà de refer els plecs.

En concret, es tracta d’un procediment per a la contractació del Servei d’Assistència Tècnica i Gestió de l’Oficina d’Ajuda Tècnica per a Projectes Europeus de la Diputació de València, convocat el desembre passat per la corporació que dirigeix Vicent Mompó, amb un valor d’1,2 milions d’euros. L’oficina ha d’“assistir i assessorar en la cerca, captació i gestió de fons comunitaris per a entitats locals, promoure la transferència de coneixements vinculats als projectes europeus entre els tècnics i càrrecs electes de la província de València”, segons consta en la plataforma de contractació.

La Diputació va exigir en els plecs, com a criteri d’adjudicació, el coneixement del nivell C2 de valencià del personal que s’adscriguera al contracte, una condició que una empresa va considerar discriminatòria. Eurovertice Consultores, amb seu a Múrcia, va presentar un recurs davant d’aquest òrgan, encarregat de dirimir assumptes de contractació pública, perquè considerava aquest requisit, a més de les titulacions exigides en altres apartats i l’arrelament territorial, una trava. En concret, sobre el nivell de valencià, que equival a una titulació superior, la firma va considerar que “l’exigència d’aquest criteri resulta totalment desproporcionada i no està vinculada a l’objecte del contracte, constituint, simplement, un obstacle més —a tots els ja exposats— en l’accés a la licitació. Aquest requisit lingüístic, configurat com a criteri d’adjudicació, no resulta necessari ni guarda una vinculació directa amb l’objecte del contracte”.

En la seua anàlisi, el Tribunal desestima aquesta consideració. El considera un element proporcional i que entra dins del marge de discrecionalitat de l’òrgan de contractació. L’òrgan va més enllà i fa seu l’argument que la Diputació de València utilitza per a justificar el requisit de conéixer la llengua cooficial: la corporació “disposa de normativa específica i plans de normalització lingüística propis que promouen l’ús habitual del valencià en els documents institucionals, especialment quan aquests es dirigeixen a entitats de l’àmbit territorial valencià, a més que el Plec de Prescripcions Tècniques particulars contempla publicacions que hauran de ser redactades en valencià, per la qual cosa s’exigeix una correcció tant en l’ortografia com en la morfologia i sintaxi”. A l’òrgan li sembla lògic que, per a treballar amb els municipis valencians i comunicar-se en valencià, s’haja de tindre coneixement de la llengua.

Sobre l’arrelament territorial, que exigia disposar d’oficines a València, el Tribunal considera que “la determinació de cinc codis postals del nucli urbà de la capital com a únic criteri de localització vàlid introdueix una restricció geogràfica que no troba cap correlat en les prestacions” del procediment, i reclama anul·lar aquest punt.