La portada de mañana
Acceder
Sánchez impulsa una regeneración que incluye una reforma del Poder Judicial
La fumata blanca de Sánchez: cinco días de aislamiento, pánico y disculpas al PSOE
Opinión - ¿Y ahora qué? Por Marco Schwartz

La pericial d’Antifrau confirma que l’alcalde d’Oriola va cobrar sense treballar de la sanitat pública mentre mantenia la seua clínica privada

La situació de l’alcalde d’Oriola, el popular Emilio Bascuñana, es complica cada vegada més. L’informe pericial encarregat per la jutgessa que instrueix el cas a l’Agència Valenciana Antifrau (AVA), una opció d’auxili judicial recollida expressament en el reglament de l’agència, confirma amb contundència que Bascuñana es va tirar sis anys cobrant com a assessor de la direcció territorial de la Conselleria de Sanitat a Alacant sense anar-hi a treballar. 

L’informe, segons han confirmat a elDiario.es fonts pròximes al cas, repassa la documentació de la Conselleria de Sanitat sobre la plaça d’assessor a què va estar adscrit l’alcalde del PP, així com les nòmines que va cobrar en aquell període. La pericial, encarregada per la instructora a l’organisme que dirigeix Joan Llinares, s’ha fet amb urgència per part d’investigadors d’Antifrau i està incorporada al sumari del cas. 

Les conclusions de l’informe coincideixen amb els informes interns de la Conselleria de Sanitat, que assenyalen que no queda cap rastre del pretés treball d’assessoria de Bascuñana. De fet, la mateixa consellera de Sanitat, la socialista Ana Barceló, va confirmar en seu parlamentària que la revisió de la documentació interna del seu departament no va trobar cap indici que l’actual alcalde d’Oriola en fera un brot mentre cobrava un sou públic. 

L’alcalde, un dels principals capdavanters de la campanya del PP contra la reversió de l’Hospital de Torrevella, en mans del Grupo Ribera Salud, conserva l’accionariat de la seua clínica privada en què va col·locar la seua cunyada d’administradora mancomunada just abans de ser elegit primer edil. Bascuñana conserva el 25,5% del capital de Clínica La Siesta SL. El 25 de maig de 2014, un any abans de les eleccions municipals que el van convertir en alcalde de la localitat del Baix Segura, Bascuñana va cessar en la seua empresa i va col·locar María de la Luz Soriano Zerón, la seua cunyada, com a administradora mancomunada amb el seu soci, el doctor Sergio Vera Pérez, director mèdic de la clínica.

En el període zombi, entre l’1 de novembre de 2007 i el 7 de gener de 2014, Bascuñana va cobrar els seus emoluments de la sanitat pública mentre conservava l’accionariat de la clínica privada, sense que quede rastre documental de la seua producció en matèria d’assessoria. “No s’ha trobat cap document descriptiu de les funcions pretesament encomanades, ni l’objecte, ni el contingut, ni la missió del treball. No hi ha constància entre els funcionaris consultats que el doctor Bascuñana fera acte de presència física en la Direcció Territorial d’Alacant, ni tenen constància que hi passara”, va assegurar Ana Barceló. El doctor Bascuñana ni tan sols va demanar vacances, baixes o ‘moscosos’ en aquell període. 

Informes “orals”

El primer edil oriolà defensa que els seus informes eren “orals”, raó per la qual no hauria quedat arxivat el resultat del seu pretés treball. La defensa de Bascuñana, que exerceix el lletrat Ricard Sala, va intentar en va anul·lar la petició d’auxili judicial per part de la instructora a Antifrau. Els informes de l’AVA solen ser molt documentats (els funcionaris que componen l’agència coneixen a fons els racons de l’Administració) i han servit per a apuntalar causes judicials per corrupció, com el cas Erial. 

La defensa de Bascuñana va interposar un recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJ-CV) però la secció tercera de la Sala Contenciosa Administrativa li va donar un revés en considerar que no era de la seua competència. La sol·licitud de l’informe pericial a Antifrau “s’emet en el si d’un procediment penal a conseqüència de la sol·licitud emesa per un Jutjat d’Instrucció”, motiu pel qual no se li pot atribuir una “naturalesa administrativa”, argumenta la interlocutòria del TSJ-CV. 

De moment, els seus socis a l’Ajuntament d’Oriola mantenen el suport a l’alcalde imputat per un presumpte delicte de malversació de cabals públics, a pesar que el pacte de governabilitat signat entre el PP i Ciutadans obliga qualsevol càrrec públic investigat per corrupció a dimitir fins que hi haja una sentència ferma.