El poble de Casinos s’alça contra la planta de biogàs de Llíria: “No portarà diners, però sí contaminació i olors”
El projecte d’una planta de biogàs a Llíria, presentat com una infraestructura pionera en sostenibilitat i economia circular, ha obert una intensa polèmica a la comarca del Camp de Túria. El que per a l’Ajuntament i tres alcaldes progressistes (dos del PSPV i un de Compromís) constitueix un avanç cap a un model energètic més net, per a l’Associació Ciutadana Camp de Túria i Serrans suposa una amenaça per a l’entorn, la salut i la qualitat de vida dels veïns, tant de Llíria com dels municipis pròxims, especialment Casinos, situat a menys de dos quilòmetres de l’emplaçament projectat, cosa que provoca la mobilització ciutadana per a evitar-la.
Des que el pla es va presentar el 2021, la polèmica ha anat en augment. Durant els últims dies, la comarca ha sigut escenari de noves mobilitzacions veïnals que reclamen una avaluació ambiental independent i un procés de participació pública real abans de concedir la llicència definitiva. La pròxima cita serà dissabte 8 de novembre, amb una manifestació convocada a les 12.00 davant l’edifici de la seu de la Mancomunitat del Camp de Túria a Llíria, una protesta secundada pel mateix Ajuntament de Casinos.
L’Ajuntament de Llíria defensa la planta com un exemple d’innovació sostenible, impulsada amb l’empresa Genia Bioenergy i amb el suport d’Enagás. La instal·lació, segons les dades de l’empresa mateixa, preveu una inversió d’uns 30 milions d’euros i la generació de 92 Gw/h d’energia, amb capacitat per a proveir unes 8.500 llars, gràcies al biometà produït a partir de residus orgànics agrícoles i ramaders, cosa que, segons el consistori, permetrà reduir emissions (calculen 37.784 tones menys de CO2), fomentar l’economia circular i avançar cap a la descarbonització.
Des del govern municipal de Llíria i els responsables municipals destaquen que el projecte està avalat per la Generalitat Valenciana, té declaració d’interés comunitari (DIC), avaluació d’impacte ambiental i autorització ambiental integrada, i que compleix tots els estàndards tècnics i de seguretat.
No obstant això, l’associació contrària al projecte recorda que, mentre en els primers comunicats es parlava de 90.000 tones de residus anuals, les xifres actuals arriben a 162.800 tones, segons l’empresa promotora, però a més la declaració d’impacte ambiental ho eleva fins a superar les 190.000 tones, més del doble del que es preveia. Per a l’associació, això implica que la instal·lació necessitaria importar residus d’altres zones, amb un notable increment de transport pesant i emissions associades.
Una ubicació controvertida i risc per als aqüífers
Tanmateix, l’entusiasme institucional contrasta amb la inquietud dels veïns i col·lectius ecologistes, que qüestionen tant la ubicació com la magnitud del projecte. La planta es projecta sobre un terreny altament permeable, segons consta en la mateixa declaració d’impacte ambiental, fet que incrementa el risc de filtracions als aqüífers i possibles afectacions als recursos hídrics.
L’Ajuntament explica que la planta se situarà en sòl no urbanitzable del terme municipal de Llíria, dins d’una zona aprovada en el pla general d’ordenació urbana (PGOU) del 2006, en el sector industrial Capa Blava, on ja hi ha tres empreses més autoritzades. Quant a les distàncies, la instal·lació se situa a més de 12 quilòmetres de Llíria, 3 quilòmetres dels nuclis urbans de Casinos i Domenyo i aproximadament a 1 quilòmetre de la urbanització La Monte-Ravana, “separada d’aquesta última per una elevació muntanyenca que actua com a barrera natural”. D’aquesta manera, el consistori afirma que la ubicació planificada “garanteix distància de seguretat, aïllament i mínima afecció acústica o visual, i compleix plenament la normativa urbanística, ambiental i de seguretat industrial vigent”.
Quant als ajuntaments dels municipis veïns, el consistori de Llíria afirma que coneixien el projecte des de l’inici, han mantingut relació amb l’empresa promotora i amb els seus representants, per la qual cosa “no s’hauria de generar alarma o desinformació sobre un procés en què tots els implicats han sigut informats i són partícips des del primer moment”.
Transport de residus
L’associació critica que l’emplaçament triat ha provocat un rebuig creixent en aquesta localitat veïna, els residents de la qual temen emissions, sorolls, pudors i augment del trànsit pesant.
Segons recull la Generalitat Valenciana en la seua Ruta del Biogàs, el municipi de Llíria genera anualment 34.733 tones de residus biometanitzables, Casinos 12.351 tones i Domenyo 433. A això, fins i tot sumant les 82.181 tones que xifren de la ciutat de València, es pregunten des de quants quilòmetres hauran de transportar-se els residus per a alimentar la macroplanta, ja que ajuntant els residus esmentats “continuarien faltant 63.002 tones per a cobrir la demanda d’aquesta instal·lació”, tenint com a referència el màxim que pot arribar a gestionar.
Si es confirma aquest escenari, afirma la plataforma que Llíria es convertiria en el principal centre receptor de residus de bona part de la Comunitat Valenciana i assumiria un notable increment de trànsit pesant, soroll, pols i emissions derivades del transport a llarga distància. Els veïns subratllen que la planta suposarà l’arribada diària de desenes de camions per la CV-35, una via ja saturada, fet que incrementarà el risc d’accidents, el desgast de la carretera i les emissions derivades del transport. A més, en aquest context, critiquen que “el pretés projecte verd perdria per complet el seu caràcter sostenible, ja que les emissions de CO2 associades al transport anul·larien qualsevol benefici ambiental”.
Davant aquestes pors, l’empresa assenyala que la planta preveu mesures per a evitar la generació d’olors i molèsties i, així doncs, apunta que la descàrrega es farà en naus tancades i en depressió, amb sistemes de captació d’aire i desodoració. Quant al transport, manifesten que s’han dissenyat rutes logístiques per a complir la normativa vigent i evitar el trànsit per nuclis urbans, per a fer-ho s’empraran cisternes estanques o banyeres cobertes i el trànsit discorrerà exclusivament per vies principals i autovies. Amb tot, asseguren que “el moviment de camions serà reduït i controlat, dins dels paràmetres habituals”.
Riscos ambientals i pèrdua de qualitat de vida
L’associació sosté que no s’han fet públics els estudis d’impacte ambiental complets ni les avaluacions independents sobre possibles fugues de metà, olors persistents o la qualitat de l’aire. “Hui dia continuem sense accés al projecte ni a l’estudi d’impacte ambiental, malgrat les sol·licituds reiterades”, afirmen.
Recorden, a més, que el metà és un gas d’efecte hivernacle 80 vegades més potent que el COâ‚‚, per la qual cosa qualsevol fuga durant el procés de biometanització podria anul·lar els beneficis climàtics. També alerten d’emissions d’amoníac, òxids de nitrogen i sulfur d’hidrogen, vinculades a problemes respiratoris i cefalees en poblacions pròximes.
La comunitat científica coincideix en la necessitat d’avaluar amb rigor aquesta mena de projectes. L’associació assenyala que experts com Antonio Turiel i Fernando Valladares, investigadors del CSIC, han advertit que l’actual “febre del biogàs” respon més a interessos econòmics i geopolítics que a una planificació ambiental responsable. “No tota energia renovable és sostenible; la sostenibilitat real exigeix respecte als límits ecològics i transparència en la gestió”, assenyala Turiel.
Des d’un punt de vista socioeconòmic, els crítics qüestionen que una inversió de 30 milions d’euros genere només 25 ocupacions directes, a més de 50 d’indirectes. “És una desproporció que posa en dubte la seua rendibilitat social i econòmica”, apunten des de l’associació. S’hi suma la possible depreciació del valor del sòl agrícola i dels habitatges pròxims, així com l’impacte sobre el turisme rural i la mobilitat comarcal.
“La macroplanta no portarà desenvolupament real, sinó molèsties, contaminació i pèrdua de qualitat de vida”, afirmen els veïns. “La transició ecològica no pot construir-se a costa del territori”.
L’avís de la planta de Llutxent
El dilema generat a Llíria ja té un precedent en territori valencià, és el cas de Llutxent, a la Vall d’Albaida. En aquesta localitat que no arriba als 2.400 habitants la planta alçada ha provocat mobilitzacions ciutadanes contra el que consideren una greu deterioració de la qualitat de vida i l’impacte ambiental directe.
Destaquen les olors intenses i persistents que, segons els veïns, afecten la seua salut i els impedeixen obrir les finestres. S’hi suma el trànsit desmesurat de camions pesants (més de 15.000 a l’any) que travessen el nucli urbà transportant residus (com ara llots de depuradora) des de punts molt llunyans, cosa que ha generat vessaments, brutícia i risc en la via pública. Els afectats també denuncien que la planta no processa residus de proximitat, sinó que converteix la localitat en un abocador receptor sense aportar beneficis econòmics ni generar ocupació local.
Les mobilitzacions veïnals, liderades per la plataforma Llutxent Net, es van intensificar significativament a partir del 2022, coincidint amb l’inici de les obres d’ampliació de la planta de biogàs. Les protestes es van disparar i es van fer més visibles el 2024, particularment després de l’incendi que va afectar les instal·lacions l’estiu d’aquell any. Aquestes accions, que van incloure manifestacions massives, van perseguir la no ampliació i la reubicació de la planta.
Crida a la transparència i la revisió del projecte
Tornant a Llíria, l’Associació Ciutadana Camp de Túria i Serrans reclama a l’Ajuntament que suspenga la concessió de la llicència d’obra fins a tindre un estudi independent i un procés participatiu que incloga a tots els municipis afectats. També exigeix accés públic als documents tècnics i ambientals, hui no disponibles.
Per la seua part, el consistori explica que ha contactat amb l’empresa promotora, “que ha mostrat la seua disposició total a mantindre reunions informatives” amb la ciutadania i associacions dels nuclis disseminats i urbanitzacions pròximes a la zona, com La Monte-Ravana, Camp Llíria o Foia de Marco, entre altres. “L’objectiu és que totes les persones interessades puguen conéixer de primera mà el tipus d’indústria, el seu funcionament i les garanties mediambientals i de seguretat que acompanyen el projecte”, sentencia el consistori.
Davant això, la plataforma manifesta que “no estem en contra de les energies renovables, sinó que s’imposen sense transparència ni planificació científica”. “La sostenibilitat no pot convertir-se en un eslògan buit”, conclouen.