La Policia Nacional posa la lupa sobre els “Ángeles de la noche”, les esquadres feixistes que assetgen immigrants a València

Es fan dir “Ángeles de la noche” i, encara que tracten de fer-se passar per grups de veïns i veïnes que vigilen possibles situacions d’inseguretat als seus barris, en realitat es tracta de grups feixistes perfectament orquestrats que es dediquen a intimidar persones immigrants, principalment marroquines i algerianes, amb l’objectiu d’agitar el rumor fals de la creixent inseguretat davant de la mirada de residents i vianants. La Policia Nacional ja ha posat la lupa sobre ells i analitza al detall els seus moviments per a actuar en el moment en què traspassen alguna línia legal.

Abillats amb roba fosca i amb jupetins negres amb cintes reflectores que porten a l’esquena la llegenda “Ángeles de la noche”. Algun porta també el que sembla ser una porra extensible que, tanmateix, pel que sembla, es tracta d’un bastó de senderisme. Un d’aquests grups va iniciar aquest cap de setmana una ronda per la zona del Marítim de València, tal com es pot apreciar en els diferents vídeos que han circulat per les xarxes socials.

En un d’ells s’aprecia com el grup s’acosta a uns joves immigrants que estan asseguts al passeig marítim, amb els quals inicia una xicoteta discussió. Un dels ultres, el més incisiu, amb pantalons curts, gorra i ulleres, és Ramón Castro, àlies Levis, un vell líder extremista amb antecedents penals, vinculat a grups d’extrema dreta com España 2000, Bastión Frontal i Old School.

De fet, la majoria dels membres d’aquestes esquadres està vinculada amb España 2000, formació d’extrema dreta que ha promocionat els “Ángeles de la noche” en les seues xarxes socials: “Ja estan preparades per a eixir les patrulles dels 'Ángeles de la noche'. Començarem per la Malva-rosa, un dels barris de València amb índex més alt de delinqüència”, diu una publicació acompanyada d’un vídeo en què s’insisteix que l’objectiu és tindre “uns barris segurs lliures de delinqüència i d’immigració il·legal”.

També l’històric i polèmic líder ultra d’España 2000, José Luis Roberto, ha compartit en les seues xarxes socials un vídeo en què apareix parlant amb els membres de l’esquadra feixista al passeig marítim de València. Roberto va reconéixer recentment, en declaracions a El País, que és un dels ideòlegs d’aquesta acció.

A preguntes d’aquest diari, ha explicat que, en realitat, és un projecte de l’ONG Hogar Social Patriota María Luisa Navarro, que va protagonitzar diverses polèmiques, entre altres coses, per diversos repartiments de menjar “només per a espanyols”. Roberto ha assegurat que ell ha participat assessorant legalment l’organització sobre el funcionament d’aquests grups: “Hi ha dos grups compostos per sis persones cadascun i després n’hi ha d’altres que van de paisà. Realment es dediquen a repartir fullets amb consells de seguretat; aquest cap de setmana en van donar 1.000. En acabant, si veren algun delicte, a més de telefonar a la policia, poden actuar per a evitar-lo com ho faria qualsevol ciutadà, sense excedir-se, i retindre els delinqüents fins que arribe l’autoritat. L’altre dia van requerir els agents perquè li van robar la bossa a una xica alemanya”.

La iniciativa no ha passat inadvertida per als comandaments de la Policia Nacional. Segons ha pogut saber elDiario.es, el Cos Nacional de Policia fa un seguiment d’aquests grups, dels quals té identificats tres dels seus membres. Les diverses fonts consultades adverteixen que es tracta d’accions de cara als seus adeptes, sobretot a través de les seues xarxes socials, amb les quals tracten de traslladar la falsa idea d’inseguretat vinculada a la immigració.

Sobre aquest aspecte, des de la Subdelegació del Govern han informat aquest periòdic que, enguany, a la zona del Marítim han baixat un 1,4% les infraccions penals. Per exemple, han descendit un 3,5% els robatoris en habitatges, un 75% en trasters d’habitatges, un 38% la sostracció de vehicles i un 6,6% les agressions sexuals amb penetració, mentre que els delictes lleus —furts, danys o lesions— han caigut un 21,9%.

Lleis que invaliden les patrulles ciutadanes

Les fonts consultades, coneixedores dels moviments d’aquests grups ultres, expliquen que saben quines línies no poden travessar per a evitar incórrer en il·legalitats. Per exemple, afirmen que la suposada porra extensible que porta algun dels membres de l’esquadra en realitat és un bastó de senderisme, un artefacte que no és il·legal.

En aquesta línia, han recordat que qualsevol persona o grup que faça justícia pel seu compte estaria infringint diferents normatives. En concret, la Llei orgànica 2/1986, de forces i cossos de seguretat (FCS); la Llei orgànica 4/2015, de protecció de la seguretat ciutadana, i la Llei 5/2014, de seguretat privada, entre altres, atribueixen a les forces i cossos de seguretat l’exercici exclusiu de les competències en matèria de seguretat, d’acord amb el que estableix la Constitució, que atribueix a l’Estat la competència exclusiva en matèria de seguretat pública.

Pel que fa a les normes i drets vulnerats per l’actuació de patrulles ciutadanes, insisteixen que la Constitució espanyola atribueix la seguretat pública i l’ús legítim de la força en exclusiva a la Policia, per la qual cosa, asseguren, “els particulars manquen de competències per a vigilar, retindre o patrullar de manera organitzada”.

D’aquesta manera, es podria incórrer en un delicte d’usurpació de funcions, segons el Codi penal: “Actuar imitant funcions policials, identificar-se com a autoritat o usar uniformes i insígnies falsos o prohibits constitueix un il·lícit penal”.

També es podria atribuir un delicte de coaccions o detenció il·legal, ja que “retindre una persona contra la seua voluntat o impedir-li el lliure trànsit fora dels supòsits legals de delicte flagrant —disponibles per a qualsevol ciutadà— vulnera la llibertat individual”.

A més, la Llei orgànica de protecció de la seguretat ciutadana —Llei Mordassa— sanciona l’ús indegut d’uniformes o equipament policial que induïsca a engany, com també l’alteració de l’ordre públic. Pel que fa a la normativa de protecció de dades, adverteixen que “gravar o fotografiar de manera sistemàtica transeünts a la via pública sense base legal vulnera la privacitat i la normativa de protecció de dades personals”.