La Generalitat qüestiona en el seu codi ètic plaques commemoratives com la que signa la rectora de la Universitat de València en la tanca ‘antibotellón’
La Generalitat Valenciana demanarà a la Universitat de València (UV) que assumisca els compromisos del codi de bon govern, un document que recull algunes nocions d’ètica pública i desenvolupa la Llei de transparència. El codi, aprovat el 2016 per la Conselleria de Transparència, és de compliment obligat per al Consell, les Corts Valencianes i organismes públics que en depenguen, i és aplicable “de manera voluntària” a les institucions que el subscriguen, acció que no ha fet la Universitat de València.
La conselleria que dirigeix Rosa Pérez Garijo considera estendre l’oferta a les universitats públiques, ja que els seus compromisos ètics són més ambiciosos que els d’autoregulació de les institucions acadèmiques. En el cas de la UV, les alarmes van saltar en veure la placa commemorativa per la tanca que envolta el campus dels Tarongers, una obra de 3 milions d’euros que ara té un distintiu amb el nom de la rectora i el degà de la Facultat d’Economia. Segons el codi de bon govern, els signants “s’abstindran de participar en actes d’inauguració d’obres no acabades, d’inauguració de serveis que no estiguen en funcionament o de col·locació de primeres pedres o similars”.
Ignorar el codi ètic implica quedar fora de limitacions salarials, de transparència o de gestió, com no haver de declarar els regals rebuts –cosa que sí que fan parlamentaris i consellers, que fan públic fins i tot si reben camisetes o bombons–, o renunciar a posar plaques amb nom i cognoms. El novembre passat, un informe de la Intervenció General, dependent de la Conselleria d’Hisenda qüestionava les retribucions de l’equip directiu, especialment la del gerent, que cobra un 23% més que el president de la Generalitat, Ximo Puig, segons una fórmula aprovada el 2008, va indicar la universitat en el seu moment.
En una trobada posterior, els sindicats van retraure a la UV la “mala imatge” que donaven aquestes retribucions, un terme que torna a repetir-se amb la placa de la closa, bromes sobre Donald Trump incloses. L’excusa de combatre el botellón serveix per a tancar la universitat i allunyar-la de la ciutat, com indica l’economista i especialista en urbanisme Ramón Marrades en la seua columna “¡Abajo el muro de la universidad!” en Valencia Plaza. Marrades indica que la construcció d’un mur que aïlle el campus, a més de poc eficaç contra la finalitat que persegueix, va cap a la tendència contrària de l’urbanisme actual, que advoca per obrir els espais en lloc d’aïllar-los com si hi haguera cap perill.
El codi ètic de la Generalitat assumeix la rendició de comptes com un “principi bàsic d’actuació” i assenyala que, en l’àmbit de les seues funcions, els signants actuaran “amb transparència en la publicació dels seus compromisos d’actuació i en el disseny de les polítiques públiques que duga a terme la institució o l’entitat a què pertanguen. En l’àmbit de les seues funcions rendiran comptes de les seues actuacions davant la ciutadania”. La Universitat publica la composició i l’obligació de tots els seus càrrecs i òrgans, el pressupost i el seu nivell d’execució, però no entra en altres aspectes com els obsequis o les declaracions de béns i patrimoni.
En una època en què la transparència és un imperatiu legal i moral per a les institucions públiques, és complicat entendre que una institució acadèmica amb cinc segles d’història i finançada amb fons públics no en faça gala i no tinga desenvolupat un codi de bon govern propi o s’haja adherit als ja existents, com admet la mateixa universitat. L’equip de l’exconseller de Transparència Manuel Alcaraz va explicar l’any passat a elDiario.es que es va acabar eximint els directius de les universitats de la publicació d’alguns comptes per pressions de la comunitat universitària, que al·legava no voler fer públics els ingressos per investigacions o patents.