Vicent Marzà: “Per a transformar aquest país ens cal més gent”

El Bloc Nacionalista Valencià, la branca majoritària de Compromís, afronta aquest cap de setmana un congrés de refundació decisiu que la pandèmia va obligar a retardar. Amb el canvi de nom com a bandera –si s’aprova la ponència, passarà a dir-se Més Compromís– el conclave dels valencianistes definirà les seues línies d’acció futures, que passen per mantindre la política dels governs de coalició i obrir el valencianisme polític per arribar a l’espai tradicionalment ocupat per la socialdemocràcia.

En aquest context, Vicent Marzà (Castelló de la Plana, 1983), conseller d’Educació, Cultura i Esport i rara avis en l’executiu autonòmic –abstemi, esportista i discret– aspira a ser el coordinador polític; una figura que determinarà els moviments de la formació i el seu paper en el Govern del Pacte del Botànic.

Aquest congrés té unes característiques singulars, hi ha un canvi de nom, i això sempre significa més coses. Quines són?

És un congrés molt important, perquè plantegem una actualització ideològica i una refundació organitzativa per a ser com més útils millor al nostre poble, d’acord amb la situació que vivim. Plantegem avançar cap a un sobiranisme democràtic, basat en la sobirania del dia a dia, del conjunt de les sobiranies que necessitem cadascuna de les persones que vivim al País Valencià per fer d’aquesta terra un espai on valga la pena viure. Que no hi haja persones que no puguen pagar la llum, que no hi haja multinacionals que tinguen interessos per damunt dels del poble; que la nostra sobirania, per tant, no estiga en qüestió i la puguem exercir. Posem en el centre del debat la proposta de construir aquesta sobirania col·lectiva per fer d’aquest un país més just, més lliure, més igualitari, més feminista, més sostenible. Pensem que és així com serem més útils i com aconseguirem construir nacionalment i popularment el poble valencià.

En la ponència parlen de redefinir el concepte de sobirania. En què consisteix?

És un pas més en la construcció de la sobirania col·lectiva mitjançant les sobiranies diàries. El moviment feminista sempre ha parlat de la capacitat de decidir de les dones, no sols sobre el seu cos, sinó sobre les qüestions del seu dia a dia: això és sobirania. També poder decidir sobre el model energètic; no podem dependre de multinacionals que tenen interessos per damunt de la majoria del país, o la sobirania alimentària; parlem del model agrícola valencià, que no sols ha de generar llocs de treball, sinó que ha de ser sostenible, respectuós amb el territori, basat en una bona gestió de la terra.

És una qüestió essencial que els valencianistes hem treballat sempre, però ara volem reforçar-ho, perquè pensem que és així que, sumant aquestes lluites de moviments socials que no són estrictament polítics o institucionals, podem construir poble amb la màxima cohesió possible. Volem que el feminisme i la sostenibilitat se sumen als valors intrínsecs del nostre moviment, la construcció nacional del nostre poble.

El canvi de nom implica apartar l’etiqueta nacionalista que havia estat en les sigles. El nou Bloc s’obri a un espectre més ampli?

El que fem és anar més enllà. Tots els moviments com el nostre han fet aquest pas a Europa. Els moviments que lluiten per l’autogovern des d’una perspectiva nítidament d’esquerres han anat mes allà d’aquesta concepció clàssica de la identitat i la cultura per construir una sobirania compartida que ajude a cosir la societat en què viuen. Els moviments com el nostre han fet aquests passos i pensem que és un pas que amplia, que no renuncia a res, que suma mes moviments, és la lluita mateixa; és indissociable construir el nostre poble de manera cohesionada i social i construir-lo nacionalment. És fidel a tot el que hem fet i aspira a arribar a més. Per a transformar aquest país ens cal més gent.

Hi ha un sector que no està d’acord amb la refundació, que voldria mantindre unes posicions nítidament nacionalistes...

Els arguments de l’altra candidatura no sols no els compartisc, sinó que no sé quins són en el fons. Es planteja com si hi haguera una certa renúncia als valors fonamentals, per bé que el que fem és anar un pas més enllà. Mai havíem tingut una ponència que apostara pel sobiranisme d’una manera tan clara. Què és el nacionalisme més que la sobirania del seu propi poble? Construir-la és indissociable de fer-ho des d’un punt de vista social, feminista i ecologista, és així com es pot construir poble de veritat. Per a nosaltres és una evolució natural, una actualització necessària i una manera d’avançar, sent fidels al que hem fet fins ara. El valencianisme sempre s’ha reinventat cada deu, quinze o vint anys, i ha canviat de nom. Sempre que ho hem fet, hem crescut i hem arribat a més gent

Hi havia una broma de Josep Vicent Marqués sobre que els valencianistes eren els seguidors del València Club de Futbol. Hui l’etiqueta del valencianisme es reivindica. Fins a quin punt desborda el Bloc o Compromís?

Hem de ser capaços de fer que el valencianisme siga el fil que ho cus tot des d’aquesta perspectiva sobiranista. Cal traspassar fins i tot fins on hem sigut capaços d’arribar. Amb Compromís hem anat més enllà i el que volem és enfortir-nos nosaltres per enfortir Compromís i arribar a més gent. La ponència diu que no és valencianista qui creu que es pot construir un país sobre la precarietat de les dones o les classes treballadores o l’explotació del territori; ser valencianista és avançar amb el poble i cohesionar-lo i estem convençuts que servirà per a traspassar fronteres, no sols territorialment, sinó de manera transversal, en aquestes lluites de persones que no comparteixen el nostre objectiu principal, la construcció nacional i popular del País Valencià, però sí que comparteixen que aquesta manera de lluitar pels seus drets és lluitar per la sobirania.

Això té efectes sobre la coalició. Es pot interpretar que el Bloc, Més Compromís d’ara en avant, vol apropiar-se de la marca?

Hem apostat sempre perquè Compromís fora una organització que funcionara de manera cohesionada, amb mecanismes molt més estables, que fins ara no ha sigut possible. Volem continuar apostant per Compromís, és l’eina que millor ha ajudat el canvi en aquest país i la nostra aposta és tindre estructures fortes de partit. Volem dotar-nos d’aquesta força orgànica i de partit per continuar ampliant, per coordinar millor les polítiques. Jo em presente per ser el coordinador polític en totes les institucions, en allò que el partit treballa i en la manera com casar-lo amb els moviments socials. Necessitem estructures comunitàries que servisquen per a cosir, per a fer poble. Es tracta d’enfortir-nos nosaltres per enfortir Compromís.

Sembla que el seu paper en aquest congrés és el de tindre més presència, optar a més lideratge en aquest Consell. Fins i tot s’especula que es presente a les eleccions en compte de Mónica Oltra.

Aquest és un debat que vivim dins del nostre partit, un debat sobre estratègia, posicionament polític. En cap cas és un debat de personalismes o de papers preponderants. Parlem d’una reflexió més que necessària per a afrontar la situació que vivim i donar-hi les millors solucions, no de lideratges individuals. No és la meua voluntat que tinga aquesta lectura. Volem construir eines fortes al servei del poble valencià, estem en un moment complicat en què la dreta i l’extrema dreta treballen a construir marcs que van en contra dels drets de la ciutadania. Hem d’estar preparats per a aquest debat i no estar pendents de noms, lideratges o persones.

Però, en aquest futur Compromís, quin paper li agradaria tindre?

Crec que puc contribuir a coordinar políticament l’acció del nostre projecte. Per això acompanye Àgueda Micó en aquesta candidatura, en l’executiva. Crec que és important que els nostres posicionaments siguen compartits en les institucions i vagen de la mà dels moviments socials. Plantegem la realització de convencions cada cert temps per tindre posicionaments clars sobre qüestions estratègiques: feminisme, gestió del territori, model econòmic. Una part important és com construir un model que siga just. Em sent còmode en el debat de les idees, el de la proposta i en la seua coordinació per a tindre un posicionament clar i conjunt; aquest és el lloc que m’agrada.

Quin projecte polític tenen per combatre els marcs de l’extrema dreta?

Plantar cara des de les institucions i des del carrer. No podem acceptar els marcs que intenten imposar i els beneficien, hem de construir-ne uns altres i cal fer-ho col·lectivament. Per això és important cosir la societat valenciana amb justícia social i igualtat, és la millor manera de no deixar-los espai per a créixer. Intentem que l’acció política diària siga l’antídot al fet que assenyalar l’últim contra el penúltim tinga rèdit electoral, que sempre beneficia els de dalt, encara que ells ho emmascaren. Pensem que un dels eixos de l’organització ha de ser l’antifeixisme i la lluita contra l’extrema dreta.

La ponència no inclou molta anàlisi sobre el funcionament del Govern del Pacte del Botànic.

Tenim l’anàlisi sobre com hem d’organitzar-nos nosaltres, perquè pensem que és la millor manera d’incidir en una manera més bona de governar en coalició i millorar aquests processos. Hi ha una esmena que hem acceptat, que consisteix a apostar contínuament per governs de coalició amb la voluntat de ser la part majoritària del govern. Pensem que canviaria molt el que es fa com a govern. No hi tenim la majoria i no som nosaltres els que hem de respondre a aquest lideratge i aquesta coordinació del Govern, però si fórem la part majoritària funcionària millor, tindríem polítiques més transformadores, que és el que necessita aquest país.

El PSPV-PSOE frena els canvis?

Clar. Tenim diferents posicionaments. Hi ha qui té una estratègia clara i evident d’ocupar l’espai del centreesquerra i fa que tinga determinades posicions i hi ha una força que som nosaltres que volem una política transformadora sense submissió ni concessió al que es marque en altres llocs de decisió que no siguen el País Valencià, com s’evidencia en el finançament autonòmic. No hem vingut a maquillar el sistema sinó a canviar-lo.

Sembla que vosté xoque menys amb Ximo Puig que ho fa Mónica Oltra.

Jo? (riu) No, cadascú té el seu caràcter, però en el terreny ideològic és evident que compartisc més amb Mónica Oltra que amb el president.

En el terreny personal...

Cadascú té la seua manera d’afrontar les divergències. Es pot no estar-hi d’acord i manifestar-ho amb contundència i continuar avançant. Crec que és bo que hi haja diferents posicionaments, que siguen visibles i alhora que continuarem treballant junts per continuar avançant. Ni en quatre ni en huit anys transformarem aquest país.

Per primera vegada el valencianisme té presència en la política estatal. Però en el Congrés també està Más Madrid. Com es plantegen les aliances amb forces d’altres territoris?

Nosaltres serem una força d’obediència estrictament valenciana, però és evident que hem de compartir estratègies, discurs i treball amb altres companys d’altres territoris de l’Estat i del món per construir aquests marcs favorables a les majories treballadores. Això passa per treballar d’igual a igual amb els moviments que treballen en aquesta línia. Hem de construir un imaginari col·lectiu i fer un esforç propositiu que siga favorable a aquesta majoria, que done solucions, alternatives i esperances a la majoria de les persones que necessiten polítiques fortes des de la cohesió social. Això passa per relacionar-nos amb companys de Madrid, Andalusia, de les Illes Balears, de Catalunya i d’Europa.

El mosaic de les socialdemocràcies.

Anem una mica més enllà, però sí, la base és internacionalista i sempre ho ha sigut. Els pobles d’igual a igual treballant per la construcció al servei de la majoria treballadora.

Gestiona l’àrea d’Educació, Cultura i Esport, que és molt procliu a les posicions de partit. Està bé mantindre-la o convé buscar altres àrees d’identificació política?

Per a aquesta construcció de poble de què parlàvem és especialment rellevant, però hem d’anar més enllà, gestionar altres polítiques essencials com fem amb ocupació, medi ambient, o les polítiques de no deixar ningú arrere, com fa la vicepresidenta. Hem sigut valents a l’hora d’exigir i gestionar carteres sensibles, que tenen molta dificultat, perquè no podem transformar de hui per a demà, no podem anar on voldríem, perquè hi ha marcs estatals que ho impedeixen, i això pot generar un cert desgast; però som els que millor governem, els que millor gestionem i ens qüestionem les estructures encara que avancem amb elles.

La dreta valenciana segueix obstinada i agitada amb l’anticatalanisme, especialment amb la situació política a Catalunya. Vostés són el seu blanc favorit, però han intentat fugir d’aquest debat.

Tenim clar que la nostra lluita és la construcció d’aquest poble, tot el que fem és amb perspectiva valenciana. Però no defugim qüestions que han posat en perill fonaments essencials de la democràcia i la llibertat d’expressió i el seu exercici. Sempre hem condemnat els atacs i la judicialització, que han sigut totalment innecessaris, i hem apostat clarament pel diàleg, per posar en el centre la política i per la capacitat de tots els pobles de l’Estat de decidir el seu futur. Hem sigut fidels al que som, però no volem estar tothora alimentant els marcs de la dreta per inflamar a la seua gent. El posicionament és clar i contundent: no es pot judicialitzar, ha d’haver-hi diàleg, els indults són un pas important i la política ha d’estar en el centre de tot. El poble català, com qualsevol poble, té dret a avançar en el seu futur amb els mecanismes democràtics que es determinen. Però mentre estic intentant que els xiquets valencians tinguen beques de menjador, la dreta em parla de la bandera i no té cap sentit.

Hi ha uns quants temes que generen friccions entre socis del Govern, també amb Madrid: el finançament autonòmic, l’ampliació del port de València o el mecanisme de reversió de l’hospital de Torrevella. Quines són les seues posicions?

Respecte al finançament, el Govern no està complint la seua paraula ni el seu compromís amb els valencians i valencianes. No és tolerable que continue prenent-nos el pèl. Usen una excusa molt gràfica, que estan amb la gestió de la pandèmia i no poden atendre altres assumptes. Nosaltres també hem estat gestionant la pandèmia i hem anat avançant en la creació de llocs de treball en l’àmbit educatiu. La mirada a llarg termini ha de continuar al costat de la mirada urgent. No és justificable que el Govern de l’Estat continue sense abordar el sistema de finançament i incomplisca els pactes. Això hem de lluitar-ho en tots els àmbits; necessitem recursos extraordinaris per a fer front a la pandèmia i l’Estat no els posa damunt la taula.

Sobre el port de València, és evident que necessitem replantejar el model del port i la relació del port amb la ciutat, replantejar el model productiu i quin paper ha de jugar, de com els ports del futur no poden basar-se en estructures del passat hipercontaminants i extractives. Aquesta visió del port no és compatible amb l’ampliació, que necessita sí o sí aquest informe d’impacte ambiental i un replantejament per a revertir-la. És un plantejament d’acord amb la generació de llocs de treball, de model productiu sostenible i de model que preserve mediambientalment el territori. Hi ha un debat constant sobre llocs de treball i la primera conclusió és que els lleva del port de Castelló. Són qüestions que no tenen sentit si tenim una mirada global d’infraestructures.

En tercer lloc, sobre la reversió de l’hospital privatitzat de Torrevella: nosaltres volem que torne plenament al sistema públic, volem que les persones passen per accessos de concurrència pública, no que siguen una illa conseqüència del model anterior, que va beneficiar unes persones que van fer negoci de la sanitat. Volem un servei i això passa per un servei públic.

Hi ha una qüestió que planeja en aquesta conversa: la mirada a llarg termini. Sis, huit anys, són prou per a abordar canvis estructurals?

No. De fet, en caldran més perquè siguen canvis estructurals. I encara més amb la pandèmia. Teníem previstes determinades accions, per exemple en cultura. Volíem recuperar el nivell d’inversió i començar a fer accions d’impacte; hem començat a fer la progressió, volíem fer el salt i amb la pandèmia s’han fet passos arrere. Necessitem més temps per als canvis estructurals, que molts han començat, com el model social valencià o la baixada de ràtios educatives, som el territori que més ha avançat i no és casualitat, és inversió, és una aposta per la cohesió. Però per a avançar necessitem més temps.

Històricament el valencianisme té problemes d’implantació al sud. Com poden resoldre’s?

Una part de la ponència parla de l’estratègia d’implantació del projecte i pensem que ha d’haver-hi estratègies diferents per a cada lloc. Hi ha diversitat lingüística i diversitat comarcal, i requereixen enfocaments diferents. Al sud no tenim gairebé presència, però també necessiten tindre aquesta representació institucional, aquest cosir. És un espai en què és més necessari fer front a l’extrema dreta, que hi està avançant molt, i hem d’anar-hi a posar el cos si cal.