Port de València: una bretxa a l'esquerra

Oltra i Bernabé, Compromís i PSPV, en posicions distintes

L'ampliació portuària, validada ara pels jutges, marca un model de ciutat polèmic

Una ciutat superturística i portuària o una ciutat assequible i marítima. De manera molt simplificada, però entenedora, aquesta és la disjuntiva que es presenta per a la València d'un futur bastant immediat. Amb les eleccions municipals a la vista en uns mesos, les opcions de l'esquerra de desbancar la dreta del PP i Vox a l'Ajuntament passen per la dialèctica que aquests dos marcs representen, amb les capacitats mobilitzadores que incorpora i totes les seues repercussions. I en ella hi ha una bretxa oberta entre el que representen Mónica Oltra i Pilar Bernabé, Compromís i el PSPV, encara que la sensatesa tàctica porte les parts a no fer llenya de l'assumpte. Em referisc a la decisió del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana de validar el projecte d'ampliació nord del Port de València.

La sentència crida l'atenció pel fet que el TSJ haja rebutjat el criteri del pèrit judicial que va designar la mateixa secció quarta, que assenyalava la necessitat d'una nova declaració d'impacte ambiental, i haja 'comprat' en canvi els arguments del Port de València per a considerar legal la macroampliació. La resolució suposa una derrota dels moviments veïnals i ecologistes agrupats en la Comissió Ciutat-Port i una victòria, per descomptat, de la dreta i del lobby portuari. També, i sobretot, del PSPV-PSOE, que és la força que ha fet possible aquesta aposta per un gran moll de càrrega i descàrrega de grans vaixells de transport de contenidors, que gestionarà la multinacional MSC.

Encara que en els seus orígens en l'època de Rita Barberá havia comptat amb l'oposició del grup municipal del PSPV, sense l'impuls socialista les obres de la macroampliació no estarien en marxa. Va ser un socialista, Aurelio Martínez (que paradoxalment va estar en aquella oposició inicial), qui va reprendre des de la presidència del Port el projecte, paralitzat des de 2012, el va modificar considerablement i el va tornar a llançar el 2018 amb la mateixa declaració d'impacte ambiental de 2007. Una operació que va trobar rebuig ciutadà i del mateix alcalde, Joan Ribó, de Compromís. Després d'algunes vacil·lacions, a l'actual ministre de Transports, Óscar Puente, li va faltar temps per a vindre a València, al desembre de 2023, poc després de prendre possessió, per a anunciar la posada en marxa de les obres amb un brindis en companyia de la presidenta de l'Autoritat Portuària, Mar Chao; l'alcaldessa María José Catalá; el llavors president de la Generalitat, Carlos Mazón, i la delegada del Govern, Pilar Bernabé. L'aposta pel model de ciutat portuària fou contundent.

L'altre dia van coincidir Mónica Oltra i Pilar Bernabé en un “sopar a la fresca” al Passeig Marítim convocat per les associacions de veïns per reivindicar l'ús dels espais de la ciutat per als seus habitants amb la celebració massiva d'un costum popular que un hostaler de la zona havia qualificat com a “tercermundista” als ulls dels turistes. Però l'actitud de les dues candidates que aspiren a l'alcaldia no pot ser més distinta en relació amb el paisatge de grues que s'estén en l'horitzó de la platja del Cabanyal en què se celebrava el sopar popular. Oltra ha estat en les manifestacions contra l'ampliació del port, va sostenir, quan era vicepresidenta de la Generalitat, l'eliminació dels dics de la prevista terminal del Port de València pels seus efectes d'erosió sobre les platges al sud de la ciutat i va arribar a declarar que “l'ampliació seria un error catastròfic”.

No és una bretxa menor la que obre l'opció per la “via portuària” davant la “via marítima” entre les dues principals forces de l'esquerra valenciana, destinades a entendre's si es fan amb el govern de l'Ajuntament. La història política de les últimes dècades revela que certes batalles estratègiques acaben bé a València quan els socialistes uneixen forces amb els moviments ciutadans. Per posar un exemple, el Cabanyal no va ser destruït per l'ímpetu urbanístic de l'alcaldessa Barberá perquè l'enyorada Carmen Alborch va fer valdre la seua influència sobre el Govern de Rodríguez Zapatero en la defensa del barri com a bé d'interès cultural. Va coincidir llavors, per cert, Alborch amb Oltra en la foto de les protestes de Salvem el Cabanyal davant una abusiva repressió policial.

Considerar que es tracta d'un episodi superat, dic de l'ampliació portuària, seria un error. Passe el que passe a l'Ajuntament, acaben en el govern local o en l'oposició, Oltra i Bernabé, Compromís i el PSPV, que estan destinats a tornar a entendre's, veuran aparèixer, més prompte que tard, la primera conseqüència de l'opció portuària: l'accés nord, un túnel subterrani per a l'entrada i eixida de camions per l'única platja urbana supervivent que el Port pretén executar per donar utilitat a la gegantina terminal que s'està construint.

De moment, Acció Ecologista-Agró, que porta la representació judicial del moviment ciutadà contra l'ampliació portuària, ha anunciat que recorrerà davant el Tribunal Suprem la sentència i ha reiterat que les obres “estan tenint com a efecte directe immediat la regressió de les platges del sud”.

La versió en valencià d'elDiario.es

Les informacions sobre l'ampliació del port de València i les polèmiques polítiques i ciutadanes que genera es publiquen, juntament amb altres notícies, reportatges i articles d'opinió, en la versió en valencià d'elDiario.es. La pots llegir ací.

També pots seguir-nos en Telegram, Bluesky, Instagram, Tik Tok i el canal de WhatsApp.