LLEGIR EN CASTELLÀ
L’Ajuntament de València ultima els passos per a aprovar la regulació de la zona de baixes emissions, un imperatiu europeu en la lluita contra el canvi climàtic que amb el govern del PP i Vox queda reduït a la mínima expressió. La ciutat, una de les 15 en l’autonomia obligada a tindre aquesta regulació, estableix un calendari progressiu de restriccions i multes que a penes afectarà el 8% dels vehicles de la ciutat.
La mesura restrictiva busca millorar la qualitat de l’aire i mitigar les emissions de gasos d’efecte hivernacle i és una realitat a les ciutats europees mitjanes i grans. La Comissió de Patrimoni de València ha donat llum verda dimarts a l’ordenança, que entrarà en vigor a efectes pràctics l’1 de desembre de manera testimonial i plena d’excepcions. La norma passarà dimarts que ve pel ple, on la majoria del PP i Vox la ratificarà, conscient de la mínima regulació que s’hi planteja.
Les primeres sancions seran per als turismes més contaminants, els vehicles de fora de la província amb etiqueta A, i els veïns de la ciutat podran continuar circulant fins al 2028 com de costum. A partir de gener del 2027, la limitació serà ja per a qualsevol vehicle sense etiqueta de fora de la ciutat. El consistori defensa que és una implantació progressiva fins a complir els objectius i deixarà fora els vehicles “vinculats a l’activitat econòmica” per a “protegir dels interessos econòmics i socials de la ciutat”.
L’equip de govern de PP i Vox trau pit que “només un 8% dels vehicles censats a la ciutat es veuran afectats en la pràctica per la Zona de Baixes Emissions”. “No volem obligar a canviar de cotxe els veïns de la ciutat amb menys recursos”, apunta l’edil de Mobilitat, Jesús Carbonell. Arribat el 2028, sosté, “als que no hagen pogut canviar de cotxe, des de l’Ajuntament se’ls facilitarà un títol de l’EMT per a usar el transport urbà gratuït tot l’any, i disposaran de 48 dies per a poder circular per la ZBE”. Hi haurà a més una campanya potent d’informació sobre la nova regulació.
La delimitació afectarà gairebé tota la ciutat, tret del districte Marítim i dels barris al sud; abasta una superfície de 27,8 quilòmetres quadrats –més de la meitat de la superfície del terme municipal, que és de 57–- i està delimitada per la Ronda Nord, les avingudes dels Tarongers i de la Serradora i al Bulevard Sud. De les sancions, quan n’hi haja, s’encarregarà una xarxa de més de 200 càmeres distribuïdes per la ciutat i el consistori està finalitzant els treballs tècnics per a la posada en marxa del programari que identifique i discrimine les matrícules dels vehicles segons la tipologia de la seua etiqueta.
També estaran entre les excepcions, prèvia sol·licitud d’autorització, els vehicles usats per titulars de targeta d’estacionament PMR (per a persones amb mobilitat reduïda), els de famílies nombroses o amb menors de tres anys, i aquells en què viatgen embarassades o persones amb mobilitat reduïda temporalment. Tampoc tindran restriccions els vehicles d’emergències, de serveis essencials i els considerats històrics fins a 96 accessos a l’any. A més, els vehicles afectats per les restriccions tindran una bossa de 48 accessos diaris per a accedir durant l’any natural.
El mínim per mandat legal
La Sindicatura de Comptes va fer una anàlisi dels projectes de zones de baixes emissions dels municipis valencians, que, en la data de l’estudi, no estaven en marxa. Considera que la proposta analitzada no compleix els objectius europeus, tampoc les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut. Es limita a complir la llei, apunta l’organisme, que retrau la falta d’un estudi rigorós o la utilització d’un model d’estimació d’emissions que comparen la situació de partida i la situació després del canvi de comportament que provoca la ZBE. En un document a què ha tingut accés elDiario.es, els experts indiquen que la ciutat “ha establit objectius poc ambiciosos i no són conseqüència directa de l’impacte de les ZBE: els objectius establits són els ja previstos per la legislació vigent amb anterioritat a l’entrada en funcionament de les ZBE”. En altres paraules: que fa el mínim.
“Aquesta falta de rigor dificulta la realització d’una anàlisi de coherència entre els objectius fixats i les mesures adoptades, per la qual cosa no podem opinar sobre la proporcionalitat dels elements que caracteritzen la ZBE (àmbit territorial, règim d’autoritzacions i excepcions, períodes transitoris, etc.) i el seu grau de causalitat sobre els resultats esperats”, diu el document, a què ha tingut accés elDiario.es. No obstant això, sí que destaca que la ciutat ha definit fins a 56 indicadors per a monitorar l’impuls del canvi modal cap a modes de transport més sostenibles, la millora de l’accessibilitat, el foment de l’electromobilitat, la promoció de la sostenibilitat en la distribució i la millora de la seguretat viària. Cal recordar que el consistori ha rebut prop de 10 milions d’euros per al projecte de ZBE.
L’oposició: “Clarament, és insuficient”
En vista dels informes, el PSPV ha exigit al consistori “que rectifique i presente una ordenança rigorosa amb objectius reals i alineats amb Europa”, tenint en compte que “el que està en joc és la salut i el futur dels valencians”. La regidora socialista María Pérez denuncia a més que s’han tombat les al·legacions dels veïns i recalquen que és “clarament insuficient”.
Per part de Compromís, l’exresponsable de Mobilitat Giuseppe Grezzi ha advertit que “acudirà a totes les instàncies que calga perquè València tinga una ZBE en condicions”. L’edil considera que, “si es posa en marxa tal com hui s’ha aprovat, la ZBE de Catalá podria constituir una prevaricació en l’ús dels fons europeus, atés que no persegueix reduir la contaminació atmosfèrica, tal com preveu la convocatòria de les ajudes del pla Next Generation de la Unió Europea”.