René, el valencià campió amb la coctelera i contra el coronavirus als 88 anys: “Em vaig espantar, perquè no sabia què em passava”
La de Juan Bautista Gómez Cerveró és una història de reptes i superacions. Una història d’una persona que, començant des de baix, aconsegueix convertir-se en un referent de la cocteleria.
No obstant això, segurament mai hauria imaginat que als 88 anys havia d’afrontar una de les proves més complicades de la seua vida: véncer el coronavirus.
René, com és conegut Juan Baptista en el món de l’hostaleria, feia una vida relativament normal per a una persona de la seua edat: “Quasi tots els dies anava pel pa i a la vesprada jugava la partida de dominó amb els amics”, explica un dels seus quatre fills.
No obstant això, el 19 de març va ingressar a l’Hospital 9 d’Octubre després de confirmar la prova que li van fer que tenia la Covid-19.
El seu fill afig que “dues setmanes abans va començar a trobar-se malament, estava una mica confús i la setmana següent va començar a notar fred, per la qual cosa vam decidir portar-ho a l’hospital; en principi ens van dir que era una bronquitis forta, però com que ja el dia 19 fins i tot li costava molt caminar i continuava amb els símptomes aguditzats, el vam tornar a portar a l’hospital i ja s’hi va quedar ingressat”.
En total van ser tres setmanes de lluita fins que el dijous 9 d’abril va rebre l’alta, encara que ha de seguir amb medicació i oxigenoteràpia nocturna: “Va estar molt malament, pensàvem que no se n’eixia, perquè a més té antecedents per problemes en els bronquis, però, per sort, ha anat remuntant fins que ja pràcticament ho ha superat; és un exemple de vitalitat i de ganes de lluitar”.
René mateix, a través del seu fill, comenta que, quan li van dir que tenia el coronavirus, es va espantar, “més que per la malaltia en si, pel fet de no saber amb certesa què era el que em passava; vaig ser conscient de la gravetat quan vaig comprovar que ningú de la meua família podia quedar-se al meu costat”.
Sobre la seua estada a l’hospital, assegura que sentia “molt de tràfec de gent, era tot diferent a altres ingressos anteriors”. A més, vol agrair el tracte rebut per tot el personal “tenint en compte la demanda que devia haver-hi”.
Fins i tot, li van dedicar una ovació ben forta quan va abandonar l’hospital: “Va ser una cosa que em va pujar la moral i que no m’esperava, molts aplaudiments que em van reconfortar”.
René afig que, per l’experiència que ha passat, li agradaria que tota persona que es veja en la seua situació dispose “de l’atenció i l’empara necessària”.
Juan Bautista, va nàixer a Picassent el 16 de novembre de 1931. Va començar a treballar com a aprenent en la barra del restaurant de l’Hotel Rialto i també a l’Hotel Londres.
Sis anys més tard va ingressar a l’Hotel Excelsior, referència en els anys 50 del segle passat de la ciutat del Túria. Allí, com a ajudant primer, i després com a cambrer, inicia una fulgurant carrera com a bàrman.
Així doncs, l’any 1965 guanya el campionat provincial de cocteleria. Un any més tard es fa amb el guardó nacional i el 1967 queda cinqué classificat en el campionat del món celebrat a Palma. Són només els primers d’una llista de premis llarga que obtindria en avant, tant autonòmics com provincials.
Tota la seua trajectòria està plasmada en una pàgina web que ha editat un dels seus fills per preservar la seua memòria i la seua aportació al món de la cocteleria.