Sancionat un guàrdia civil de Torrevella que va gasejar a un detingut en un calabós
Sense pensar-s’ho dues vegades, un agent de la Guàrdia Civil destinat en el post principal de Torrevella va ruixar amb el seu esprai d’autodefensa un detingut que mantenia una actitud amenaçadora i insultant darrere dels barrots. La reacció de l’agent va provocar el desallotjament de la resta dels detinguts en altres cel·les i fins i tot del personal de l’institut armat que treballava en les oficines contigües als calabossos. La secció primera del Tribunal Militar Central ha confirmat una sanció per falta greu per l’“ostentació d’armes sense causa justificada infringint les normes que en regulen l’ús” i una altra per l’“emissió d’informes o comunicats de servei que no s’ajusten a la realitat o la desvirtuen”.
Els fets es remunten al 10 de febrer de 2019, quan l’agent es va dirigir al calabós número 6 del post principal de Torrevella, on un detingut mantenia una actitud agressiva verbalment. L’home va demanar que el traslladaren al bany i, en veure que no li feien cas, va començar a orinar a través dels barrots del calabós cap al corredor, i va esguitar l’agent en els pantalons. En aquest moment, l’agent trau el seu esprai d’autodefensa i ruixa el detingut.
En l’acta confeccionada després de l’incident, l’agent assegura que “va fer una polvorització lleugera” davant l’agressivitat del detingut, quan en realitat, segons destaca la sentència, “en van ser dues i [l’arrestat] no podia eixir de la cel·la”. A més, l’acta assegurava que van traslladar el detingut a un centre mèdic per si haguera patit alguna lesió a conseqüència de la gasejada. Tampoc era cert.
En la informació reservada instruïda pel tinent de l’àrea de prevenció del post de Torrevella, consta l’anàlisi de les gravacions registrats per dues càmeres de videovigilància situades en els calabossos (sense àudio). L’instructor conclou que no estava justificada la utilització de l’esprai d’autodefensa, per la qual cosa l’actuació no va ser proporcional; en tot cas, hauria d’haver utilitzat la defensa extensible.
L’esprai mateix indica en el dors que no s’ha d’usar en recintes tancats (entre altres motius, pel perill que suposa també per a l’usuari mateix) i, a més, el protocol de la Guàrdia Civil per a fer front a detinguts agressius o que puguen autolesionar-se dicta que s’ha d’avisar els serveis sanitaris perquè li administren un sedant. Així doncs, l’ús de l’esprai “no va ser oportú, congruent ni proporcional i no es va ajustar al que s’estableix en la llei”, ja que no hi havia un risc greu per a la integritat dels agents, “per tal com el detingut estava tancat dins del calabós”.
El guàrdia va argüir que l’home ruixat amb esprai, arrestat per desobediència i resistència, havia bastonejat “violentament i insistentment” els barrots del calabós proferint a més improperis com “et follaré, rossa” o “et mataré i follaré les teues filles i la teua dona”.
Quan va accedir als calabossos per indicar-li si volia desdejunar, l’home els hauria etzibat: “Ni bon dia ni collons, que aquesta nit els teus companys m’han pegat una pallissa, mireu com estic!, no vull desdejuni!, marietes de merda. (...) Us mataré, si entres et partiré el coll, vinga, obriu-me que vull pixar, a veure si teniu collons, que us apegue la sida escopint sang”. “Mataré tota la teua família i a tu et decapitaré, m’he quedat amb la teua cara”, hauria afegit el detingut.
L’agent de l’institut armat va declarar que a causa de les amenaces i del perill per a la seua salut pel “contagi d’alguna malaltia”, quan l’home el va esguitar amb el “doll d’orina”, va procedir a usar l’esprai mentre que el detingut es protegia la cara amb mantes. La defensa de l’agent va al·legar, contra la resolució de la Guàrdia Civil que li va imposar dues sancions greus, la falta de credibilitat dels testimonis, així mateix agents, i va sol·licitar la nul·litat dels enregistraments. La seua actuació amb l’esprai va ser correcta, va argüir, “perquè hi havia una situació d’agressivitat per part del detingut que en justificava l’ús”.
La sentència considera, per contra, que en els enregistraments no es veu una agressivitat física, sinó verbal, i tampoc s’evidencien signes d’autolesió. “Estant en el calabós i amb la porta tancada, resultava impossible que poguera agredir-lo”, postil·la la sentència del Tribunal Militar Central, que també retrau a l’agent que “va actuar amb menyspreu temerari a la veritat, pel fet de detallar els fets esdevinguts en els calabossos tractant de maquillar la seua actuació”. Contra la sentència es pot fer un recurs de cassació davant la Sala Militar del Tribunal Suprem.