Sanitat prorrogarà cinc anys la gestió privada de l’Hospital del Vinalopó, malgrat el dèficit de recursos respecte del General d’Elx

L’Hospital del Vinalopó, amb 140.000 habitants assignats de les localitats d’Elx, Crevillent, Asp, el Fondó de les Neus i el Fondó dels Frares, serà l’únic de gestió privada de tota la Comunitat Valenciana. El conseller de Sanitat, Marciano Gómez, va reafirmar dimarts el seu propòsit de prorrogar el contracte de Ribera Salud, l’empresa que el gestiona, que venç el maig de l’any que ve. El president de l’empresa és Alberto de Rosa, germà del diputat del PP en el Congrés Fernando de Rosa. El contracte preveu l’opció d’una pròrroga per cinc anys.

Preguntat sobre aquest tema, Gómez va comentar: “Mentre el nivell d’eficàcia i eficiència en els indicadors de qualitat continue tal com està, anirem per la pròrroga de l’hospital d’Elx, perquè no volem furtar a la població una cosa que funciona, volem la millor atenció per a la ciutadania i, si funciona sota criteris de control, d’eficàcia i d’eficiència, així ho farem”. Va afegir: “Sota pena que sorgisca algun tipus d’impediment alié al que és l’activitat, nosaltres hui dia mesurem i ponderem, abans cada mes, ara cada setmana, l’activitat d’Elx i la veritat és que els indicadors que tenim són bastant bons, estan entre els tres millors de la Comunitat i, per tant, entenem que els habitants d’Elx i del Vinalopó han de continuar beneficiant-se d’una sanitat que en aquests moments compleix criteris de qualitat”.

El conseller va assegurar que la decisió vindrà avalada per informes tècnics i que els farà públics quan s’escaiga. En aquest sentit, va dir: “No hi ha millor informe que uns sistemes d’informació sanitària públics, que és d’on traiem totes les dades”.

Aquestes afirmacions contrasten amb les dades que maneja la Plataforma per la Reversió de l’Hospital del Vinalopó, que ha anunciat una manifestació el pròxim 18 de maig per a exigir la reversió a la gestió pública del Departament de Salut Elx-Crevillent.

Segons explica la portaveu de l’entitat, Melania Martínez, “a causa de la pressió i la sobrecàrrega de treball, i al fet que les condicions laborals són més precàries, en aquest departament de salut la fuga de professionals i les rotacions contínues del personal són una constant. Segons els sindicats, en dos anys només, un terç de la plantilla de facultatius ha canviat, perjudicant així la continuïtat assistencial de l’atenció mèdica”.

Martínez afirma que, “malgrat l’opacitat de l’empresa, és indubtable la falta de personal sanitari, com és el cas dels metges d’atenció primària en els centres de salut o els pediatres, encara a pesar que molts d’ells treballen sense l’especialitat”. Per posar-ne un exemple, assegura, “l’Hospital del Vinalopó, amb 140.000 habitants assignats, actualment compta únicament amb quatre pediatres davant de l’Hospital General d’Elx, amb 175.976 habitants assignats i de gestió pública, que en té 15; el desembre del 2023 vam arribar a tindre un únic pediatre a l’Hospital del Vinalopó, situació denunciada públicament per CCOO i UGT”.

Pel que fa a l’àrea de psiquiatria, també sobre la base d’informació sindical, denuncia que “en el departament del Vinalopó hi ha tres psiquiatres respecte del de l’Hospital General Universitari d’Elx, que en té 15”. “La llista d’espera per a ser atés en aquesta especialitat va augmentant i des de la plataforma hem rebut unes quantes queixes”, indica. Com a exemple posa el centre de salut de Crevillent, “on fa poc s’ha passat d’atendre de dilluns a divendres a únicament tres dies a la setmana per la fuga de professionals”.

La portaveu de la plataforma també lamenta que en el departament d’Elx-Crevillent tenen les pitjors ràtios de pacients per metge de tota la Comunitat Valenciana: “Actualment, segons les xifres obtingudes a través dels professionals, a cada metge de capçalera li corresponen un 21,5% més de pacients que en els departaments de gestió pública de la Comunitat Valenciana, amb contingents entre 1.700 i 1.800 pacients per metge, davant de 1.400 i 1.500 en els centres públics. En el cas de Pediatria, la diferència és del 36%. Aquestes ràtios tan elevades posen en perill la qualitat assistencial”.

Sense xifres de les liquidacions de Manises

El conseller de Sanitat, Marciano Gómez, va fer aquestes declaracions durant la visita que va dur a terme dimarts a l’Hospital de Manises el primer dia en què la Conselleria de Sanitat ha assumit la gestió directa d’aquest departament de salut. La ciutadania tindrà la millor atenció sanitària, va explicar “i per a això, destinarem més de 114 milions d’euros per a ampliar la plantilla d’aquest departament fins a arribar a 2.560 places”, és a dir, 431 professionals més dels que hi havia fins ara.

Com ha informat elDiario.es, la concessionària Sanitas deu al Govern valencià 300 milions d’euros corresponents a les liquidacions fins a l’any 2021. Sobre el resultat d’aquestes des d’aquell any fins ara, Gómez no va concretar xifres: “Hi ha hagut molts impediments i alts i baixos per recursos judicials. Van llevar la raó a la conselleria i l’exconsellera Barceló va donar unes xifres que no es corresponien amb la sentència. Insistisc, nosaltres no perdonarem un euro a cap concessió, a cap empresa, quan fem les liquidacions les farem en funció de la Sindicatura de Comptes i del que ens diga la Intervenció i ho farem públic”.

El departament de salut de Manises s’integrarà en l’Agrupació Sanitària Interdepartamental (ASI) València Oest, de què formen part també els departaments de salut de l’Hospital General de València i el de Requena.

Quant a les inversions en el departament de salut de Manises, Sanitat treballa en la millora del Centre Sanitari Integrat de Bunyol. En concret, el conseller ha indicat que “hi ha una planificació perquè el CSI de Bunyol tinga una àrea de Neurorehabilitació i Rehabilitació, de manera que els pacients no hagen de desplaçar-se”.

Així mateix, està prevista una dotació pressupostària de set milions d’euros per al nou centre de salut de Riba-roja, que està previst que puga estar acabat l’any 2027.

A més, actualment està fent-se la primera fase de les obres de l’antic Hospital Militar de Mislata, que acabarà el mes vinent de desembre del 2024, i està prevista una segona fase que s’espera que estiga acabada el 2027.