Una sentència avala l'exclusió de Cleop d'una adjudicació que va guanyar tenint 68 euros de deute amb la Seguretat Social

Una sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha avalat l'exclusió de la constructora Cleop d'una adjudicació de la Generalitat que l'empresa valenciana va guanyar en puntuació i va perdre, finalment, per tindre un deute de tot just 67,96 euros amb la Seguretat Social quan es va presentar a la licitació del contracte, valorat en 1,3 milions d'euros. Es tractava d'un descobert vinculat, segons la constructora, a un “canvi de criteri” de la Seguretat Social respecte a les cotitzacions d'un treballador en l'exercici 2020.

Cleop va recórrer l'exclusió per part de la mesa de contractació del 15 d'abril de 2024. En ser vetada l'empresa que va obtindre la puntuació més alta, va ser la firma Becsa la que es va fer amb l'adjudicació de la Conselleria de Serveis Socials, Igualtat i Habitatge, aleshores dirigida per la vicepresidenta primera Susana Camarero. L'exigu import del deute incloïa recàrrecs, costes i interessos.

La constructora, segons les seues al·legacions, “va procedir a l'immediat pagament i davant la impossibilitat d'obtenció immediata d'una certificació negativa de deute va acompanyar la prova de pagament”. Posteriorment, va adjuntar el certificat d'estar al corrent del pagament (emesa a posteriori). En perdre l'adjudicació en favor de Becsa i en absència de tràmit d'audiència, Cleop considerava que havia patit “indefensió”, per la qual cosa reclamava una indemnització per danys i perjudicis.

No obstant això, la secció cinquena de la Sala Contenciosa del TSJCV conclou que el justificant de pagament aportat no és vàlid, a tenor de la Llei de Contractes del Sector Públic, que prohibeix contractar amb empreses que no es troben al corrent de les seues obligacions tributàries o de Seguretat Social.

L'alt tribunal autonòmic esgrimeix la jurisprudència del Tribunal Suprem, que estableix que la data d'exigència de les obligacions és la de la licitació inicial (i no la de la decisió final de la mesa d'adjudicació).

“Es declara que tal doctrina és la més acord amb els principis europeus de Contractació Pública, establerts en les seues normes fonamentals i Tractat de Funcionament, ja que habilitar la seua esmena al moment de formalització faria en millor condició als licitadors deutors, vulnerant-se el principi d'igualtat de tracte”, afirma el TSJCV.

La sentència del passat 18 de febrer, que no és ferma, sosté que “el cert és que el deute existia i la mesa només podia actuar amb estricta observança de normes que regeixen el procediment de licitació, respectant l'absoluta igualtat de tracte amb tots els licitadors”.

Certificat negatiu

La Sala Contenciosa del TSJCV recorda que es va requerir en dues ocasions la presentació de la documentació exigida (el certificat d'estar al corrent de les seues obligacions) i “en ambdós casos el certificat era negatiu”.

“Si bé és cert que el deute es va pagar”, abunda la sentència, “en el moment en què devia trobar-se al corrent de les seues obligacions (presentació d'oferta) no ho estava”.

A més, “no cabia una posterior esmena, l'única que es preveu en la llei és per acreditar davant l'existència de deute, que la mateixa estiga suspesa, ajornada o fraccionada”.

La sentència desestima el recurs de Cleop i descarta que hi haja hagut infracció del dret d'audiència, “havent estat requerit en dues ocasions el licitador per a l'aportació de la documentació preceptiva”. El certificat va ser presentat 20 dies després, postil·la el TSJCV.

Fonts de la constructora consultades per elDiario.es indiquen que els serveis jurídics de l'empresa estudien recórrer la sentència.