Totes les empreses contractades a dit per Mazón per a la dana: companyies “amigues”, empresaris condemnats i firmes de primer nivell

La factura dels danys causats per la dana al patrimoni públic de la Generalitat Valenciana s’elevava fins al mes d’octubre passat a 642,6 milions d’euros. Aquest és l’import dels contractes d’emergència adjudicats a dit pel Govern de Mazón dels quals fins ara s’ha donat compte a la comissió d’investigació de la dana en les Corts, segons la documentació recaptada per elDiario.es.

Amb motiu de les inundacions del 29 d’octubre, la Generalitat va activar els mecanismes previstos en la legislació vigent per a donar resposta immediata a les necessitats urgents derivades de la catàstrofe. Es va aplicar així l’article 120 de la Llei 9/2017 de contractes del sector públic, regulador de la contractació d’emergència, que implica la possibilitat d’adjudicar els contractes a dit sense traure’ls a concurs públic per a agilitzar els terminis.

Les obres s’han adjudicat a un total de 150 empreses, moltes de les quals de prestigi i amb un gran recorregut, alguna qüestionada per tindre vinculacions amb membres del gabinet de Mazón i altres, si bé amb grans capacitats tècniques, materials i humanes per a afrontar obres de gran importància a curt termini, amb directius condemnats per corrupció en el passat.

En aquest últim grup s’enquadrarien Becsa (21,5 milions), CHM Obras e Infraestructuras (24,1 milions) i Tizor, del Grupo Cívica, vinculada a l’empresari alacantí Enrique Ortiz (1,7 milions). En total, 47,3 milions d’euros en contractes adjudicats a dit.

En el cas de Becsa, un dels seus accionistes, l’empresari castellonenc Gabriel Alberto Batalla, va ser condemnat en el marc del cas Gürtel a un any i nou mesos de presó per dos delictes electorals relatius als comicis autonòmics i municipals del 2007 i per un delicte de falsedat documental.

Els contractes que se li han adjudicat han sigut per 10,2 milions d’euros la redacció del projecte i execució de les obres d’emergència dana-2024 de rehabilitació de diversos trams de les carreteres CV-35, CV-42, CV-43, CV-50, CV-235, CV-245, CV-390, CV-355 i CV-515. Zona de conservació València Nord. Per 8,1 milions la redacció del projecte i execució de les obres d’emergència dana-2024 de rehabilitació dels ponts de la carretera CV-50 situats en els punts quilomètrics 74+000 i 76+200. Terme municipal de Xest (la Foia de Bunyol). I per 3,2 milions les obres per a la reposició d’elements de seguretat i estudi i mesures per a garantir l’estabilitat de la presa de Buseo en el terme municipal de Xera (la Plana d'Utiel-Requena), amb motiu de les pluges torrencials esdevingudes el dia 29 d’octubre de 2024.

Per part de CHM Obras e Infraestructuras, el seu president, l’empresari Francisco Javier Martínez Berna, va assumir la mateixa pena (un any i nou mesos) en la causa pel finançament il·legal del PP valencià. Les adjudicacions a la mercantil han sigut 11,5 milions per a la redacció del projecte i execució de les obres d’emergència dana-2024 de rehabilitació de la carretera CV-36 des del punt quilomètric 8+000 fins al punt quilomètric 10+000 i reparació del viaducte sobre el barranc de Poio en el punt quilomètric 8+640, terme municipal d’Alaquàs, Aldaia i Torrent (l’Horta Sud). Contracte d’emergència per valor de 6,4 milions per a les obres de rehabilitació del pont ferroviari sobre el barranc de Poio a Paiporta, juntament amb la inspecció i mesures correctives de les estructures en el tram Picanya-Castelló pel desbordament del barranc de Poio. I un contracte per valor de 6,2 milions per a les obres de reconstrucció de dos centres de la Generalitat en la localitat de Catarroja, a la comarca de l’Horta Sud.

L’empresa alacantina Tizor Hormigones y Asfaltos SL, integrada en el Grupo Cívica, va ser adjudicatària de la reconstrucció d’infraestructures afectades per la dana en el municipi de Xestalgar, en la ribera del riu Túria, per 1,7 milions d’euros, impostos inclosos. La companyia i el hòlding empresarial pertanyen a la família de l’empresari alacantí Enrique Ortiz, condemnat després de confessar que havia finançat il·legalment el PP valencià.

D’altra banda, l’empresa STV Gestión SL, de la qual va ser responsable de Relacions Institucionals José Manuel Cuenca, el que va ser cap de gabinet de Carlos Mazón en el Palau de la Generalitat, es va adjudicar 2,7 milions en un dels primers contractes d’emergència adjudicats, per a la neteja de polígons industrials afectats per la barrancada.

Diversos dels propietaris de l’empresa també són accionistes de la societat Tecnologia de la Construcción y Obras Públicas SA, adjudicatària de 3,2 milions d’euros en un contracte d’emergència per a obres en una depuradora.

La Generalitat defensa les contractacions

Fonts autonòmiques consultades per elDiario.es defensen sobre aquest tema que la contractació d’emergències duta a terme per la Generalitat en el marc de les faenes per a reconstruir infraestructures danyades o directament arrasades per la dana segueix “escrupolosament la normativa”. La contractació per emergència “és una forma de contractació que s’adapta a l’actual situació en què no hi ha temps a perdre i, per això, no es presenten diversos candidats per a fer les obres, sinó que s’assigna de manera directa per part de la Generalitat”, expliquen.

Segons expliquen, “s’ha buscat un repartiment equitatiu i que no foren dues o tres empreses les úniques que assumiren les reparacions”. De fet, “en el cas de les carreteres de titularitat autonòmica, de les set obres més rellevants, cap firma repeteix”. Una situació molt similar s’esdevé “en les obres locals assumides per la Generalitat davant la impossibilitat de fer-les els ajuntaments, com és el cas”.

Les mateixes fonts afigen: “Parlem que només en les faenes dutes a terme per la Vicepresidència Tercera i Conselleria de Medi Ambient, Infraestructures i Recuperació han treballat de manera directa 150 empreses. Calia un esforç massiu i s’han triat empreses que podien fer les faenes dins del termini i en la manera corresponent i tingueren mitjans. Parlem d’empreses que han tingut contractes en aquesta legislatura i l’anterior i que també han fet contractes per al Govern. Com s’ha fet en aquest procés, s’han prioritzat criteris de disponibilitat immediata, solvència i que busquen que les obres es puguen acabar íntegrament i que no desistisca una signatura a mitjan execució”.

A més de les ja esmentades, aquestes són algunes de les empreses que han participat en les tasques de reconstrucció com a adjudicatàries de contractes d’emergències: