La cara B de les universitats a distància: la Inspecció obliga la VIU a contractar com a laborals desenes de professors que treballen com a falsos autònoms
La Inspecció de Treball de València ha obligat la Universidad Internacional de Valencia SL (VIU) a contractar com a personal laboral desenes de professors que treballaven per a l’entitat com a falsos autònoms. Els inspectors han enviat uns quants requeriments a la universitat a distància del Grupo Planeta (70%) i la Fundació de la Comunitat Valenciana per al Foment d’Estudis Superiors (30%) de la Generalitat perquè canvien aquesta manera de contractació que considera fraudulenta, com va passar en el sector del transport o fa més poc en la contractació dels riders per Deliveroo o Glovo.
Després de la prevenció dels inspectors, la VIU està des del mes d’octubre passat donant l’opció als seus professors de triar entre ser autònoms o passar a ser contractats, segons fonts de personal docent de la institució. La intenció és, segons les mateixes fonts, que tots els docents formen part de la plantilla independentment de les hores que hi impartisquen.
En el seu web, la universitat assegura que té més de 800 docents per a impartir els seus graus i postgraus a distància. El pròxim pas serà tornar les quotes de la Seguretat Social no abonades per l’ús de falsos autònoms en els últims quatre anys, i es desconeix si també haurà de fer front a una multa.
Fonts de la VIU no han volgut entrar a explicar el requeriment de la Inspecció de Treball i han respost a preguntes d’eldiario.es que en l’actualitat estan en un període de “laboralització” dels seus docents, que està desenvolupant-se “en funció de les necessitats docents, atés el nombre d’estudiants matriculats i les matèries impartides”.
“Des de la Universidad Internacional de Valencia estem immersos en el desenvolupament d’un procés de laboralització del nostre claustre docent. Aquest procés es desenvolupa amb l’objectiu principal de complir les expectatives dels nostres estudiants, dins del model d’excel·lència acadèmica de la nostra Universitat”, han argumentat, sense aclarir tampoc si hauran de fer front a les quotes de la Seguretat Social dels seus, ara, empleats quan van treballar com a autònoms.
La denúncia inicial davant la Inspecció de Treball sobre els falsos autònoms docents va eixir de CCOO fa més d’un any i mig i, després d’una investigació exhaustiva, els inspectors de València van requerir la universitat perquè canviara aquesta pràctica.
L’actuació de la Inspecció de València podria animar altres inspeccions provincials a actuar amb les nombroses universitats privades a distància o acadèmies que també utilitzen autònoms com a professors, com si es tractara d’una relació mercantil entre empreses.
Aquesta actuació de la Inspecció es veu reforçada, a més, per la sentència de la sala social del Tribunal Suprem 3511/2019 de 29 d’octubre de l’any passat, que conclou que els professors que treballen a distància amb la plataforma de les acadèmies han de ser contractats com a personal i no poden ser autònoms. El mateix passaria amb les universitats en línia o els centres de formació que utilitzen aquest tipus d’ensenyament.
Tal com explica el professor expert en dret laboral de la Universitat de València, Adrián Todolí, el Suprem entén que “els mitjans de producció són de l’empresa”, per la qual cosa els professors que hi imparteixen la docència han de ser empleats seus. “No pot haver-hi una prestació de serveis entre empreses, que seria la utilització de la figura de l’autònom”, rebla. Todolí desgrana la sentència que crea jurisprudència en el seu blog.
La sentència sustenta la seua argumentació per a considerar que els professors, impartisquen les hores que impartisquen i malgrat no ser una col·laboració continuada, han de formar part de la plantilla com a laborals. “Era l’empresa la que posava l’organització acadèmica necessària per a la prestació de serveis pels professors, qui oferia els cursos al públic, qui organitzava els grups d’alumnes, qui fixava els horaris del curs, llevat que foren personalitzats, amb un únic alumne, i en aquest cas, eren els professors, juntament amb l’alumne qui organitzaven els horaris”, afirma Todolí en el seu post sobre la sentència.
“No desvirtua la qualificació laboral el fet que els professors decidiren el temari i avaluaren el contingut com volgueren, atés que això entra en la llibertat de càtedra”, afig el professor de la Universitat de València.
Respecte a l’actuació de la Inspecció de Treball amb la VIU, entén aquest expert que les perquisicions haurien d’acabar en multa. “La Inspecció ha d’enviar un missatge a la societat que, qui no compleix, acabarà pagant i serà sancionat”, afirma.
La Universidad Internacional de Valencia (abans, Universidad Internacional Valenciana) va ser creada el 2008 pel Govern de Francisco Camps. En un primer moment, el capital va ser cent per cent públic, fins que la crisi econòmica va provocar que el 70% de la propietat fora traspassada al Grupo Planeta Agostini el 2013, que va pagar al voltant de quatre milions d’euros per l’adquisició. Uns diners que van servir per a donar liquiditat a la Generalitat dirigida per Alberto Fabra, que estava en fallida tècnica.
Entre els anys 2006 i 2013, la Generalitat va destinar 34,5 milions d’euros en els seus pressupostos ordinaris per a la creació del sistema informàtic i va encarregar a l’arquitecte Frank Gehry la construcció d’una seu emblemàtica a Castelló que costaria 7,5 milions d’euros, però que mai es va fer. Amb l’entrada de Planeta en la universitat, la seu de la VIU va passar al carrer del Pintor Sorolla de València.
El centre a distància amb segell valencià ha centrat els seus esforços a Llatinoamèrica i del 2016 al 2019 va doblar la facturació fins a 40 milions d’euros. El 2017, la societat limitada va obtindre uns beneficis després d’impostos de 4,3 milions d’euros. Exactament el preu pel qual es va adquirir.