“Un país de ciutats”, “malalts de ciutat”, “la ciutat pensada”, “minoria absoluta”... Són els títols d'algunes de les séries d'articles periodístics que Josep Sorribes (València, 1951-2024) va publicar en El País i, posteriorment, en elDiario.es al llarg del primer quart d'aquest segle XXI. Alguns dels articles d'aquelles séries conformen el gruix de la selecció inclosa en el llibre De València estant: país, ciutat i cultura sota la mirada crítica de Josep Sorribes (Universitat de València), que es presenta, a les 19.00 hores, aquest dimarts 20 de gener al Col·legi Major Rector Peset. Es tracta d'uns títols, els de les séries en què li agradava agrupar-los, perfectament representatius de les preocupacions d'aquell professor d'Economia Urbana, pioner en la seua especialitat, a qui podies trobar-te passejant per qualsevol barri amb el seu aspecte extravagant, perquè ell la ciutat la coneixia com pocs teòricament, però també de primera mà.
L'especialització acadèmica de Sorribes se superposava, era indestriable, amb el seu activisme cívic, que tenia una via d'expressió incansable en les col·laboracions periodístiques que alguns, com qui escriu aquestes ratlles, vam tindre l'oportunitat d'acollir i editar, en un contacte habitual de molts anys que incloïa el regal d'algunes converses llargues i substancioses. Perquè Sorribes, apòstol d'una organització metropolitana de València i la seua área d'influència que segueix pendent, crític de l'urbanisme i de la política municipal, promotor d'iniciatives ciutadades i culturals, era també un home de conversa i de debat, sempre disposat a l'intercanvi d'arguments.
Coordinat per Nèstor Novell, Ramon Marrades, Tito Llopis i José María Azcárraga, el llibre que ara es presenta aplega un conjunt d'escrits d'aquests quatre autors i d'altres persones vinculades a Sorribes per lligams acadèmics (hi ha alguns dels seus deixebles i col·legues), d'amistat i de complicitat. Hi escriuen Evarist Caselles, Juan Carlos Colomer, Josepa Cucó, Vicent M. Monfort, Gustau Muñoz, Oriol Nel·lo, Guillem Olivares, Pau Rausell, Joan Romero, Chema Segovia, Vicent Soler, Octavi Vila, Josep A. Ybarra i Ricard Pérez Casado. L'aportació d'aquest darrer, de forma imprevista, es produeix a títol pòstum, ja que l'exalcalde de València va morir el passat 12 de gener i ja no podrà participar en la presentació al costat de l'arquitecte Tito Llopis i del catedràtic de Geografia Humana Joan Romero, com s'havia anunciat. En canvi, hi intervindrà la rectora de la Universitat de València, Mavi Mestre, que ha volgut sumar-se a l'homenatge.
Sorribes va ser cap de gabinet de Pérez Casado en aquell primer ajuntament democràtic que va haver d'afrontar, en els anys vuitanta del segle passat, la posada al dia d'una ciutat de València amb quasi tot per fer, per modernitzar o per planificar. “Un treballador infatigable, rigorós fins a extrems poc freqüents que es traduïen en textos senzills, a l'abast dels qui volien i volen llegir-los. Aixó li valgué alguna classificació, a parer meu injusta, com he reiterat. Classificació de 'divulgador', com si tota l'anàlisi científica hagués d'estar continguda en l'equació einsteniana, en especial la de la ciència econòmica”, es llegeix en el text que Pérez Casado ha deixat, com una part del seu llegat, en el volum. L'exalcalde li elogia “la minuciosa labor de recerca d'hemeroteca, d'arxiu, de plànols, de registres públics i privats. Despullar la informació sobre empreses, en especial immobiliàries, i les seues preferides, sobre els promotors, és una tasca pràcticament detectivesca, atesa l'opacitat empresarial en general i particularment en el sector de la construcció”.
“El seu treball intel·lectual s'adreça a generar idees i eines que aconseguiren la cohesió social i la vertebració territorial del País, i va esdevenir, des de la perspectiva econòmica, un veritable pioner”, escriu Nèstor Novell, que va publicar juntament amb Sorribes l'any 2017 Nou viatge pel País Valencià, una ambiciosa obra en dos volums en l'estela de Joan Fuster. “El País Valencià era un país de ciutats articulat i explicat pel seu centre neuràlgic, la ciutat de València i la seua àrea metropolitana. La xarxa de ciutats intermèdies havien de ser nodes de les interrelacions territorials comarcals que explicaven i aprofitaven la capitalitat de València. Calia, per tant, una nova ordenació administrativa i de dotacions al territori sobre la base d'unes comarques funcionals que superaven les reduïdes dimensions de les comarques històriques. Calia suprimir les províncies i les diputacions, i calia que València assumira el rol de cap i casal del País. És a dir, un nou régim local, la descentralització de la Generalitat i incentivar l'associacionisme muncipal”, resumeix Novell alguns dels plantejaments generals que orientaven la manera de pensar de Sorribes.
Per a Joan Romero, el professor d'Economia Urbana desaparegut, autor de llibres com La ciutat desitjada, València entre el passat i el futur (Tàndem, 1998); La ciudad , economía, espacio, sociedad y medio ambiente (Tirant lo Blanch, 2012) o Notícia del País Valencià (Institució Alfons el Magnànim, 2021), fou un amic i un aliat en l'estudi de les àrees metropolitanes i en remarca l'actitud crítica que va sostindre durant trenta anys davant la falta de mecanismes de governança metropolitana que fa que el cas valencià forme part “d'una anomalia que afecta el conjunt de les àrees metropolitanes espanyoles, excepció feta de Barcelona”.
En definitiva, com escriu Ramon Marrades en aquest llibre d'homentage i reivindicació, que pretén “fer-li justícia”, l'obra de Josep Sorribes “partia sempre de la realitat viscuda, del coneixement del carrer, dels barris, de les persones concretes, i es projectava cap a la construcció de propostes transformadores. Escrivia sobre urbanisme, economia, societat o cultura amb una mirada que barrejava l'anàlisi i la militància, el rigor i la ironia, la pedagogia i l'impuls per a mobilitzar consciències”.