Yolanda Álvarez, periodista de TVE: “La Mediterrània central és la zona més mortífera de la migració en xifres absolutes”
La periodista de TVE Yolanda Álvarez (Burjassot, 1974) es va embarcar durant l’estiu del 2019 en l’Open Arms, el vaixell de rescat humanitari que recorre la Mediterrània a la recerca de migrants naufragats que intenten arribar a terra europea, especialment des de la costa líbia. La travessia en l’Open Arms havia de durar a penes una setmana, però es va prolongar quasi un mes a la deriva pel veto del ministre italià llavors Mateo Salvini perquè l’embarcació arribara a un port segur, una decisió per la qual serà jutjat.
Álvarez ha plasmat les seues vivències en Náufragos sin tierra (Roca Editorial, 2021), una crònica de la travessia amb 160 migrants rescatats a bord que aprofundeix en les arrels del fenomen migratori i en la situació a Líbia. “Vam salpar el 29 de juliol i l’1 d’agost es va fer el primer rescat, la matinada del 2 es va fer en segon”, rememora la periodista en una conversa telefònica amb aquest diari. “Depeníem del fet que ens assignaren un port segur de desembarcament per poder arribar a terra ferma, i amb la política de ports tancats de Salvini a Itàlia, no va passar això i vam estar 19 dies amb més de 160 rescatats. Ni Itàlia ni Malta van accedir que s’hi desembarcara”, afig.
A bord, la tripulació estava formada per 19 persones, incloent-hi la periodista i el càmera Joaquín Relaño. “Hi havia gent que dedicava les vacances d’estiu a una missió humanitària de rescatar persones que estaven ofegant-se a la Mediterrània central, la zona més mortífera del món en xifres absolutes”, explica la veterana periodista de TVE.
L’equip de l’Open Arms combina professionals de la mar amb persones voluntàries: “El metge era la primera vegada que anava en una missió així, igual que la infermera. La majoria dels voluntaris eren gent jove, es notava que tenien una inquietud humanitària”.
El drama de l’Open Arms, a la deriva sense poder accedir a un port segur, es va convertir en una de les principals notícies de l’estiu, amb Álvarez retransmetent la travessia tan tibant. “Vam anar en un moment en què s’estava criminalitzant les ONG per la tasca humanitària que fan, tot i que en realitat la justícia està demostrant que actuen segons la llei internacional i marítima, que diu que qualsevol persona ha de ser rescatada i portada al port segur més pròxim, igual amb un creuer de luxe que amb persones migrants que fugen”, afirma la periodista de TVE, reportera del programa En portada.
En ple temporal, el capità de l’Open Arms es va dirigir a les costes de Lampedusa per arrecerar l’embarcació del perill. “Totes les persones rescatades ho van passar molt malament, aquella nit jo també ho vaig passar molt malament, tens una sensació de fragilitat amb molta gent amuntegada en la coberta de popa que estaven a bord més de deu dies”, recorda Álvarez.
La convivència amb els migrants va permetre a la periodista reconstruir les seues vivències, especialment en l’infern libi. Em vaig adonar que a bord tenia més d’un centenar d’històries que ens permetien indagar sobre el forat negre que és Líbia, difícil d’accedir-hi per a la premsa i un estat fallit, encara que la Unió Europea està cedint-li la responsabilitat dels rescats“, conta Yolanda Álvarez. Així doncs, l’autora ha traçat el ”cercle viciós d’extorsió“ que pateixen els migrants al país nord-africà.
“Arran d’aquesta missió, a més de les batalles judicials guanyades, l’Open Arms ja no ha estat tant de temps sense desembarcar”, celebra la periodista, que considera que “per això era molt important que estiguérem a bord”. “La migració no es pot abordar només des de les arribades, cal pensar-hi des de l’origen. No és que la gent no sàpia el risc que corre, és que quedar-se significa tortures i mort i fugir és l’única possibilitat d’una vida millor”, remarca l’autora de Náufragos sin tierra.