700.000 euros per una caseta de pescadors a Mallorca: la febre immobiliària ataca el patrimoni

La publicació en un portal immobiliari d’una “antiga caseta de pescadors” —escar, com se la coneix a Mallorca, o alcova, en la variant de Banyalbufar— de 45 metres quadrats de superfície i una sola habitació al Port des Canonge, nucli costaner de Banyalbufar, per 700.000 euros, ha accentuat la preocupació a Mallorca pel greu problema de l’habitatge a l’arxipèlag balear. Una de les comunitats autònomes amb el preu del sòl més elevat de tot el territori nacional. Es tracta d’edificacions al costat de la costa que originalment estan destinades a guardar-hi embarcacions tradicionals, que a les illes es coneixen com a llaüts, així com els estris de pesca.

El preu de la caseta, situada al costat de la mar, suposa 15.555 euros per metre quadrat. Tot i que al terme municipal de Banyalbufar el preu mitjà per metre és de 8.072 euros (a l’illa, la xifra baixa una mica, fins als 6.000 euros) i a la zona de platja l’import encara disminueix una mica més, però es manté en l’exorbitant preu mitjà de 5.398 euros.

L’anunci, que ja ha estat retirat del portal i que va ser denunciat públicament pel Diario de Mallorca, presentava la construcció com una “peça de col·leccionista a la serra de Tramuntana” de mitjan segle XX. També com un “refugi històric de pescadors en primera línia” i “un caprici únic al món, lliure de les complexitats del mercat convencional”.

Segons els detalls proporcionats per Idealista, la caseta o alcova té 35 metres quadrats interiors, amb una zona d’estar-menjador i cuina integrada en un únic espai, més un bany independent, i la resta de la superfície correspon a una terrassa, amb vistes a la mar i accés directe a la costa per unes escales “esculpides a la roca” que baixen fins a l’embarcador.

En el conjunt de casetes d’aquest enclavament de la serra, la majoria estan considerades com a sòl industrial, però n’hi ha d’altres —dues en total— que tenen la categoria de residencial, segons les dades del Cadastre consultades per elDiario.es. Tot i així, les construccions estan subjectes a les condicions i concessions de Costes —en estar ubicades dins del domini públic marítim-terrestre— i no es poden comercialitzar.

Les construccions estan subjectes a les condicions i concessions de Costes —en estar ubicades dins del domini públic marítim-terrestre— i no es poden comercialitzar

Un total de 27 alcoves

El Port des Canonge alberga un total de 27 alcoves que es van construir totes entre els anys trenta i setanta del segle passat. Per això, la seva conservació ha estat objecte de reivindicació institucional per part d’associacions que volen preservar el patrimoni davant la seva possible demolició o degradació. No només a Mallorca, sinó a totes les Illes Balears.

A les Pitiüses, aquestes casetes típiques de pescadors s’anomenen varadors i es calcula que, només a Eivissa, n’hi ha entre 1.000 i 1.500, situades generalment en zones rocoses del litoral. Algunes estan abandonades. Les construccions tenen diferents graus de protecció segons les administracions competents. A Formentera, per exemple, totes les casetes de pescadors de l’illa estan protegides amb la categoria de bé d’interès cultural (BIC) i no hi ha cap risc de demolició per part de Costes.

A Mallorca i Eivissa, en canvi, la gran majoria d’escars o varadors no compten amb aquesta màxima protecció patrimonial. L’administració local no ha tramitat degudament fins ara la documentació perquè s’incloguin en un catàleg de conservació que determini els permisos, el manteniment i les regulacions d’ús.

La protecció depèn de l’illa: a Formentera, totes les casetes de pescadors són BIC i no hi ha risc d’enderrocament, però a Mallorca i Eivissa no compten amb aquesta màxima protecció patrimonial

Els ajuntaments de Banyalbufar —competent al Port des Canonge— i Esporles van celebrar el 2025 un acte conjunt per reclamar la conservació de les casetes de pescadors vinculades a una activitat pesquera artesanal i dels escars tradicionals de Mallorca. En el manifest Salvem el patrimoni costaner, salvem les alcoves es va denunciar que 24 de les 27 alcoves del Port des Canonge estaven amenaçades per ordres d’enderrocament emeses el 2022 per la Demarcació de Costes de l’Estat.

El mateix va passar a Eivissa, a principis d’aquest 2026, quan l’Audiència Nacional va donar la raó al Ministeri per a la Transició Ecològica i va ordenar l’enderrocament d’onze casetes emblemàtiques de la zona de Portinatx, al nord de l’illa. El tribunal tancava així la porta a la legalització del conjunt de varaderos construïts —com pràcticament tots, a causa de la seva finalitat— dins del domini públic marítim-terrestre.

Alt valor etnològic i social

Les associacions d’escars de Santanyí, Llucmajor i Port des Canonge, juntament amb l’Associació d’Escars de Mallorca, van expressar al febrer el seu suport a la Llei d’Ordenació i Gestió Integral del Litoral, que finalment es va aprovar al juny. El propòsit de la norma, segons el Govern, és “dotar les Balears d’un marc legal propi que reforci la protecció del litoral, ordeni els seus usos i gestioni de manera integrada les platges, les servituds i les aigües costaneres, amb una atenció especial a l’adaptació al canvi climàtic”.

Les entitats valoren que la llei prevegi identificar i preservar les construccions amb valor etnològic, antropològic i social. Tanmateix, van advertir que la protecció de les casetes no serviria de gaire si les normes no s’aplicaven amb “coherència” i van denunciar que la Direcció General de Costes estava denegant nombroses concessions.

També van recordar, ja aleshores, que no es tracta d’habitatges ni es van construir amb finalitats urbanístiques o turístiques, sinó que són “construccions austeres, integrades en el paisatge” i pensades per guardar-hi les embarcacions tradicionals i “facilitar” la feina dels pescadors.

Les associacions d’escars consideren que no es tracta d’habitatges ni es van construir amb finalitats urbanístiques o turístiques, sinó que són 'construccions austeres, integrades en el paisatge' i pensades per guardar-hi les embarcacions tradicionals i 'facilitar' la feina dels pescadors

En aquest sentit, donen suport al fet que la norma prevegi inventaris insulars rigorosos, criteris objectius de reconeixement i un règim de conservació específic que impedeixi ampliacions, transformacions substancials o canvis d’ús incompatibles amb la seva naturalesa original. La comercialització ara d’una d’aquestes construccions suposa un obstacle més per a la possible protecció d’aquest patrimoni.

La preocupació rau actualment en el rebuig per part de Costes de molts expedients d’escars, sovint per criteris estrictament formals o per lectures literals de la normativa estatal que no tenen en compte la singularitat patrimonial d’aquestes construccions pròpies de les illes. Les edificacions, així, estan subjectes a una paradoxa. En alguns casos, se’ls denega la concessió perquè no s’hi han fet obres de reforma i millora i, en d’altres, precisament perquè es va intervenir en l’estructura abans d’obtenir el títol concessional.

“Ens trobem davant d’una situació de clara inseguretat jurídica. S’està exigint als titulars una coherència administrativa que no sempre existeix en els mateixos criteris que s’apliquen”, va afirmar el president de l’associació, Mateo Cunill. Les associacions consideren imprescindible que hi hagi una coordinació entre la normativa autonòmica i l’Administració General de l’Estat, de manera que els criteris de concessió s’alineïn amb la voluntat de protecció patrimonial que reconeix la norma.

La necessitat de catalogar-les com a BIC

Pel que fa a les casetes de pescadors, hi ha dues esferes legals que poden entrar en conflicte, tal com va explicar a elDiario.es Inma Yañez, advocada especialista en dret de Costes i Patrimoni, en un altre reportatge sobre la protecció dels varadors. Els ajuntaments i les comunitats autònomes tenen competències per declarar béns de rellevància local o de protecció patrimonial, cosa que impedeix que aquests béns siguin enderrocats. Però, alhora, Costes té jurisdicció sobre el domini públic marítim-terrestre i pot actuar sobre construccions sense concessió, fins i tot si són de propietat privada, mitjançant procediments de recuperació o obligant a enderrocar-les.

“La declaració patrimonial no elimina la condició de domini públic marítim-terrestre. Si les casetes no tenen concessió, Costes pot iniciar un procediment de recuperació i obligar a enderrocar-les”, detalla l’advocada. En aquest sentit, la titularitat privada o pública no canvia la potestat de Costes quan es tracta de construccions en sòl de domini públic. Des de l’àrea de Cultura i Patrimoni del Consell de Mallorca han confirmat que les casetes no estan protegides per la institució i que, en el seu moment, es va fer una recomanació a l’Ajuntament de Banyalbufar perquè les inclogués en el catàleg de conservació. Per la seva banda, el consistori no ha respost a elDiario.es en el moment de publicar-se aquest reportatge.

Yañez assenyala que l’única manera de protegir-les realment és declarar-les béns de rellevància local o protegir-les culturalment, com a BIC o BRL (bé de rellevància local). Una regulació que només pot dur a terme l’administració competent, que en el cas de les illes recau en els Consells Insulars, però és l’Ajuntament responsable qui té la potestat de proposar i sol·licitar aquesta categoria.