LLEGIR EN CASTELLÀ
Una retroexcavadora avança obrint-se pas entre palets, sofàs, portes derruïdes i nombrosos materials que ara són enderrocs, però fins fa res constituïen un dels centenars d'infrahabitatges de l'assentament Can Rova 2, el major d'Eivissa i un símbol del drama de l'habitatge a l'illa. Peons d'obra, personal de neteja i altres treballadors han estat desallotjats aquest matí, a partir de les nou, quan els cossos i forces de seguretat –Guàrdia Civil, Policia Nacional i Policia Local– han avisat amb un dron que havien d'abandonar el terreny, propietat de la família catalana Ayguavives Suaña.
L'incendi ocasionat a finals de juny en la cuina d'una de les barraques ha precipitat la decisió del jutge que la finca havia de ser desallotjada com més aviat millor, després que els Ayguavives Suaña demanessin el desallotjament immediat. “Una veïna que treballa a la nit estava cuinant quan va arribar i es va quedar adormida”, compte Ariel, un dels afectats, a eldiario.es. Observa, des de la vorera de davant, com el que era la seva llar ha quedat en tot just unes hores reduït a un munt d'escombraries.
Se n'han anat, tant ell com la resta de persones que vivien fins ara a Can Rova 2, en silenci, sense oposar resistència. Quan al matí el dron de la Policia Nacional informava que havien d'abandonar el solar, ja estaven gairebé tots fora i els que quedaven han anat sortint a comptagotes sense fer a penes soroll. La imatge contrasta amb la del desnonament, el juliol passat de 2024, del primer Can Rova.
Molts dels treballadors instal·lats llavors en el terreny privat d'un propietari pirata que els cobrava a alguns fins a mil euros per viure dins dels seus dominis en una caravana, furgoneta o tenda de campanya i que van sofrir el desallotjament dels antidisturbis avui comparteixen un tereré mentre observen la terrible escena des de sota una savina. Semblen esgotats per la incansable cerca d'una habitació o un habitatge per a conservar els seus treballs i per fi tenir una rutina tranquil·la. “Mentre hàgim de cuidar els nostres fills, sempre ens quedaran forces”, afirma Francisca, d'origen paraguaià. Hi ha, entre ells, almenys quatre menors: un nen d'uns quatre anys i tres bebès, un de tot just uns mesos.
Mentre hàgim de cuidar els nostres fills, sempre ens quedaran forces', afirma Francisca, d'origen paraguaià
El departament de Serveis Socials de l'Ajuntament de Santa Eulària ha informat en una nota de premsa que, des de l'anunci de la data de desallotjament, ha atès un total d'onze menors, repartits en set parelles amb fills i una dona sola també amb fills.
A més, també comptabilitzen 23 adults sense càrregues familiars, entre els quals hi ha nou parelles, dos homes sols i tres dones soles, sense vincle familiar. Així com una persona que requereix atenció per motius de salut a causa d'una malaltia incapacitant. A aquestes xifres s'han d'afegir dues parelles més, les dones de les quals estan embarassades, han afegit des del Consistori en el mateix comunicat.
El regidor de Seguretat Ciutadana, Juan Carlos Rosselló Juan, ha detallat que des de fa diversos dies –van avisar del desallotjament fa una setmana– han informat els desallotjats que compten amb el suport dels Serveis Socials i que poden acostar-se a l'oficina de Puig d’en Valls per a analitzar el seu cas particular i sol·licitar ajudes. Una versió que no coincideix amb la dels treballadors, que lamenten la falta d'atenció per part de l'equip municipal i busquen amb urgència un lloc on residir a partir d'ara. “Som al carrer”, s’apesaren. Rosselló ha afegit que, després de tenir coneixement que hi ha persones que s'han dirigit a les oficines, es reforçarà el personal “per a donar un bon servei”. El regidor ha agregat que primer se'ls farà una valoració de vulnerabilitat i després se'ls prestarà l'ajuda “permesa per llei”.
Passar la nit a Càritas
De moment, al llarg d'aquest mes, les mares amb els seus fills pernoctaran en els recursos residencials de Càritas, però la resta d'adults no tenen on anar. Una de les desallotjades mostra a eldiario.es una conversa amb l'arrendador d'un immoble: 700 euros al mes per una habitació, despeses a part, més la fiança, que correspon a una mensualitat. El problema, assenyala Ariel, és que la majoria d'amos “no volen nens”. Per això, per a una família és encara més difícil romandre a l'illa per la crisi d'habitatge malgrat tenir un contracte de treball. D'altra banda, no han rebut, en general, ajuda per part de les seves empreses per a poder accedir a un lloc en el qual residir.
Durant el seu període a l'assentament han continuat buscant opcions residencials, sense trobar alternatives: “La gent té la concepció que busquem viure així, però no és veritat. També volem aixecar-nos tranquils, tenint el nostre llit, la nostra dutxa… però això és el que succeeix quan de les mil portes que podries tenir obertes només en queda una”, continua Ariel.
Rosselló ha insistit que no “es permetrà” que els ciutadans de l'illa “visquin en aquestes condicions” i ha demanat a la gent que, abans de venir, “s'asseguri de tenir un habitatge”. El parc residencial, no obstant això, està molt limitat i els seus preus no estan a l'abast de gairebé ningú. La majoria dels treballadors desallotjats, a més, fa anys que estan a Eivissa, no són nouvinguts. Valentín, treballador de manteniment, es va traslladar aquest dilluns des de Ca Rova 2 a la zona de Ca Misses. Poc després, es va emportar la grua i, per a no invertir més diners -la va comprar per uns 7.000 euros-, va decidir deixar-la. “Ja no hi ha més opcions, hem arribat al límit. L'advocat va fer una bona feina, però després de l'incendi ja no va poder fer més”, reconeix aquest home d'origen colombià.
Demandats per 'okupació'
Els propietaris de la finca de Cas Bunets, representats per l'advocat Mariano Suñer, van demandar a les famílies per ‘okupació’, iniciant un procediment legal contra els desallotjats que, segons va considerar David Fechenbach, defensor legal dels desnonats, “anava per a llarg”. Un error en els tràmits judicials comès per la família catalana d'alt poder adquisitiu va obligar a frenar el passat abril un altre intent de desallotjament i, finalment, una resolució judicial d'urgència per la via contenciosa ha obligat a posar fi a l'assentament en ple juliol -en plena temporada turística- pel perill mediambiental.
En el terreny hi havia fosses sèptiques que ara el Consistori s'encarrega de tancar i un sistema elèctric il·legal amb risc d'electrocució que els tècnics de Medi Ambient ja s'han assegurat que estigués desactivat. A més, la unitat canina antiexplosius del SEPRONA de la Guàrdia Civil ha rastrejat el perill de detonació abans que actuessin camions i tres retroexcavadores. També s'havien activat els antidisturbis, per ordre judicial, encara que no s’han hagut de desplaçar a la zona ja que l'actuació s’ha desenvolupat de manera pacífica.
2.000 euros per infrahabitatge
Els desallotjats havien invertit en alguns casos al voltant de 2.000 euros per infrahabitatge. Ara, la família Ayguavives haurà de desemborsar el cost d'enderrocament de les barraques a l'Ajuntament, que ha recordat que, a partir d'aquest moment, tenen el “deure legal de conservar i mantenir la finca”, que potser es destini al cultiu per a evitar de nou la seva ocupació. Encara així, els nuclis d'infrahabitatges proliferen en diferents àrees de la ciutat, malgrat els esforços municipals. A Vila, fa a penes una setmana, les caravanes i autocaravanes instal·lades en l'aparcament d'es Gorg van experimentar un altre desallotjament de menor intensitat i just davant de la finca de Cas Bunets, a l'altre costat de la carretera, hi ha una altra tenda de campanya.
Richard, un dels desallotjats, informa que continuen mantenint el contacte amb el seu advocat -contractat per unes quaranta famílies de l'assentament després del desnonament de Ca Rova 1-, però també admeten que no poden contradir la decisió del jutge. Per això, en aquesta ocasió no han oposat resistència. Els conductors dels vehicles que circulen per la carretera Vila-Sant Antoni, al costat de la qual s'estén l'assentament, observen amb curiositat la destrossa. Les tasques de neteja s'allargaran probablement dos dies, però els infrahabitatges quedaran avui totalment “desmantellats”, assegura Rosselló.
Sobre les onze del matí no queden en la part baixa del terreny (dividit en tres àrees) res més que enderrocs. Una grua municipal s'ha traslladat fins a l'assentament per a retirar els vehicles considerats abandonats i diversos camions de Ca Na Negreta S.A accedeixen al solar per a començar a llevar les restes de materials. Al costat del tràfec, un agent municipal saluda a un dels desallotjats: “I ara?”, li pregunta. “Al carrer”, li respon el seu conegut.