La batalla per Almallutx, l'enclavament de la darrera resistència musulmana a Mallorca
LLEGIR EN CASTELLÀ
Enclavada al cor de la serra de Tramuntana, entre les parets escarpades que envolten l'embassament del Gorg Blau i els cims més abruptes de Mallorca, Almallutx és molt més que una finca rústica: és un dels grans enclavaments arqueològics de l'illa, l'escenari de la darrera resistència musulmana davant la conquesta de Jaume I i un paisatge que encara avui guarda sota terra les empremtes d'aquells que, fa gairebé vuit segles, van cercar refugi en aquestes muntanyes.
Tanmateix, el futur d'aquest indret d'un valor històric i natural extraordinari és incert. El Consell de Mallorca lluita per adquirir la finca, que el setembre passat va sortir a subhasta judicial per 1,82 milions d'euros. El procediment ha quedat suspès per errors administratius, però la institució insular ha presentat una oferta de 772.504 euros per adquirir els terrenys i posar-los a disposició de la ciutadania.
La compra d'Almallutx s'ha convertit en una operació complexa, marcada per les discrepàncies entre els titulars de la propietat, les exigències de la valoració tècnica i l'interès de l'Administració per preservar un espai d'una rellevància patrimonial excepcional. Com explica a elDiario.es el conseller insular de Presidència, Antonio Fuster, la finca forma part d'una herència els beneficiaris de la qual no van aconseguir posar-se d'acord, fet que va dur el cas als tribunals per repartir els béns.
Un enclavament clau per entendre la Mallorca islàmica
L'interès públic per Almallutx va molt més enllà de l'adquisició de sòl rústic. L'indret està vinculat a un dels darrers focus de resistència musulmana després de la conquesta de Mallorca per les tropes de Jaume I, iniciada el 1229. Després de la caiguda de Madina Mayurqa, una part de la població musulmana es va refugiar a les muntanyes de la serra de Tramuntana, on va mantenir la resistència durant anys. Les restes arqueològiques conservades a la zona permeten estudiar aquella comunitat i una etapa decisiva de la història de l'illa.
Almallutx conserva vestigis de diferents èpoques, entre els quals hi ha restes talaiòtiques i islàmiques, i és considerat un dels jaciments més importants vinculats a la fase final de la presència musulmana a Mallorca. Les investigacions dutes a terme durant els darrers quinze anys pels arqueòlegs Jaume Deyà i Pablo Galera, juntament amb l'investigador Plàcid Pérez, han contribuït a documentar l'assentament. El descens del nivell de l'embassament durant la sequera de 2011 va deixar al descobert estructures que habitualment romanen sota l'aigua i va permetre apreciar l'extensió i la importància de les restes.
La baixada del nivell de l'embassament durant la sequera de 2011 va deixar al descobert estructures que romanen habitualment sota l'aigua i va permetre observar l'extensió i la rellevància de les restes
L'interès científic d'Almallutx ha transcendit l'àmbit insular. El Museu Arqueològic Nacional va incloure el jaciment en un cicle de conferències dedicat a les investigacions arqueològiques a Espanya i hi va programar una sessió titulada Almallutx. Darrer assentament musulmà a Mallorca, a càrrec dels arqueòlegs Jaume Deyà, del Museu de Sóller-Casal de Cultura, i Pablo Galera, del projecte Almallutx. La conferència formava part d'un cicle concebut per donar visibilitat a investigacions arqueològiques rellevants i conscienciar sobre la necessitat de conservar el patrimoni.
El jaciment va tornar a cobrar actualitat el passat mes de gener després de la troballa de diversos cossos humans de més de set segles d'antiguitat que, segons les primeres hipòtesis, pertanyerien a cinc dels més de 15.000 musulmans —civils i combatents— que es van reorganitzar a la Serra després de la conquesta cristiana del segle XIII, la qual cosa va reobrir l'interès per la història d'aquells que van buscar refugi en aquestes muntanyes. L'exposició periòdica de les restes arqueològiques a causa de les variacions del nivell de l'aigua planteja, a més, desafiaments per a la seva conservació i estudi.
Deyà va explicar aleshores que la troballa s'ha d'entendre en el context d'aquella fugida massiva cap a la serra. Les investigacions arqueològiques apunten que els refugiats no es van limitar a amagar-se: van aprofitar l'orografia, van controlar els passos naturals i van reutilitzar assentaments i estructures defensives per prolongar la resistència. La importància de l'indret rau també en el fet que el jaciment pot aportar informació sobre una etapa de la conquesta de Mallorca de la qual encara queden nombroses incògnites. L'erosió provocada per l'embassament, però, amenaça directament algunes de les restes que romanen sota terra.
Enguany s'han trobat diversos cossos humans de més de set segles d'antiguitat que, segons les primeres hipòtesis, pertanyerien a cinc dels més de 15.000 musulmans que es van reorganitzar a la Serra de Tramuntana després de la conquesta cristiana del segle XIII
L'estat de conservació excepcional del jaciment s'explica per la destrucció sobtada i l'abandonament abrupte, que van deixar congelats en el temps molts aspectes de la vida quotidiana de la comunitat musulmana. Els indicis de destrucció per incendis, els aixovars domèstics trobats en la posició original i l'absència de fases posteriors d'ocupació apunten a un final violent, relacionat directament amb els episodis de resistència documentats entre 1230 i 1232. Per a Deyà i Galera, Almallutx no només confirma els relats de les fonts medievals, sinó que aporta una dimensió material clau: la d'un assentament que va funcionar com a nucli articulador del refugi musulmà a la serra abans del seu col·lapse definitiu.
Més enllà de les restes arqueològiques, la finca conserva elements vinculats a l'aprofitament tradicional de la muntanya, com ara camins, marges de pedra, bancals i altres construccions etnològiques. També hi ha edificacions en un estat de conservació deficient. Tot plegat s'integra en un paisatge d'un gran valor ambiental, al cor de la serra de Tramuntana.
La compra de la finca
Ara, la batalla se centra en la compra. La subhasta judicial es va dividir en sis lots que es podien adjudicar per separat. El corresponent a Almallutx tenia un valor de subhasta d'1.823.632,80 euros i exigia un dipòsit de 91.181,64 euros per participar-hi. L'anunci advertia que es desconeixia la situació possessòria de la finca i que no es podia visitar. També indicava que la seva explotació constava com a arrendada verbalment. A més, atès que està catalogada com a bé d'interès cultural (BIC), la finca està subjecta als drets de tanteig i retracte previstos en l'article 32 de la Llei 12/1998 de patrimoni històric de les Illes Balears. Finalment, el procediment va quedar suspès per errors administratius.
La suspensió, però, no ha aturat la iniciativa de l'Administració insular, que ha fet arribar als propietaris una oferta formal de 772.504,09 euros, calculada a partir d'un informe pericial encarregat per determinar el valor del sòl i de les construccions. «Una institució pública necessita un peritatge oficial d'un pèrit acreditat», afirma Fuster, que insisteix que l'Administració ha d'actuar d'acord amb criteris tècnics i amb els procediments establerts per la llei.
L'informe de valoració del Consell inclou les diferents porcions que integren la finca: el Puig de ses Vinyes, el Sementer del Bosc de s'Alzina Grossa, el Bosc des Coll dels Coloms, una part del Sementer des Vermell de s'Ou i dues parcel·les més de dimensions reduïdes. El Bosc des Coll dels Coloms és la peça de més valor, amb una taxació de 432.995 euros, dins els 436.354,22 euros en què es valora el conjunt del sòl. Les construccions, per la seva banda, estan taxades en 336.149,87 euros. Entre aquestes hi ha les antigues cases de possessió d'Almallutx, que es troben en mal estat de conservació i ja han patit esfondraments parcials. El peritatge pren com a referència l'estat de les propietats el maig de 2026 i en calcula el valor com si estiguessin lliures de càrregues, ocupants i arrendataris.
El Consell no negocia com un particular
Fuster rebutja que la quantitat oferta es pugui qualificar d'arbitrària o insuficient sense tenir en compte els criteris emprats per calcular-la. Explica que la valoració ha requerit una feina específica, ja que la documentació històrica de la finca no permetia delimitar amb precisió totes les porcions. “Hem hagut de fer un aixecament cartogràfic”, afirma. A aquesta tasca s'hi han afegit els informes sobre el valor arqueològic, ambiental i etnològic de l'indret.
El responsable insular defensa que l'Administració no pot fixar el preu de compra de la mateixa manera que un comprador privat. “No som un particular que negocia una finca”, recalca: l'operació està subjecta als requisits de la contractació i l'adquisició pública, així com a l'obligació de justificar la despesa amb informes tècnics.
El conseller matisa que, de moment, el Consell no ha rebut una resposta oficial del conjunt dels propietaris. Segons explica, la institució els ha tramès l'informe de valoració i l'oferta formal, però els titulars s'han de posar d'acord abans de comunicar una posició comuna. L'herència té nombrosos interessats i, segons adverteix Fuster, les respostes podrien ser diferents. La normativa permet al Consell formular una oferta directa per una finca que compta amb figures de protecció, independentment de la tramitació de la subhasta. Ara, la institució espera que els propietaris valorin la proposta i comuniquin si estan disposats a acceptar-la.
Els titulars de l'herència, que són diversos, han de posar-se d'acord abans de comunicar una posició comuna sobre l'oferta de gairebé 800.000 euros del Consell Insular
Posar-la a l'abast de tots els mallorquins
Per al Consell, l'adquisició permetria abordar la protecció del conjunt des d'una perspectiva pública, facilitar futures investigacions i garantir que la ciutadania pugui conèixer i gaudir de l'indret. La intenció és evitar que un espai d'aquestes característiques quedi subjecte únicament als interessos privats dels propietaris i dotar-lo d'una estratègia de conservació a llarg termini. Fuster insisteix que l'objectiu de la institució és adquirir «un bé com aquest i posar-lo a disposició de tots els mallorquins», d'acord amb els criteris tècnics establerts. La prioritat, recalca, és protegir aquest patrimoni i garantir el futur dels jaciments arqueològics.
L'operació continua oberta, però el desenllaç depèn ara de la resposta dels titulars i dels passos que permeti el procediment administratiu. La subhasta judicial continua suspesa i el Consell manté l'oferta de 772.504 euros a l'espera que el conjunt de la propietat es pronunciï. Si els propietaris no accepten la proposta, de moment no s'ha anunciat cap decisió sobre una eventual millora de l'oferta ni cap alternativa concreta per adquirir la finca. Fuster assenyala que, si s'arriba a aquest escenari, els departaments competents del Consell hauran d'estudiar les diferents possibilitats i decidir com procedir dins el marc legal.
El precedent de Sa Fàbrica Nova
Fuster esmenta com a precedent la compra de sa Fàbrica Nova de Sóller, un conjunt industrial tèxtil que el Consell va incorporar al seu patrimoni el desembre de 2025 per dos milions d'euros, després d'arribar a un acord amb els propietaris. «Hi havia un interlocutor, es va pactar un preu i, afortunadament, ja és un bé d'interès cultural industrial, propietat del Consell, que és el que preteníem», recorda. L'operació va permetre evitar la pèrdua d'un immoble que feia anys que es deteriorava i la conservació del qual estava en risc.
Instal·lada el 1921 per la societat Rullán i Mayol, sa Fàbrica Nova va ocupar l'espai on havia funcionat, des de 1907, la central tèrmica de l'Elèctrica Sollerense. La fàbrica concentrava diferents fases de la producció tèxtil, des del tractament del cotó fins al filat, el teixit i l'acabat de les peces. Va arribar a tenir 32 telers i una plantilla de 40 persones, 29 de les quals eren dones. Després de passar a mans d'altres societats tèxtils, va tancar definitivament el 1971, en el context d'un pla estatal de reestructuració que va incentivar la destrucció de telers. Més de mig segle després, la compra pública pretén preservar tant l'edifici com la maquinària i convertir l'espai en el futur Museu del Tèxtil de Mallorca, dedicat a recuperar i divulgar la història d'aquesta indústria a l'illa.
El conseller admet que la compra d'Almallutx és més complexa per la manca d'acord entre els hereus i per la necessitat de determinar-ne el valor mitjançant informes tècnics. Tot i això, confia que la finca acabi passant a mans públiques per preservar-ne el valor històric, arqueològic i etnològic.
El febrer de 2025, el Consell de Mallorca va anunciar que exerciria el dret de tanteig per adquirir Almallutx i garantir la conservació d'aquest enclavament històric. La vicepresidenta primera i consellera de Cultura i Patrimoni, Antònia Roca, va defensar que la finca havia de romandre en mans públiques per preservar-ne el patrimoni i facilitar-hi l'accés de la ciutadania. La voluntat també es va traslladar als pressupostos insulars: el Consell hi va incorporar una partida d'1,5 milions d'euros per adquirir Almallutx, dins la política de compra de finques i espais emblemàtics de Mallorca impulsada per la institució.
L'anunci va arribar després que diverses formacions polítiques reclamassin una intervenció pública per evitar que l'indret quedàs en mans privades. Més per Mallorca va proposar que el Govern, el Consell i l'Ajuntament d'Escorca col·laborassin en la compra i va destacar el valor dels dos principals jaciments de la finca: un de talaiòtic i un altre d'islàmic. Tanmateix, l'adquisició no es va arribar a materialitzar. Ara, entre la valoració tècnica, les disputes hereditàries i una subhasta suspesa, el futur d'un dels enclavaments més singulars de la història de Mallorca continua pendent d'una negociació que encara no ha rebut una resposta definitiva.