LLEGIR EN CASTELLÀ
A tres quilòmetres de Santanyí, al sud-est de Mallorca, s'estén un dels poblats talaiòtics més extensos de l'illa. Amb 12.000 metres quadrats intramurs -el rodegen trams de muralla en excel·lent estat de conservació-, Ses Talaies de Can Jordi, objecte de nombroses intervencions arqueològiques durant les últimes dècades, constitueix un testimoni excepcional de l'arquitectura ciclòpia que va caracteritzar la prehistòria balear. No obstant això, no ha estat fins aquest estiu quan l'equip d'investigadors que treballa a la zona ha identificat una seqüència “única” d'edificacions l'anàlisi de les quals, auguren els especialistes, permetrà conèixer l'origen i l'evolució d'una cultura, la talaiòtica, que va emergir al voltant del segle X a. C. a Mallorca i Menorca i va sobreviure, generació rere generació, al llarg de mil anys.
Una de les grans incògnites de l'arqueologia balear rau a entendre per què la societat que fa 4.500 anys es va assentar en llogarets de navetes amb forma de ferradura va entrar en crisi i va donar pas, fa 3.000, a la cultura talaiòtica. “Els poblats de navetes van ser abandonats ràpidament sense que s'hagin detectat signes de violència. Van deixar de ser útils i, de forma generalitzada, els habitants es van reorganitzar en poblats amb torres de gran monumentalitat que, quatre segles més tard, van començar a emmurallar-se”, assenyala, en declaracions a elDiario.es, l'arqueòleg Damià Ramis, qui codirigeix les excavacions juntament amb Nicolau Escanilla, Jordi Hernández i Joan Mestre.
“Què provoca aquest canvi cultural? És un dels grans temes d'estudi de la prehistòria”, subratlla Ramis. Tradicionalment, els investigadors van atribuir aquest canvi a la colonització per part de nous pobladors. No obstant això, investigacions més recents apunten que es va deure “a una dinàmica social interna i a l'existència d'algun tipus de crisi que va portar a una reorganització espacial dels assentaments”, com indica l'investigador. Els arqueòlegs confien a trobar respostes a Can Jordi, un dels poblats que major diversitat de tècniques constructives presenta i que continua sent font de nous descobriments, com el dut a terme en el marc de l'última campanya d'excavacions promoguda per l'Ajuntament de Santanyí i l'equip codirigit per Ramis amb la col·laboració de l'entitat cultural Lausa.
La singularitat de la troballa
En concret, el conjunt arquitectònic, trobat més de 120 anys després que, el 1899, el presbíter santanyiner Guillem Vadell realitzés la primera referència sobre el poblat en una obra inèdita i manuscrita, està conformat per un talaiot, un edifici semicircular adossat, un altre de planta trapezoïdal d'uns 200 metres quadrats i un tram de muralla monumental, estructures que es coneixien de forma aïllada en altres poblats de Mallorca. La singularitat de la troballa rau en la continuïtat arquitectònica de les construccions, la qual cosa obre una finestra inèdita a la prehistòria de Mallorca.
El conjunt arquitectònic està conformat per un talaiot, un edifici semicircular adossat, un altre de planta trapezoïdal d'uns 200 metres quadrats i un tram de muralla monumental. La seva singularitat rau en la continuïtat arquitectònica de les construccions, la qual cosa obre una finestra inèdita a la prehistòria de Mallorca
Es tracta, en paraules de Ramis, d'una seqüència arquitectònica “preciosa” que abasta des del segle X al VI a. C. i que constitueix una oportunitat per a estudiar què va motivar la irrupció dels poblats talaiòtics, analitzar els canvis produïts respecte a la cultura precedent i, potser, reconstruir les transformacions socials i rituals que van acompanyar l'evolució física del lloc. “Ens falta molt per excavar, però som optimistes”, confessa l'arqueòleg.
Ramis explica que han comptat amb la participació d'un nombrós grup de col·laboradors voluntaris els familiars dels quals van treballar a l'entorn del jaciment i atresoraven històries que els seus pares i avis els havien contat: “Els van dir que sota la superfície d'una de les parcel·les, en què no es veu absolutament res, existien altres dos talaiots que van ser desmuntats al llarg del segle XX”. L'arqueòleg subratlla que intuïen la presència de les dues construccions “per referències”, per la qual cosa es van posar mans a l'obra amb l'objectiu de descobrir el procés d'evolució arquitectònica de Ses Talaies de Can Jordi i d'altres poblats de Mallorca.
Negociacions amb els propietaris
Per a això, els investigadors van haver de negociar amb els propietaris de les set parcel·les sobre les quals s'estén el jaciment: “Legalment no podem intervenir sense el seu permís”, explica Ramis, qui agraeix que els hagin proporcionat “totes les facilitats” per poder treballar en aquestes finques. Sota la terra arada al llarg de les dècades es troben les bases de les estructures recentment descobertes. “La superfície ha desaparegut, arrencada pels agricultors en temps passats”, es lamenta l'arqueòleg, qui, amb tot, expressa el seu goig davant el fet que la capa de cultiu fos molt superficial -de tot just vint centímetres de gruix- i sota la mateixa es preservaven les crestes dels murs.
Sota la terra arada al llarg de les dècades es troben les bases de les estructures recentment descobertes. "La superfície ha desaparegut, arrencada pels agricultors en temps passats", assenyala l'arqueòleg Damià Ramis. Amb tot, subratlla que la capa de cultiu era molt superficial i sota la mateixa es preserven les crestes dels murs
Ramis fa èmfasi, així mateix, en les muralles que envolten el jaciment. Com explica, els recintes defensius no es van construir fins al segle VI a. C., d'acord a les datacions radiocarbòniques que s'han obtingut en altres poblats. En el cas de Can Jordi, la fortificació -construïda amb grans ortòstats verticals sobre un sòcol de pedra- representa una de les fases més avançades del poblat: “Un dels nostres objectius és entendre quins factors socials o culturals van conduir a aquesta necessitat d'emmurallament”, afirma.
L'especialista subratlla, finalment, el valor simbòlic d'haver localitzat un nou talaiot, cosa infreqüent en ple segle XXI: “A Mallorca hi ha un catàleg bastant complet de jaciments prehistòrics. Trobar un nou talaiot no ocorre tots els dies, i aquesta descoberta ens ofereix una oportunitat excepcional per estudiar les primeres fases de la cultura talaiòtica”.
Defensa i divulgació del patrimoni
El projecte ha comptat amb la col·laboració de l'entitat cultural Lausa, que des de 2011 treballa en la defensa i divulgació del patrimoni arqueològic local. “El nostre objectiu és doble: conservar i difondre el patrimoni, però també implicar la societat en aquesta tasca”, explica Sebastià Vidal, secretari de l'associació. “A Can Jordi vam començar el 2012 amb campanyes de voluntariat, sense a penes recursos econòmics, i des de llavors hem impulsat juntament amb el Consell de Mallorca diversos projectes d'excavació, restauració i adequació”, comenta a elDiario.es.
Vidal apunta a la complexitat de treballar en un jaciment dividit entre set finques privades: “Sense la col·laboració dels propietaris no podríem seguir investigant. Aquest any hi ha hagut bona disposició, però no sempre és així. Per això és important reconèixer que la continuïtat de les excavacions depèn en gran part d'aquesta cooperació”.
Sense la col·laboració dels propietaris [de les parcel·les] no podríem seguir investigant. Aquest any hi ha hagut bona disposició, però no sempre és així. Per això és important reconèixer que la continuïtat de les excavacions depèn en gran part d'aquesta cooperació
Lausa ha estat a més un pilar en la vessant social i educativa del projecte. “Treballem amb el concepte d'arqueologia social”, explica Vidal. “Cada estiu, quan acaba la campanya, organitzem jornades de portes obertes, visites guiades i tallers escolars. Volem que la comunitat entengui que aquest patrimoni forma part de la seva identitat col·lectiva”. Una implicació ciutadana que, afegeix Vidal, és essencial per garantir la conservació del jaciment: “La nostra feina no acaba amb l'excavació. El projecte té tres pilars: la investigació científica, la restauració i la difusió del coneixement. Només així el patrimoni arqueològic pot retornar a la societat que el custodia”.
El dilema dels talaiots situats en finques privades
En aquest context, Vidal emplaça les institucions a que, en la mesura en què poguessin aportar un pressupost major al valor de les parcel·les en les quals s'assenten restes d'antics poblats, intentin negociar amb els propietaris de les mateixes perquè col·laborin en la preservació de patrimoni i, sobretot, en la possibilitat “que pugui ser gaudit per tots sense que perjudiqui als propietaris”.
En el cas de Menorca, el patrimoni talaiòtic, present a l'illa i en el seu paisatge des de fa 4.000 anys i compost per cases circulars, navetes funeràries o d'enterrament, coves i altres construccions on s'emmagatzemaven aliments o es realitzaven ritus religiosos, va ser el 2023 declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Amb tot just 702 quilòmetres quadrats d'extensió, Menorca compta amb més de 2.000 jaciments de l'època talaiòtica, catalogats i amb un alt grau de conservació.
Malgrat la importància d'aquestes construccions, la immensa majoria dels jaciments es troba dins finques privades. Fincas que, com tot el privat, es poden vendre i es poden comprar, com va ser el cas del poblat talaiòtic de Binisafullet, conjunt declarat Bé d'Interès Cultural (BIC) que es troba dins una finca de 6.000 m2 posada l'any passat a la venda. Encara que el jaciment no pot edificar-se, modificar-se, remoure's ni reformar-se, la parcel·la sí que podia canviar de propietaris i, amb ella, el poblat. Això sí, previ pagament dels 950.000 euros que l'agència Setheby’s demanava per la propietat.