Un informe polèmic i els conflictes d'interessos posen en perill un jaciment patrimoni de la Humanitat a Menorca
LLEGIR EN CASTELLÀ
Pot una obra viària posar en risc un ben declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO? A simple vista, la resposta semblaria òbvia. No obstant això, aquesta pregunta ha estat el punt de partida d'un intens encreuament d'informes tècnics presentats davant el Consell Insular de Menorca, tant abans com després que els jaciments que conformen la Menorca Talayótica fossin reconeguts com a Patrimoni Mundial per la UNESCO.
Des que va assumir la presidència al juliol de 2023, Adolfo Vilafranca es va proposar com un dels seus objectius reactivar les obres del viaducte de Rafal Rubí, una infraestructura a dos nivells l'execució dels quals va ser paralitzada fa una dècada després d'una forta oposició de veïns, col·lectius ecologistes, associacions locals i especialistes de tota l'illa. Els treballs es reprendran pròximament i les màquines tornaran a operar a tan sols 30 metres d'un jaciment de més de 2.500 anys d'antiguitat. “Va ser part de les nostres promeses de campanya”, reconeixen des de l'entorn del PP insular. Per part seva, el primer conseller assegurava a l'abril: “Compatibilitzarem la seguretat viària amb el respecte al patrimoni”.
Poc abans de la investidura de Vilafranca, una delegació del Consell Internacional dels Monuments i Llocs Històrics (ICOMOS), entitat consultora de la UNESCO, va visitar els jaciments de Rafal Rubí i va redactar un informe lliurat el 9 de maig de 2023. En ell, es recomanava al Consell Insular la retirada de les restes del pont inconclús, assenyalant l'impacte negatiu que els materials acumulats, juntament amb els pals i línies elèctriques, tenien sobre l'estat de conservació i la integritat del jaciment. De manera específica, en el Component C6 —on se situen les navetes de Rafal Rubí, segons la zonificació de l'àrea— ICOMOS advertia que “les obres inconcluses estan afectant les vistes paisatgístiques” i que “tenen un impacte negatiu en les vistes del paisatge”. La recomanació va ser contundent: “Eliminar al més aviat possible les obres viàries parcialment acabades del Component C6 i els pals i línies elèctriques en les zones paisatgístiques entre diferents jaciments arqueològics que influeixen negativament en les vistes del paisatge”.
Paradoxalment, a penes un any després, el llavors president de ICOMOS España, Jordi Tresserras Juan, va abandonar el seu càrrec per a centrar-se en la seva labor com a director de Ibertur, una empresa de consultoria especialitzada en gestió, anàlisi i avaluació de projectes patrimonials. El 21 d'abril de 2024, a sol·licitud del Consell Insular, Tresserras va lliurar un nou informe en el qual contradiu l'assenyalat per ICOMOS l'any anterior. No sols avala la viabilitat del viaducte, sinó que proposa diverses mesures per a mitigar el seu evident “impacte visual”. Entre elles, suggereix “reforçar les pantalles vegetals amb espècies autòctones, revegetar els talussos, soterrar línies aèries de comunicació i electricitat, crear un camí lateral per als vianants i ciclistes, i restaurar els murs de pedra seca”.
Tresserras va avalar Altri a Galícia
Cal assenyalar que Tresserras també va elaborar aquest mateix any un Estudi d'Impacte Patrimonial (EIP) finançat per l'empresa portuguesa Altri, interessada a construir una planta de processament tèxtil a Palas de Rei, al cor de Galícia. El projecte ocuparia 366 hectàrees, consumiria 46 milions de litres d'aigua diaris del riu Ulla i se situaria a escassa distància del Camí Francès de Santiago, en una zona protegida per la Xarxa Natura 2000.
Un dels elements que ha generat major alarma és la xemeneia de 75 metres d'altura inclosa en el disseny, des de la qual s'emetran gasos com a òxids de sofre i nitrogen, monòxid de carboni, sofre i partícules en suspensió. En el seu informe, Tresserras reconeix la proximitat del complex a una àrea declarada Patrimoni de la Humanitat i recomana que la xemeneia adopti una forma que harmonitzi amb l'entorn: “Utilitzar tons marrons i verds per a reduir l'impacte visual i convertir-la en una icona. Se suggereix integrar-la dins d'un disseny arquitectònic major que doni al conjunt industrial una aparença atractiva”. Després de la difusió d'aquest document, María del Carmen Martínez Ínsua, directora general de Patrimoni de Galícia amb 12 anys de trajectòria, va presentar la seva dimissió.
Posteriorment, ICOMOS España va emetre un comunicat aclarint que tots dos estudis signats per Tresserras van ser realitzats “a títol personal i privat, sense que l'organització hagi tingut participació ni hagi assumit cap responsabilitat en la seva elaboració”. No obstant això, en l'informe favorable al projecte de Altri figura com a signant l'actual tresorer d'ICOMOS España, Alonso Campanero. elDiario.es ha intentat contactar amb ICOMOS per a recaptar la seva versió sobre els informes contradictoris de Rafal Rubí i del cas Altri, però no ha contestat. Qui sí que va accedir a parlar va ser Jordi Tresserras, qui ha expressat: “Primer de tot, em sap greu que es qüestioni la meva professionalitat quan porto quaranta anys treballant en gestió del patrimoni”.
Consultat sobre tots dos estudis, Tresserras afirma: “En els dos informes —tant el d'Altri com el de Rafal Rubí— reconec que hi ha impacte visual i això està clarament indicat. El problema és que a Espanya no comptem amb un marc legal específic en matèria de patrimoni que reguli aquests casos, com sí que existeix en les avaluacions d'impacte ambiental”. I agrega: “Les propostes que vaig presentar per al viaducte de Rafal Rubí i la fàbrica d'Altri no són més que recomanacions tècniques dirigides a les autoritats competents, amb l'objectiu de mitigar l'impacte generat, tal com indica el manual del Centre de Patrimoni Mundial de la UNESCO”.
Tresserras subratlla la necessitat d'incorporar legalment els estudis d'impacte patrimonial: “Aquests informes es realitzen perquè Espanya va signar la Convenció del Patrimoni Mundial, que en les seves disposicions pràctiques estableix la seva obligatorietat. Però la veritat és que no estan recollits ni en la legislació estatal ni en la majoria de les lleis autonòmiques, excepte alguns avanços en comunitats com Castella-la Manxa i Castella i Lleó”.
En relació amb tots dos desenvolupaments —el viaducte de Menorca i la planta industrial de Galícia— Tresserras insisteix que “no existeix mal patrimonial directe” i que l'impacte visual pot mitigar-se mitjançant alternatives. “Ni la fàbrica ni el viaducte destruiran la naveta ni travessaran el camí de Santiago. És cert que hi ha un impacte visual, però, una vegada més, no sabem com actuar perquè no existeix normativa ni protocol que indiqui què fer davant impactes visuals fora de l'àrea patrimonial protegida. No comptem amb cap marc jurídic clar que el reguli”, afirma.
Ni la fàbrica [d'Altri a Galícia] ni el viaducte [a Menorca] destruiran la naveta ni travessaran el camí de Santiago. És cert que hi ha un impacte visual, però, una vegada més, no sabem com actuar perquè no existeix normativa ni protocol
Justificació: massa cotxes
Amb l'arribada d'un turisme cada vegada més massiu a Menorca, els estius a l'illa enfronten un problema creixent: la sobrepoblació de cotxes. Actualment, Menorca no té una regulació d'entrada de vehicles –encara que està en això i ja ha aprovat un límit recomanat de 120.000–, la qual cosa genera conseqüències visibles. Augmenten els accidents, els embussos, els xocs —alguns de considerable gravetat—, així com les sortides de calçada. Aquesta situació s'agreuja amb la gran afluència turística que l'any passat va aconseguir els dos milions de persones. En una illa amb una sola carretera principal, els vehicles de lloguer turístic s'han convertit en un seriós problema de seguretat viària.
Aquest argument és el que sosté, des de fa una dècada, el Partit Popular de Menorca per a defensar la construcció del viaducte de Rafal Rubí. “L'enllaç a doble nivell elimina el gir a l'esquerra en un tram corb que resulta especialment perillós per coincidir amb un canvi de rasant”, assenyalen fonts del Consell Insular. Per part seva, el conseller de Cultura, Juan Domingo Pons Torres, tanca el debat sobre el possible impacte en el patrimoni insistint que “es tracta d'un tema tècnic”.
Una altra de les veus que impulsa la finalització de les obres és la del representant de l'empresa Menorca Natura, Turisme i Cultura S.L., gestora del Parc Arqueològic de Rafal Rubí, les activitats del qual romanen paralitzades. El president d'aquesta entitat, Rafael Durán Vadell, reclama des de fa anys un “accés segur i pràctic des de la carretera general” al parc. Rafael Durán coincideix amb el Consell Insular en la postura sobre aquest tema, però no és l'única casualitat: el president insular, Adolfo Vilafranca, i l'ara empresari patrimonial van compartir en el seu moment militància en el mateix partit polític, el PP.
Rafael Durán va ser durant anys un dirigent destacat del PP balear: portaveu del partit a l'Ajuntament de Palma, regidor d'Esports i president de l'Institut Municipal de l'Esport. En 2009, va ser detingut en el marc de “l'Operació Espasa”, vinculada al Cas Palma Arena, baix sospita de presumptes delictes com a prevaricació, suborn, malversació de fons públics i falsificació de documents. No va ser condemnat perquè la recerca central del cas Palma Arena, en la qual ell estava imputat, al final va ser arxivada sense judici en 2019. Com a resultat de tot aquest procés, va dimitir de tots els seus càrrecs i va ser suspès temporalment de militància, fins que finalment va abandonar la política fa més d'una dècada. Des que Durán va assumir la seva gestió, al parc de Rafal Rubí es va instal·lar una caseta de control, personal d'atenció al públic, una àrea per a la venda de records i begudes, i dues zones d'aparcament.
A més del seu paper com a empresari de l'àmbit cultural, Durán figura com a administrador únic de l'empresa Pendent Serveis i Gestió S.L., que gestiona part del patrimoni militar de Menorca i en la qual va treballar eventualment l'actual conseller de Medi Ambient, Simón Gornés, una de les principals espases del govern de Vilafranca. Entre els espais gestionats per aquesta signatura es troba La Mola, una fortalesa del segle XIX que ocasionalment es lloga per a esdeveniments privats com a bodes i batejos. Tot i que elDiario.es ha intentat contactar amb Durán per a recollir la seva versió dels fets, l'empresari ha preferit no donar declaracions.
0