Les queixes de turistes i residents acaben amb cabres abatudes a tirs a Menorca: “Matar-les així és una salvatjada”
LLEGIR EN CASTELLÀ
Darrera setmana d'agost de 2025. La costa nord de Menorca és un tòrrid erm rocós enmig d'un dels estius més intensos que es recorden. La sequera i les altes temperatures augmenten la pressió humana sobre l'illa que, al seu torn, aprofundeix l'escassetat d'aigua potable als aqüífers. Hi ha alerta taronja. Acalorades i assedegades, un grup de cabres silvestres abandona el seu hàbitat per endinsar-se a la jungla de ciment de les urbanitzacions d'Arenal d'en Castell i Son Parc, al municipi d'Es Mercadal. El telèfon de l'Ajuntament no va parar de sonar durant les setmanes següents amb denúncies i queixes de veïns i turistes pel fet que les cabres “invadeixen els jardins, es mengen les plantes i embruten els cotxes”. A partir d'aquí es posarà en marxa un mecanisme administratiu pel qual el Consistori sol·licitarà a la Conselleria de Medi Ambient i Pesca del Govern que prengui cartes a l'assumpte, organisme que finalment impulsarà la solució que ha aixecat polseguera entre la població local: matar totes les cabres a trets.
“El matí de dissabte ens trobem amb un cartell que deia que tancaven l'etapa quatre del Camí de Cavalls per tasques de gestió i manteniment. No deia res que estiguessin matant a trets la fauna silvestre. Nosaltres com a veïns no volem que rondin lliures per la zona perquè poden ser un perill per al trànsit i fins i tot s'hi colaven en jardins, però matar-les així ens sembla una salvatjada”, explica Alícia A., una de les poques residents que habita tot l'any a la urbanització de l'Arenal, típicament poblada per turistes i residents estacionals. “Imagina't que algú decidís ometre el cartell o què passaria si algú està d'excursió i no el veu? És una burrada i un perill resoldre les coses a trets”, conclou.
Nosaltres com a veïns no volem que rondin lliures per la zona perquè poden ser un perill per al trànsit i fins i tot s'hi colaven en jardins, però matar-les així ens sembla una salvatjada
“Em sembla un espant que en una illa que és Reserva de Biosfera, que té especial cura de la fauna i flora com a part de la seva oferta cultural i fins i tot turística, es resolgui la sobrepoblació d'animals a tirs. Al veïnat estem consternats perquè, a més, han deixat les restes dels animals allà on els van matar. El tram d'Arenal del Camí de Cavalls fa olor de mort des de fa dies, la postal és realment impactant”, explica la Lluvia, veïna de Son Parc.
Ella, després d'assabentar-se de la batuda, va començar a recollir firmes entre els municipis de Menorca per exigir que es canviï el protocol de control de fauna per un altre no letal. “Hem aconseguit mil firmes en 24 hores, les xarxes socials ens han ajudat molt i continuarem lluitant perquè es busqui una solució menys bàrbara per a aquests pobres animals”, conclou.
Cap administració es fa responsable
Des del Consistori insisteixen que es va notificar degudament a tot el veïnat de Son Parc i d'Arenal de les “tasques de manteniment relacionades amb el control poblacional de cabres assilvestrades” durant els dies 6 a 8 de maig. Així mateix, en diàleg amb elDiario.es, l'alcalde d'Es Mercadal, Joan Palliser Riudavets (PP), afirma que el govern municipal està exempt de tota responsabilitat. “No és la nostra competència. La responsabilitat en matèria de gestió de fauna silvestre és del Govern, concretament del Consorci per a la Recuperació de la Fauna de les Illes Balears (COFIB), a qui vam remetre les nostres peticions i que finalment van procedir”, explica.
Per la seva banda, des de la Direcció General de Medi Ambient han confirmat que l'activació del “protocol de control de fauna” es va iniciar arran d'un “requeriment urgent i reiterat de l'Ajuntament, motivat per les queixes veïnals i pels danys que aquests animals provoquen en jardins, horts i explotacions agrícoles” i han insistit que les cabres suposen un “risc per a la seguretat viària en envair carreteres i zones urbanes”. Amb tot, van rebutjar explicar si existeix un cens poblacional de cabres assilvestrades a Menorca, ni tampoc van detallar quants han estat els exemplars abatuts després de l'última matança.
Per la seva banda, fonts del COFIB han confirmat que “el propi Consistori d'Es Mercadal va notificar a aquesta dependència que no podia assumir la captura en viu dels animals, motiu pel qual s'ha optat per una batuda de caça controlada com a mesura excepcional de gestió poblacional”. Així mateix insisteixen que l'actuació “compta amb totes les autoritzacions pertinents i es desenvolupa únicament en set finques autoritzades”. En ella van participar quatre treballadors del COFIB, juntament amb Agents de Medi Ambient, Policia Local, Guàrdia Civil i representants de l'Ajuntament. Cal recordar que, encara que des del Govern assenyalen que es tracta d'un protocol “excepcional”, diversos veïns de la zona han confirmat a elDiario.es que no és la primera vegada que succeeix.
Per la seva banda, des del COFIB han explicat a elDiario.es que l'abandonament de cossos a la intempèrie que denuncien els veïns respon a un criteri ambiental. “Els cadàvers dels exemplars abatuts no seran remoguts, excepte en aquells casos en què quedin visibles o propers a zones transitades. Aquesta decisió respon a criteris d'una pauta de gestió ambiental i equilibri ecològic, ja que contribueixen a l'alimentació d'aus carronyaires presents a Menorca, com les milanes o els milans”, conclouen.
Alternatives no letals
L'Aïda Gascón és coordinadora estatal de l'ONG Anima Naturalis, una de les entitats que, després d'assabentar-se de les intencions del COFIB l'agost de l'any passat, es va comunicar amb el Govern després de ser alertada per una de les col·laboradores de l'organització, resident a Es Mercadal, de la imminent matança de cabres. “Sabem que és una pràctica habitual a les Balears i per això ens vam comunicar amb el Govern, fins i tot vam fer una sol·licitud d'informació pública. Vam haver de reclamar a l'organisme mediador de transparència perquè no van respondre. En tot moment la nostra intenció era conèixer els fonaments que van portar l'administració a decidir que matar a trets les cabres era la millor alternativa”, explica Gascón.
L'activista animalista insisteix que, segons la Llei de Benestar Animal, és obligatori buscar alternatives no letals en qualsevol protocol de control poblacional. “Realment no crec que hagin buscat cap alternativa. Nosaltres ens vam oferir a buscar conjuntament altres solucions com trasllats a santuaris o reserves protegides, però ni tan sols ens van trucar per preguntar com es podria fer”, conclou Gascón.
Realment no crec que hagin buscat cap alternativa. Nosaltres ens vam oferir a buscar conjuntament altres solucions com trasllats a santuaris o reserves protegides, però ni tan sols ens van trucar per preguntar com es podria fer
Jaume H. treballa en una empresa dedicada exclusivament al control poblacional d'animals silvestres. Segons explica, la seva companyia manté vigents diverses desenes de contractes amb administracions de tot l'estat, amb l'objectiu d'evitar la via letal com a eina de control poblacional. “Jo era a Menorca quan van aparèixer les primeres queixes per les cabres. En el seu moment em vaig oferir a les autoritats, per la meva experiència sé que es podria utilitzar el mètode del 'capturador', una gàbia accionada per control remot que permetria capturar els exemplars i traslladar-los a un altre lloc on no molestin. Això implica una despesa, una inversió, una logística que moltes vegades les administracions públiques no estan disposades a fer”, conclou.
Finalment, cal destacar que en 2025 la formació animalista PACMA va demanar al Govern que es fessin públics els informes tècnics i ambientals que van justificar l'execució de la població. Fonts de l'organització han destacat que “la gestió de poblacions animals s'ha d'abordar des de criteris científics, ètics i proporcionats”. “Aquesta decisió és improvisada i a més poc eficaç”, assenyalen els animalistes, que, a més, sostenen –igual que l'ONG Anima Naturalis– que existeixen alternatives menys agressives, com l'esterilització. Per la seva banda, ni la Conselleria de Medi Ambient ni el Consorci per a la Conservació de Fauna han respost a aquest mitjà quins han estat els criteris tècnics tinguts en compte per realitzar la batuda, ni tampoc si existeix un cens poblacional de cabres silvestres, ni quantes en van ser abatudes finalment entre el 7 i el 9 de maig.
0