El cavallet de mar, en risc de desaparició a la Mediterrània per l’augment d’embarcacions i la construcció

Les generacions anteriors van ser testimonis, en nedar a la mar, d’una cosa que ara ja no es pot apreciar: cavallets de mar, de colors intensos, flotant per badies i llocs arrecerats de la costa de Mallorca, Menorca i les Pitiüses. Aquest peix marí és un dels habitants més singulars de la Mediterrània i un dels més vulnerables als canvis que està experimentant l’ecosistema marí en aquest racó del món. El singnàtid, amb importants funcions ecològiques, es troba en declivi a la regió mediterrània, incloses les Illes Balears.

Igual que abans era fàcil trobar-los en llocs amb aigües calmades, de poca profunditat i on hi ha praderies submarines, com la badia de Portocolom (Mallorca), Maó (Menorca), s’Estany des Peix (Formentera) o la badia de Talamanca (Eivissa); actualment és pràcticament impossible. La seva presència —cada vegada menor— està lligada a fons costaners amb vegetació marina, on es camuflen i passen la major part del temps.

Però en les darreres dècades les seves poblacions han caigut entre un 25 % i un 30 %, en un context a les illes marcat per la degradació dels seus hàbitats, la contaminació i altres impactes sobre el litoral, com la superpoblació d’embarcacions, l’elevada activitat humana derivada del turisme i els efectes del canvi climàtic.

A les aigües de l’arxipèlag viuen dues espècies autòctones: el cavallet de mar comú i el cavallet marí mediterrani, ambdues protegides. Es tracta de l’Hippocampus hippocampus i Hippocampus guttulatus, segons els seus noms científics. Ambdues estan protegides pel Reial decret 139/2011, de 4 de febrer, que desenvolupa el Llistat d’Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial (LESRPE).

Els cavallets de mar són indicadors de la salut dels ecosistemes marins i, alhora, una espècie especialment vulnerable als canvis que tenen lloc en el seu hàbitat natural: actualment, l’augment de temperatura provocat pel canvi climàtic i que afecta la mar Balear és un altre dels principals problemes no només per als cavallets, sinó també per a la supervivència d’altres animals i plantes marines com la posidònia oceànica.

Els cavallets de mar són indicadors de la salut dels ecosistemes marins i, alhora, una espècie molt vulnerable als canvis que tenen lloc en el seu hàbitat natural. L’augment de les temperatures per la crisi climàtica els afecta especialment

De fet, l’aigua s’ha escalfat +0,036 ºC a l’any des de 1982, amb anomalies rècord el 2022 i el 2023, segons un estudi realitzat el 2025 per investigadores de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (Imedea, CSIC-UIB), que va analitzar com detectar les onades de calor marines a la Mediterrània, en una mar cada vegada més càlida.

L’organisme va apuntar que la Mediterrània occidental, i especialment la Mar Balear, travessa una de les etapes més càlides mai registrades. Un altre anàlisi d’un grup de científics va determinar que l’òxid nitrós ha assolit enguany el seu màxim a les illes, on les platges estan al límit del seu escalfament.

Un declivi “preocupant”

Aquest és un dels motius pels quals, en les darreres dècades, les poblacions del cavallet de mar comú a l’arxipèlag han patit un ràpid declivi, segons dades d’un projecte de conservació impulsat per Banca March i la Fundació Palma Aquarium i que ha aconseguit introduir en quatre anys un total de 1.517 exemplars en diferents àrees marines protegides i Llocs d’Interès Comunitari (LIC) de les Illes Balears.

L’objectiu és contribuir a la recuperació de les dues espècies autòctones presents a la Mediterrània a través d’una tasca de recuperació i investigació amb iniciatives destinades a augmentar el coneixement sobre el peix i la conservació de la biodiversitat marina. El procés comença amb la selecció i aclimatació de parelles adultes per afavorir la reproducció. Una vegada neixen les cries, comença la fase més delicada, amb exemplars que mesuren tot just un centímetre i necessiten unes condicions molt controlades per sobreviure.

La temperatura, la llum, la filtració i la circulació de l’aigua són alguns dels paràmetres que es vigilen durant aquesta etapa, en què, a més, se’ls proporciona aliment viu com ara artèmia, misis, microalgues, rotífers i copèpodes. Per produir-lo, s’utilitza un laboratori de plàncton i quan els cavallets arriben a una mida suficient per sobreviure en el medi natural, arriba el darrer pas, que és la seva reintroducció a la mar.

Dificultats per fer un cens

El cavallet de mar és un dels únics animals en què és el mascle —i no la femella— qui incuba els ous en una bossa situada a l’abdomen fins que neixen les cries. I pot arribar a alliberar-ne centenars en un sol part. Es manté estable mitjançant la cua, amb la qual s’agafa a la vegetació marina. Per contra, per desplaçar-se, utilitza les seves petites aletes. Per alimentar-se, aspira les seves petites preses, com ara crustacis, a través del seu musell, potser la seva part més característica.

Algunes espècies —entre elles, les dues que habiten a la mar Balear— fan rituals de festeig i formen vincles de parella durant una temporada reproductiva. Alguns d’aquests passos gairebé cerimonials consisteixen a reunir-se cada matí, canviar de color, nedar junts i entrellaçar les seves cues.

Algunes espècies fan rituals de festeig, com reunir-se cada matí, canviar de color, nedar juntes i entrellaçar les cues

Des de la Fundació assenyalen que els projectes de restauració activa, com la cria i alliberament de cavallets de mar o també els peixos agulla —que s’assemblen molt a la posidònia morta, amb la qual es confonen—, poden tenir un paper en la recuperació de les poblacions, sempre que comptin amb una base científica sòlida. Tanmateix, adverteixen que aquestes iniciatives són només una part de la solució i que la prioritat ha de ser conservar els ecosistemes i actuar sobre les causes que han provocat el declivi de les espècies.

Quant a l’alliberament de nous exemplars, expliquen que no serveix de gaire si l’hàbitat no manté unes condicions ambientals adequades o no s’han reduït les pressions que van portar l’espècie a disminuir. Al mateix temps, reconeixen que els projectes poden ajudar a acostar el problema a la ciutadania i generar suport per impulsar mesures de conservació més àmplies. Però el “repte real”, assenyalen, està a trobar l’equilibri entre restaurar i evitar que els ecosistemes arribin a necessitar-ho.

L’ésser humà, el seu principal depredador

Un dels principals problemes per a la conservació dels singnàtids —cavallets i peixos agulla— consisteix en el fet que és molt difícil obtenir informació sobre el seu estat. Són peixos molt modificats, amb un esquelet molt dur i amb pocs depredadors naturals, les poques habilitats dels quals per nedar han fet que evolucionin en l’art del camuflatge i siguin molt difícils de rastrejar sense utilitzar pràctiques invasives (com la pesca d’arrossegament). Això impossibilita pràcticament que existeixi un cens.

El fet de la seva desaparició no constitueix una evidència científica, però sí que s’ha constatat a través del testimoni social. Això permet, segons els experts, afirmar que aquesta decadència del singular peix marí s’està produint. D’altra banda, els espais marins en què habiten —tranquils, poc profunds i lluminosos— podrien ser ecosistemes complexos atractius perquè hi visquessin les espècies d’aquesta família.

Tanmateix, en ser molt fràgils i a causa de l’alta pressió al litoral balear, s’han anat deteriorant, cosa que ha provocat la pèrdua de la seva qualitat ambiental i l’afectació de la fauna marina, inclòs el cavallet de mar. Els llocs de refugi s’han convertit en les darreres dècades en entorns hostils amb una activitat humana i nàutica molt intensa, lamenten des de la Fundació Marilles.

En aquests punts —a més, altament turístics— s’ha edificat i se segueix edificant en gran mesura. N’és un exemple clar l’Arenal des Castell, a Menorca, el port de Sóller, a Mallorca, o Sant Antoni de Portmany, a Eivissa. Enclavaments on s’han construït hotels, ports i diferents serveis per a l’activitat marítima a prop de nuclis poblacionals de la costa molt construïts i totalment entregats al turisme.