Un de cada cinc iots fondeja il·legalment sobre la posidònia a Eivissa

Les àncores d'embarcacions, vaixells i iots, quan es llancen sobre les praderies de Posidonia oceanica, continuen causant un dels impactes més perjudicials per a aquest valuós ecosistema marí. Es tracta d'una planta marina que exerceix funcions essencials per a la Mediterrània: oxigena el mar, captura grans quantitats de diòxid de carboni, protegeix les platges de l'erosió i serveix d'hàbitat a centenars d'espècies. La seva conservació és fonamental tant per a la biodiversitat com per a la lluita contra el canvi climàtic.

En el cas de l'arxipèlag balear, aquesta planta marina ocupa més de 591 quilòmetres quadrats, és a dir, més del 50% de tota la superfície de posidònia del litoral espanyol. A Eivissa, més del 21% dels fondejos il·legals es fan sobre la posidònia, segons Destrucción a toda costa 2026, el darrer informe de Greenpeace. Aquesta xifra podria ser encara més elevada, ja que el servei de vigilància i inspecció del Govern no pot controlar tots els fondejos. A més, les embarcacions canvien constantment d'ubicació, de manera que el nombre real de fondejos irregulars podria ser superior.

Ports de les Illes Balears –ens públic dependent de la Conselleria de la Mar i del Cicle de l'Aigua del Govern– tenia previst implantar aquesta temporada turística tres nous camps de boies de baix impacte per reduir la pressió nàutica sobre les praderies afectades. Les boies ecològiques, o boies de baix impacte, són sistemes d'amarratge permanents dissenyats perquè les embarcacions puguin fondejar sense haver de llançar l'àncora al fons marí, evitant així danyar hàbitats sensibles com les praderies de Posidonia oceanica.

Estava previst instal·lar un camp de boies de baix impacte a Porroig i un altre a Cala d'Hort (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa), com també un tercer a l'Illa de l'Aire (Sant Lluís, Menorca). Tanmateix, els projectes s'han endarrerit i caldrà esperar, com a mínim, un any més, segons han confirmat fonts de la Conselleria que dirigeix Juan Manuel Lafuente. “Es troben en fase de tramitació i està previst que ja estiguin en funcionament la temporada vinent”, asseguren.

Les cales en pitjor estat

Inma Saranova, directora d'Ibiza Preservation, explica que, tot i que el febrer d'aquest any Ports de les Illes Balears va licitar la instal·lació de 25 boies ecològiques a Cala d'Hort i 24 a Porroig, el problema rau en “l'enorme distància que continua existint entre anunciar, projectar i executar”. “Considerem preocupant que dues zones amb tanta pressió com aquestes hagin arribat a aquesta temporada sense disposar d'aquesta infraestructura”, lamenta Saranova.

“De les zones que hem estudiat, Porroig, Cala Vedella i Talamanca són les que es troben en pitjor estat de conservació”, afirma Xisco Sobrado, llicenciat en Ciències Marines i tècnic de l'àrea marina del grup ecologista GEN-GOB. La primera és una petita cala d'uns 150 metres de longitud, plena de casetes varador, situada al sud-oest de l'illa, molt a prop d'Es Cubells i Es Jondal. Aquesta cala està molt malmesa, ja que, segons diversos estudis, almenys un 40% de la posidònia hi és morta.

Saranova també identifica la badia de Sant Antoni de Portmany entre les zones més afectades pel fondeig il·legal, d'acord amb les dades més actualitzades del Govern. En el cas de Formentera, afegeix, la zona més sensible és ses Illetes, situada dins del Parc Natural.

Almenys el 40% de la posidònia de la cala de Porroig està morta

Pel que fa a Cala Vedella, està situada al sud-oest de l'illa, entre es Caló d’en Real i es Caló de s’Oratge, encaixonada entre penya-segats i envoltada de turons coberts de pinedes. És una platja de sorra fina plena de petites botigues de records, bars i restaurants de cuina tradicional eivissenca. Aquest entorn es caracteritza per un creixement urbanístic que ha estat desordenat i els seus turons han quedat esquitxats per diferents promocions immobiliàries. És, a més, un indret molt desitjat pel turisme nàutic.

Pel que fa a Talamanca, és una de les platges urbanes de Vila –el topònim de la ciutat d’Eivissa–, una de les més afectades per la pressió nàutica, com també per la crisi climàtica. El mateix informe assenyala que podria quedar-li “amb prou feines deu anys d’existència” si no es produeixen canvis dràstics en la seva gestió. Aquesta platja, com passa amb altres de l’arxipèlag balear, pateix greument els impactes dels temporals. L’onatge arrasa constantment la passarel·la de fusta i les instal·lacions costaneres, fet que demostra “la inviabilitat de continuar guanyant metres al mar”, segons els ecologistes. Una situació similar es va produir en una altra platja urbana del municipi, ses Figueretes, on el temporal Harry va provocar una gran pèrdua de sorra i danys tant al passeig marítim com a la passarel·la de fusta.

A Talamanca, una de les platges urbanes d’Eivissa, li podrien quedar ‘amb prou feines deu anys d’existència’ si no es produeixen canvis dràstics en la seva gestió

“Talamanca és probablement l’exemple més evident”, argumenta Saranova. El camp de boies de baix impacte previst en aquesta platja, afegeix, permetria ordenar el fondeig amb uns 90 punts d’amarratge situats principalment sobre sorra; retirar els fondejos irregulars i evitar l’impacte de les àncores i les cadenes sobre la praderia. “Tanmateix, la manca de coordinació entre administracions ha fet que encara no estigui operatiu”, assegura.

La posidònia protegeix les platges

Cal recordar que les praderies de Posidonia oceanica funcionen com a barreres naturals contra l’onatge, tot i que estan en retrocés a causa dels fondejos il·legals i de la pesca d’arrossegament. A més, la biodiversitat marina i costanera també pateix un greu retrocés per la crisi climàtica i per la pressió humana en general. “En aquestes zones no hi hem percebut millores; el que hem observat és una tendència a empitjorar”, lamenta Sobrado, tècnic del GEN-GOB. Pel que fa a les zones que es troben en millor estat de conservació, el científic cita Cala Roja, una cala del sud-oest de l’illa caracteritzada pel to vermellós dels seus penya-segats.

La posidònia es veu afectada pels fondejos il·legals, la pesca d’arrossegament, la crisi climàtica i la pressió humana

En la primera legislatura (2015-2019) de la socialista Francina Armengol al Govern –que va governar amb Més i mitjançant un acord de governabilitat amb Podem– es va aprovar el Decret 25/2018 per a la conservació de la Posidonia oceanica a l’arxipèlag balear. Tanmateix, les entitats ecologistes consultades consideren que, malgrat els avenços normatius, la supervivència d’aquest ecosistema “continua en risc”.

“Les causes són un model turístic que ignora la capacitat de càrrega, una gestió deficient de les aigües residuals –que continua tractant el mar com un abocador– i unes previsions climàtiques extremadament preocupants”, assenyala Amics de la Terra. Pel que fa a la pressió dels vaixells i els iots, aquesta entitat sosté que la situació “és crítica, especialment al sud-oest” de l’illa. “Eivissa suporta una de les majors pressions de fondeig de tota la Mediterrània”, lamenten.

Tres barques d'inspecció

El Govern disposa de tres embarcacions per desplegar el seu dispositiu de vigilància i inspecció del litoral d’Eivissa i Formentera, explica la Conselleria de la Mar. Està format per dues embarcacions destinades al servei de vigilància, inspecció i control del litoral, amb bases als ports d’Eivissa i de Sant Antoni de Portmany. A més, hi ha una tercera embarcació destinada al suport de les operacions portuàries al port de Portmany. Entre les seves funcions destaquen la detecció d’activitats irregulars, el control del lloguer il·legal d’embarcacions, la supervisió de fondejos no autoritzats, la comprovació de la documentació i de les autoritzacions administratives, com també la coordinació amb la resta d’administracions i cossos que desenvolupen funcions de vigilància al litoral.

Tres embarcacions del Govern inspeccionen les activitats irregulars, controlen el lloguer il·legal d’embarcacions i supervisen els fondejos no autoritzats

Durant el 2025 es van incoar 162 expedients sancionadors per infraccions relacionades principalment amb el xàrter nàutic il·legal, amb propostes de sanció per un import total de 471.600 euros. Pel que fa al 2026, a data de 8 de juliol, s’han iniciat 39 nous expedients i n’hi ha prop de 70 pendents d’incoació, una quinzena dels quals corresponen a inspeccions efectuades aquest any. A més, també s’ha aconseguit retirar anuncis irregulars d’allotjament en embarcacions i ofertes de lloguer d’embarcacions de llista setena publicades en plataformes digitals, després de les peticions adreçades als seus responsables.

Pel que fa a l’augment de la temperatura a la Mediterrània, afecta la posidònia perquè la seva supervivència comença a estar en perill a partir dels 28 graus. El 2025, en alguns punts de la costa balear i mediterrània es van superar els 30 graus. “De res servirà protegir les praderies si no aturem immediatament el sobreescalfament causat pel model de producció i consum del Nord Global, que afecta directament la temperatura de la Mediterrània, tant marítima com terrestre”, adverteix Amics de la Terra.

De res servirà protegir les praderies si no aturem immediatament el sobreescalfament causat pel model de producció i consum del Nord Global, que afecta directament la temperatura de la Mediterrània, tant marítima com terrestre

Un pla integral de millora

En un informe anterior, diferents científics i entitats ecologistes van proposar implementar diverses mesures per garantir la protecció de la posidònia. Entre aquestes mesures hi ha la instal·lació de fondejos de baix impacte, d’acord amb criteris de capacitat de càrrega ambiental; l’establiment d’àrees de recuperació ambiental a les zones més degradades amb la prohibició de fondejar-hi; l’habilitació de fondejos fixos de baix impacte i d’ús social per als residents de la zona; la informació als navegants sobre la importància de no fondejar damunt la posidònia; la reducció del nombre d’embarcacions durant la temporada d’estiu i el decreixement turístic.

“S’han produït avenços, però l’aplicació encara és parcial i desigual”, afirma Saranova. La directora d’IbizaPreservation cita, entre els avenços positius, el reforç de la vigilància, la cartografia de les praderies, l’assessorament als navegants i el desenvolupament d’eines com Posidonia Maps o el Telèfon Posidònia, tot plegat en el marc del Decret 25/2018 de conservació de la planta. Així mateix, afegeix que hi ha camps de boies de baix impacte a ses Salines, s’Espalmador i es Caló de s’Oli, que en conjunt van acollir un total de 122 boies d’aquest tipus l’any 2025.

També valora positivament que l’Ajuntament d’Eivissa hagi allunyat de la costa el balisament de la zona de bany de Talamanca. “En ampliar l’espai abalisat s’impedeix el fondeig dins d’aquest perímetre i es protegeix una superfície més gran davant de fondejos il·legals o incontrolats”, reconeix. Així, recorda que és una actuació que “ajuda a reduir el risc immediat i demostra que les administracions poden actuar fins i tot quan les solucions de més abast es retarden”, dins de les competències municipals, ja que les de més abast són autonòmiques o estatals.

Matisa que el balisament protegeix la zona de bany, però “no ordena el conjunt de la badia ni estableix quantes embarcacions pot suportar ambientalment”. “Reclamem que el camp de Talamanca deixi de ser una promesa recurrent, que se’n garanteixi el finançament i que s’estableixi un calendari públic i verificable per a la seva execució”, insisteix Saranova.

En termes generals, la directora d’IbizaPreservation proposa aplicar una ordenació integral del fondeig basada en la capacitat de càrrega ambiental de cada cala; la creació de zones específiques de recuperació als punts més degradats; una xarxa de fondejos socials de baix impacte per als residents; i, sobretot, un límit efectiu al nombre de vaixells i iots que es concentren simultàniament en determinades zones.

D’altra banda, recorda que Eivissa va assolir el 2025 un màxim històric de 3,39 milions de turistes. Davant d’aquestes xifres, instal·lar camps de boies de baix impacte pot contribuir a evitar que les àncores danyin directament la posidònia en determinades zones, però “no resol per si sol els altres efectes d’una concentració excessiva d’embarcacions, com els abocaments, el soroll submarí, els residus, les emissions i la saturació de l’espai marítim”.

Per tant, assenyala que en els darrers anys hi ha hagut millores pel que fa a la legislació, la vigilància, la informació i la tecnologia. El 2025, el Servei de Vigilància va dur a terme 181.468 actuacions a les Balears, un 40% més que l’any anterior. El percentatge mitjà de fondejos detectats sobre praderies va baixar del 6,8% al 6,4%. A més, hi ha una utilització més gran de la cartografia i de les aplicacions per part dels navegants.

Tanmateix, segons Saranova, les mesures de millora implantades no es reflecteixen prou a Eivissa, ja que l’illa continua tenint el percentatge més elevat de fondeig irregular sobre la planta de tot l’arxipèlag balear. Per això, considera que calen “solucions estructurals”. “La funció preventiva és molt important, però ha d’anar acompanyada d’una capacitat sancionadora suficient per evitar la reincidència”, afegeix.

Finalment, argumenta que cal passar d’una gestió principalment reactiva a una planificació preventiva: determinar la capacitat de càrrega ambiental de cada cala; limitar el nombre de vaixells i iots quan se superi aquest límit; completar amb urgència els camps de baix impacte pendents; reservar zones per a la recuperació de les praderies; reforçar la inspecció i les sancions, i oferir alternatives de fondeig social als residents. “La solució no pot consistir únicament a ordenar un nombre cada vegada més gran d’embarcacions; a les zones més saturades també cal reduir la pressió”, conclou.