Un eclipsi sense promoció turística a les illes que dupliquen la seua població a l’estiu
LLEGIR EN CASTELLÀ
Un home –canós– i un infant –ros– alcen la mirada cap al cel. Unes ulleres –quadrades, platejades, futuristes– els protegeixen els ulls. És fàcil topar amb aquesta imatge que simula un pare i un fill passejant pels carrers de Palma. La parella apareix emmarcada en un mupi, aquells panells publicitaris que proliferen al centre de les ciutats. Al cartell s’hi llegeix: Eclipsi segur. Evita els riscos greus d’observar l’eclipsi solar. A sota, una llista de recordatoris, entre els quals hi ha el si beus no condueixis –ni governis una embarcació– o la prohibició d’encendre fogueres durant l’estiu. Al capdavall de tot, dos escuts: el del Govern i el de l’Ajuntament de Palma.
És una crida a la responsabilitat col·lectiva davant d’un esdeveniment insòlit que també es podrà contemplar des de Menorca, Mallorca, Eivissa i Formentera. Les quatre illes se situen just al límit de la franja d’observació d’un eclipsi total que tindrà lloc en la setmana més calorosa de l’estiu. El 12 d’agost exemplifica el devessall demogràfic d’un dels arxipèlags més turistificats del planeta. La causa és la població flotant. Segons les dades publicades a l’Índex de Pressió Humana de l’Institut d’Estadística de les Illes Balears (Ibestat), més de dos milions de persones van coincidir entre el 18 de juliol i el 23 d’agost de 2025 en uns territoris que freguen els 5.000 quilòmetres quadrats i tenen una població censada d’1,2 milions d’habitants.
Aquesta anomalia demogràfica va ser una de les forces invisibles que van impulsar la manifestació –25.000 persones, segons la Policia Nacional; 70.000, segons els convocants– que va recórrer la capital balear diumenge passat. Irònicament, la marxa va passar al costat de diversos cartells que demanen sentit comú davant un eclipsi que –gairebé– totes les institucions públiques de la comunitat autònoma han decidit, durant els darrers mesos, no promocionar com un reclam turístic addicional.
Per contra, els governs –autonòmic i insulars, tots sota el mandat del Partit Popular– s’han bolcat a delimitar 26 zones segures d’observació, aplicar talls de carretera (des de les tres de l’horabaixa fins a les nou del vespre, amb la possibilitat d’avançar-los) als accessos als espais de més valor natural i preparar un gran dispositiu de prevenció d’incendis amb 161 bombers forestals. “Un dispositiu sense precedents”, en paraules de Joan Simonet, conseller de Medi Natural. Fins i tot, el Govern ha oficialitzat una aplicació desenvolupada per l’associació AstroMallorca per divulgar tota la informació que cal tenir en compte sobre el fenomen. Unes mesures que, segons el GOB, són “molt pareguts” a les que aquesta entitat ecologista –amb una influència que es remunta als anys setanta– “hauria exigit” si no s’haguessin anunciat. La por a un col·lapse és fàcil de copsar.
El Govern aposta per la prudència
–El 12 d’agost ja tenim un nivell de saturació... Som als nivells màxims d’ocupació de les illes. Potser en altres zones d’Espanya l’eclipsi és un element d’atracció per a les economies rurals –pens en algunes comarques de Galícia, a Castella i Lleó, Guadalajara...–, però, per a naltros, no. A les Balears la gent ve amb eclipsi o sense; és un element col·lateral i, tenint en compte l’estrès del nostre sistema, es va decidir no promocionar-lo.
A l’altra banda del telèfon no hi ha l’arquitecte de les polítiques turístiques del Govern, sinó el seu principal expert en matèria de seguretat ciutadana. Pablo Gárriz Galván es va doctorar en Seguretat Ciutadana i Dret Global per la Universitat Autònoma de Barcelona –cum laude– durant la seua darrera etapa al capdavant del 112, el Servei d’Emergències de les Illes Balears, a Eivissa, on va treballar entre el 2004 i el 2023. Després va passar un any a Madrid assessorant el Ministeri de Defensa –és militar de carrera– abans de tornar a les Illes Balears: Marga Prohens el va nomenar director general d’Emergències. Un càrrec que l’ha convertit en una cara habitual als mitjans de comunicació durant les darreres setmanes. Gárriz no ha deixat de reunir-se amb alcaldes, consellers o representants de patronals i entitats ecologistes per cercar la col·laboració necessària per viure –tal com demanen els cartells un eclipsi segur.
–La població flotant és un element de risc, director? El 12 d’agost podria haver-hi un 40% més de persones que la població censada a les Illes Balears.
–Aquest fet ens genera la mateixa situació de tensió que vivim cada any en el punt àlgid de la temporada. L’estacionalitat condiciona el funcionament dels nostres serveis i la gestió dels riscos. El sistema ja està sotmès a una forta pressió. El factor afegit és la incertesa de no saber on anirà la gent. La realitat és que hi ha molts punts des d’on es pot veure l’eclipsi. Per què no hi ha punts oficials d’observació a la Serra de Tramuntana? Perquè, amb l’evident risc d’incendi que patim, el que volem evitar costi el que costi és la concentració de persones en indrets amb accessos i vies d’evacuació difícils.
El sistema ja està sotmès a una forta pressió. El factor afegit és la incertesa de no saber on anirà la gent. Per què no hi ha punts oficials d’observació a la Serra de Tramuntana? Perquè, amb l’evident risc d’incendi que patim, tenir bosses de concentració de persones amb rutes d’accés i evacuació difícils és el que volem evitar costi el que costi
–I podem estar tranquils?
–El que estam fent és aplicar els protocols i la normativa de seguretat pública i protecció civil que ja existeixen. No hem creat estructures paral·leles ni noves, sinó que utilitzam els centres de coordinació operativa des dels quals gestionam, per exemple, els riscos previsibles, com ara una DANA. I treballam braç a braç amb altres administracions amb les quals compartim competències, com ara la Delegació del Govern. Es tracta de trobar un equilibri entre les llibertats individuals i la seguretat col·lectiva. Crec que l’única clau és informar, informar, informar...
La prudència s’ha convertit en un mantra per als alts càrrecs del PP. Juan Miguel Costa, director insular de Turisme del Consell d’Eivissa –una illa que duplica la seva pressió humana en plena temporada: de 160.000 a 320.000 persones– insisteix en la mateixa idea:
–No podem controlar ni el nombre de vols ni com aniran de plens, però crec que no fer promoció aportarà alguna cosa. Si hagués coincidit amb altres dates, sí que s’hauria promocionat de manera específica per la voluntat que tenim de repartir el turisme al llarg de l’any, però, a mitjan agost, ajuntant-se la gent que vulgui veure l’eclipsi amb la que ja estigui mirant la posta de sol... el més sensat és que tot el que passi sigui en espais controlats.
Si hagués coincidit amb altres dates, sí que s’hauria promocionat de manera específica per la voluntat que tenim de repartir el turisme al llarg de l’any, però, a mitjan agost, ajuntant-se la gent que vulgui veure l’eclipsi amb la que estigui mirant la posta de sol... el més sensat és que tot el que passi sigui en espais controlats
Més turistes, més pobresa
Les Illes Balears concentren actualment una quinta part del turisme espanyol: 19 milions de visitants el 2025. Vuit milions més dels que van rebre el 2015. Unes xifres que alguns experts relacionen directament amb la caiguda del PIB per càpita i, per tant, amb el cansament d’una part de la població. Una d’aquestes veus és la de Guillem López Casasnovas: menorquí, economista veterà i assessor en diferents organismes locals, nacionals i internacionals. La seva darrera crida d’atenció és l’Informe Fènix, un estudi en què López Casasnovas i cinc autors més alerten que el creixement econòmic de les illes empobreix la majoria dels illencs.
La imatge més crua d’aquesta doble realitat es pot veure aquesta setmana a la plaça de l’Hospital de Palma. Al pati de La Misericòrdia s’hi fan concerts i es projecten pel·lícules durant l’Atlàntida, el festival de cinema que organitza Filmin. A les portes d’aquest complex –que, com indica el seu nom, abans de ser un centre cultural va ser una casa de beneficència– desenes de persones es cobrien amb cartrons i plàstics per passar-hi la nit. El seu llit: el mur de pedra de La Misericòrdia. Dimarts, a l’altra banda d’uns murs construïts pels jesuïtes entre els segles XVI i XIX, Nacho Vegas va fer una pausa entre cançó i cançó. Va acabar Fíu i, mentre sonaven els primers acords de Cómo hacer crac, l’asturià va condemnar les “agressions” dels antiavalots de la Policia Nacional contra alguns participants de la manifestació que va demanar el final de la massificació. Bona part del públic va aplaudir amb ganes. Alguns, fins i tot, van aixecar el puny. A les Illes Balears, el turisme ha deixat de ser un ídol sagrat.
–Crec que l’eclipsi reflexiona per telèfon López Casasnovas, que viu a Barcelona però és de visita a la seua Ciutadella natal– és una altra bombolla que hem inflat entre tots. Sembla que qui no el vegi serà un desgraciat. O, fins i tot [en el cas del Ponent menorquí], si no el pots veure des del Pont d’en Gil i has d’anar a Cala Blanca, seràs igualment un desgraciat. Aquest pensament col·lectiu ens fa perdre l’oremus perquè condueix a l’exclusivitat, a qui s’ho pugui pagar, quan l’eclipsi, tret que siguis un amant de debò de l’astrofísica, t’hauria de donar gairebé el mateix.
–I què li pareix, professor, la decisió dels consells insulars de no fer promoció turística de l’eclipsi?
–Crec que és, simplement, una neteja d’imatge, que forma part d’un paquet [de mesures de contenció] que començava a fer aigües. L’eclipsi li ha donat una vida nova i ha servit com a excusa per incloure dins la cistella pública (que va a càrrec del contribuent) una necessitat nova.
Observar l’eclipsi: el privilegi d’una elit
Des de la Federació Empresarial Hotelera de Mallorca no consideren que l’eclipsi atregui “més turisme” a l’illa en unes dates en què l’afluència ja és màxima. Des de la Confederació d’Associacions Empresarials de les Balears, la promoció era “supèrflua”, aplaudeixen la decisió de no fer-ne i, tot i entendre que alguns negocis poden aprofitar-se de “la seua renda de situació” (és a dir, el seu avantatge geogràfic: ser al lloc i en el moment adequats), demanen que l’eclipsi es visqui “d’acord amb la legalitat i sense grans escarafalls”.
Una mica de rebombori, però, sí que n’hi ha. Festes en discoteques –i party boats– amb temàtica solar o paquets de nits d’hotel amb vistes cap a ponent. A internet és fàcil rastrejar els anuncis que conviden a celebrar –en el sentit literal de la paraula– un esdeveniment que no es podia observar a les Illes Balears des del 1905. Quan les vacances no eren un dret constitucional, sinó el privilegi d’una classe privilegiada. En el manual del bon burgès, estiuejar era un must. Per als proletaris, una promesa irrealitzable. Aquesta és la melodia que ressona al cap de Macià Blázquez Salom –catedràtic de Geografia i un dels analistes més incisius a l’hora d’interpretar la massificació que pateixen les Illes Balears– quan valora la gestió de l’eclipsi:
–La contenció que proposen les institucions, començant pel Govern, lliga amb la deriva cap a l’elitització del turisme balear; encaixa molt bé, per tant, amb l’escalada de preus.
La contenció que proposen les institucions, començant pel Govern, lliga amb la deriva cap a l’elitització del turisme balear; encaixa molt bé, per tant, amb l’escalada de preus
El geògraf Blázquez no nega l’evidència: l’estacionalitat “és un sobrecost” en molts àmbits: “Dimensió dels aeroports, subministrament elèctric i d’aigua, recollida i incineració de residus...”. Perquè, “com va remarcar” recentment l’associació Terraferida, la pressió humana que suportaven les Illes Balears l’estiu de 1997, quan es van començar a recollir aquestes dades, és la mateixa que tenim actualment a l’hivern; és a dir, l’agost de fa gairebé trenta anys era com el gener de 2025. Una corba que, en versió animada, es va fent més alta any rere any. Amb l’excepció de la pandèmia (2020 i 2021), és clar. Entre els especialistes que l’estudien és habitual referir-s’hi com “el gràfic del suflé”.
El sostre se situa en les 2.080.731 persones, el 8 d’agost de 2025. Tot i que Blázquez entén que l’eclipsi pot suposar un nou “rècord històric”, insisteix que “és un moment perfecte per observar com les classes dirigents assumeixen que les illes han de ser més exclusives”. Un punt que el porta a xocar “amb alguns col·legues biòlegs”: “El decreixement que es proposa és injust perquè només afecta qui no s’ho pot pagar. Si et pots gastar milers d’euros podràs gaudir del fenomen des d’un hotel de cinc estrelles o una mansió del Port de Sóller, però si ets un simple resident no podràs pujar a la Serra de Tramuntana perquè les carreteres estaran tallades. És la mateixa lògica que ha dut les famílies Entrecanales o March a tancar els camins que passen per les seves finques. El cabrum, com anomenam a Mallorca la massa, molesta. Qui arriba amb un avió privat o navega en un iot de luxe, no”.
Com explica Raquel Vaquer-Sunyer –de Felanitx, al Llevant de Mallorca, la zona de l’illa des d’on no serà possible veure l’eclipsi sobre la Mediterrània, doctora en Ciències del Mar i coordinadora de l’Informe Mar Balear–, el turista VIP podria causar “greus danys a les praderies de posidònia” el 12 d’agost: “El fondeig massiu d’embarcacions provocarà el despreniment de sediments pels ancoratges massius i augmentarà el risc d’abocaments d’aigües negres, olis, combustible... Moltes embarcacions de xàrter no tenen les sentines com toca i aboquen directament al mar. Tampoc podem oblidar-nos de la contaminació acústica o del risc –que augmentarà– d’accidents: les Pitiüses són un exemple dels incendis que es produeixen a bord a conseqüència del trànsit massiu de vaixells entre les dues illes. La major part dels problemes que afronten els ecosistemes terrestres i marítims es deuen a l’extraordinària pressió humana que rebem. Veurem com responen davant d’un esdeveniment extraordinari com l’eclipsi.
El fondeig massiu d’embarcacions provocarà el despreniment de sediments pels ancoratges massius i augmentarà el risc d’abocaments d’aigües negres, olis, combustible... Veurem com responen els ecosistemes davant d’un esdeveniment extraordinari com l’eclipsi
Formentera, destinació astronòmica
I després hi ha Formentera. La més petita de l’arxipèlag –com en tantes altres coses– juga a banda. El seu Consell Insular sí que va decidir oferir-se com l’escenari ideal per observar l’eclipsi. Poca contaminació lumínica i –si la calitja ho permet– cel clar enmig del mar de llàgrimes de Sant Llorenç.
“La campanya Formentera mira al cel és una aposta clara per diversificar la nostra oferta turística des del respecte al territori i aprofitant un recurs natural únic com és la qualitat del nostre cel nocturn”, va argumentar Artal Mayans en la passada edició de Fitur. El conseller de Turisme presumia del certificat que la Fundació Starlight va concedir a Formentera el 2023. Un reconeixement que pot impulsar l’astroturisme a l’illa.
“Ens sentim molt orgullosos de ser a l’única illa que ha fet promoció perquè creiem que pot ser un bon impuls per a la divulgació que feim els aficionats a l’astronomia que vivim aquí. Formentera és ideal per a l’observació astronòmica. A l’octubre ja vam tenir la primera reunió amb els polítics i els vam avisar: prepareu-vos perquè serà històric. Crec que ho han fet. Ens han escoltat, han comprat ulleres homologades per repartir-les, i pens que la zona d’observació que han habilitat, a es Cap, amb capacitat només per a cinc-centes persones, funcionarà molt bé: en una illa tan petita és fàcil regular el trànsit de persones perquè només hi ha dues carreteres. En el seu moment hi va haver un projecte per habilitar un observatori en una casa abandonada de la Mola i somiam recuperar-lo”, diu Jordi Alemany, president de l’Associació Astronòmica de Formentera.
Ens sentim molt orgullosos de ser a l’única illa que ha fet promoció perquè creiem que pot ser un bon impuls per a la divulgació que feim els aficionats a l’astronomia que vivim aquí. Formentera és ideal per a l’observació astronòmica
Aquest arquitecte català va ser un dels socis que van crear, el 2019, un col·lectiu on el més semblant a un expert en satèl·lits, planetes i estrelles era Carles Batlle: l’actual vicepresident de l’associació imparteix classes de Física a l’institut públic de l’illa. D’aquí a dues setmanes plantaran els seus telescopis –“autofinançats”– devora el far de Barbaria i gaudiran del desordre còsmic. Es farà fosc abans de la posta de sol quan la Lluna –a 384.000 quilòmetres de distància– tapi el Sol –a 150 milions de quilòmetres de distància–: molt més a prop –entre el sud de Formentera i Marratxí, a la perifèria de Palma, on hi ha el lloc de comandament del 112, hi ha 184 quilòmetres en línia recta– començaran unes hores molt llargues per a Pablo Gárriz, el director general d’Emergències:
–No sé si som la persona que més ganes té a les Balears que arribi el 13 d’agost, però sí que som una de les més preocupades perquè tot surti bé, perquè donam una bona resposta com a societat i tothom pugui gaudir de l’eclipsi. Jo, és clar, no podré veure’l.