LLEGIR EN CASTELLÀ
El Govern balear del PP ha declarat com a projecte d'especial interès estratègic el nou centre universitari Beat Luis Belda de Menorca, adscrit a la institució catòlica privada CEU San Pablo. Amb aquesta decisió, l'Executiu de Marga Prohens atorga un tracte preferent a una iniciativa educativa confessional, situant-la a la mateixa categoria que projectes empresarials considerats essencials per a la transformació econòmica de les Illes.
El projecte es beneficiarà d'allò disposat al 'decret de mesures urgents per accelerar projectes estratègics', tant públics com privats, que promoguin el creixement econòmic, la creació d'ocupació i el foment de la innovació i la diversificació. El text va ser aprovat pel Govern el mes de juny passat per simplificar la burocràcia associada a les activitats econòmiques, especialment en l'àmbit de les inversions, reduir la càrrega administrativa i facilitar els processos a les empreses interessades a implantar-se o créixer a Balears.
En el cas del centre Beat Luis Belda, el gabinet de Prohens al·lega que reforçarà l'oferta de titulacions sanitàries -oferirà, una vegada obtinguts els informes i autoritzacions favorables preceptius, els estudis oficials de grau de Medicina, Infermeria, Fisioteràpia, Psicologia, Odontologia i Farmàcia-. Amb això, ha al·legat la presidenta balear després de la reunió del Consell de Govern en què s'ha aprovat la declaració, s'incrementarà el nombre de places a l'arxipèlag en titulacions amb alta demanda, cosa que “contribuirà a donar resposta a la creixent necessitat de professionals de la salut”.
El centre es beneficiarà així d'un procediment administratiu que li donarà prioritat, preferència i celeritat davant l'Administració, tal com preveu el decret del Govern. També es modificarà l'ús principal de la parcel·la on s'ubicarà el centre, que passarà a ser docent, facilitant així la implantació del nou equipament universitari.
L'aprovació de la declaració d'interès del centre Beat Luis Belda es produeix tot just un dia després que Vox, soci d'investidura del PP i clau per als conservadors a l'hora de tirar endavant les seves iniciatives, advertís que no donarà suport a la convalidació com a llei del decret de projectes estratègics si els populars no accedeixen a tramitar la proposició de llei (PL) que els de Santiago Abascal van registrar la setmana passada per blindar l'espanyol com a llengua vehicular a l'educació.
Nou decret a favor de la concertada
A més, el conseller balear d'Educació, Antoni Vera, va anunciar aquest dimecres la posada en marxa d'un nou Decret de Concerts que permetrà “donar estabilitat a l'escola concertada” a les Balears. Es tracta d'una proposta que va donar a conèixer durant la inauguració del curs escolar 2025-2026 als centres de l'Escola Catòlica de les Illes.
D'altra banda, nombrosos col·legis concertats confessionals han rebut quantioses ajudes públiques per part del Govern del PP per dur a terme el pla de segregació lingüística imposat per Vox amb l'objectiu de desplaçar el català de l'escola balear: l'Aixa Llaüt de Palma és el que ha rebut més fons, amb 177. Segons la documentació de l'Executiu autonòmic consultada per elDiario.es, en segon lloc es van situar els centres Nostra Senyora de Montesión i Juan de la Cierva, tots dos a Palma, i La nostra Senyora de la Consolació, a Eivissa, amb un total de 151.906 euros.
La implantació del pla de segregació lingüística a Balears, que PP i Vox anomenen “pla pilot voluntari de lliure elecció de la llengua”, ha suposat, però, un fracàs en la seva implementació per al curs 2024-2025. Tot i que l'extrema dreta volia gastar fins a 20 milions d'euros tant a l'educació pública com a la concertada i privada per arraconar el català, finalment només se'n van destinar 1,1 milions. D'un total de 339 centres d'educació primària de les Illes Balears (222 públics i 117 privats o concertats), només se'n van sumar 11 (tots concertats o privats).
A finals del 2023, l'Executiu balear va anunciar així mateix que finançaria durant aquest curs el col·legi Aixa-Llaüt, vinculat a l'Opus Dei i l'únic que segrega per sexes a les Balears. L'escola, de marcat perfil religiós, ha protagonitzat algunes polèmiques en els darrers anys. La més coneguda és l'episodi pel qual va ser sancionat un professor el 2019: va fotografiar uns estudiants que feien la salutació feixista mentre subjectaven dues banderes d'Espanya plenes de referències a Vox.